FOTO: Damián Llorens
El Departament de Traducció i Comunicació de la Universitat Jaume I i el Departament de Filologia i Traducció de la Universitat Pablo de Olavide han organitzat les XI Jornades Internacionals de Traducció i Interpretació, que en aquesta edició se centren a analitzar la situació de les llengües (verbals i de signes) minoritzades davant les institucions.
La degana de la Facultat de Ciències Humanes i Socials, Rosa Agost, ha sigut l'encarregada d'inaugurar aquestes jornades en representació del rector de l'UJI, Vicent Climent. En la seua intervenció, ha fet menció al recentment aprovat decret de plurilingüisme, que entrarà en vigor el pròxim curs acadèmic, i que ha generat un debat social ple de veus, «moltes d'elles sense cap aval científic ni acadèmic, però amb una gran capacitat de confondre i enterbolir les relacions de convivència en aquest país per tal de satisfer interessos molt particulars». En aquest sentit ha defensat el compromís de la Jaume I de promoure l'ús normalitzat de la nostra llengua pròpia i la seua igualtat amb la resta de llengües que es parlen al País Valencià, «un compromís que hem exercit amb més d'un entrebanc durant els darrers 26 anys, però sempre amb la convicció pròpia dels acadèmics, una convicció arrelada en la veritat científica, especialment pel que fa a l'evidència històrica i cultural d'aquest país». Per a finalitzar, ha recordat que l'UJI ha aprovat el Pla pluriennal de multilingüisme (2016-2018) i el Document per a l'Acreditació Lingüística per a donar suport a l'aprenentatge i a l'ús d'almenys tres llengües per part de tota la comunitat universitària: el valencià, com a llengua pròpia; el castellà, com a llengua de l'Estat; i l'anglès, com a llengua de treball per a la internacionalització.
La conferència inaugural ha estat a càrrec de Vicent Marzà, Conseller d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, qui ha fet un repàs de les polítiques lingüístiques que està portant a terme el Govern de la Generalitat Valenciana «per tal de superar el monolingüisme institucional que ha imperat al País Valencià en els últims 30 anys, una situació anòmala que estem intentant combatre des del Govern del Botànic, perquè les llengües han d'estar al servei de les persones i no per a llançar-les els uns contra els altres». El conseller ha explicat l'aposta de la Generalitat pel concepte de multilingüisme autocentrat, «centrar-nos en la nostra llengua per a obrir-nos a unes altres, fomentant el seu ús i garantint els drets lingüístics». En aquest sentit ha destacat que «la protecció plena de les minories lingüístiques és un repte fonamental, perquè la diversitat és positiva, hem d'aprofitar-la i fer-la valdre».
Vicent Marzà ha donat algunes dades sobre la situació sociolingüística valenciana actual: el 49% de la població no és capaç de parlar valencià, el 27,6% no l'entèn, el 65% no és capaç d'escriure'l, el 47,1% no és capaç de llegir-lo i el 72,4% declara que l'entén. Quant a l'opinió que té la societat sobre l'ús del valencià, el conseller ha destacat que el 85% de la població pensa que s'hauria d'usar igual o més i tan sols un 5% considera que s'utilitza massa, «unes dades que valorem molt positivament».
El responsable d'Educació també ha explicat les noves polítiques en l'àmbit educatiu, com ara el Decret de Plurilingüisme, i a continuació s'ha centrat en les mesures que s'estan desenvolupant en l'àmbit administratiu, com ara la inclusió de la competència lingüística en la funció pública, «ja que portem un retard evident. La Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià es va aprovar fa 34 anys i la majoria dels decrets no s'han desenvolupat encara». Marzà ha defensat que el valencià ha de ser una llengua d'ús normal a l'Administració i ha lamentat que l'Estat espanyol incomplisca la Carta Europea de Llengües Minoritàries: «No pot ser que hi haja discriminacions lingüístiques en l'Administració de l'Estat amb les persones valencianoparlants».
En darrer lloc, Vicent Marzà ha parlat sobre la importància de recuperar els mitjans de comunicació públics amb la nova Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació per a «fomentar la nostra llengua i la nostra cultura». Per a finalitzar, el conseller ha fet una crida a tota la societat per a revertir la situació de diglòssia que pateix el País Valencià perquè «fomentar l'ús de la nostra llengua potencia la cohesió social, afavoreix més oportunitats i garanteix el nostre futur», ha conclòs.
Les XI Jornades Internacionals de Traducció i Interpretació es desenvoluparan fins al dijous 11 de maig i analitzaran des del marc jurídic per a la prevenció de la glotofòbia o racisme lingüístic fins a la creació de recursos per a la difusió de les llengües i identitats minoritzades en les institucions, passant per les polítiques de traducció i interpretació i la percepció social d'aquestes llengües i la funció i els problemes de la traducció i la interpretació en contextos oficials.
Altres notícies de la FCHS:
Domingo García-Marzá proposa una nova concepció de democràcia participativa