FOTO: Damián Llorens
La Universitat Jaume I ha commemorat la celebració del Dia Internacional de la Dona i la Xiqueta en la Ciència l’11 de febrer amb un cicle de conferències, impulsat per l’Escola de Doctorat i la Unitat d’Igualtat, que ha comptat amb la presència de les investigadores Flora de Pablo, Ana Puy i Capitolina Díaz.
Les accions s’han completat amb la recopilació i difusió, per part de la Unitat de Cultura Científica i la Innovació del Servei de Comunicació i Publicacions, de vídeos sobre ciència de l’UJI protagonitzats per dones investigadores a través de la llista #Dones i ciència del canal de YouTube de l’UJI. A més, des de la Unitat d'Igualtat, s’ha donat difusió de la resolució aprovada per l’ONU per a proclamar el dia 11 de febrer «Dia Internacional de la Dona i la Xiqueta en la Ciència» amb una sèrie d’accions comunicatives.
En el cicle de conferències, la responsable de la Unitat de Dones i Ciència (UMyC) del Ministeri d'Economia, Indústria i Competitivitat, Ana Puy, ha assegurat que «introduir l'anàlisi de gènere en les recerques, a més de trencar els estereotips, beneficia els homes i les dones» i ha abordat el marc normatiu i estratègic europeu i nacional de la integració de l'anàlisi de gènere en la recerca (IAGI).
La necessitat d'integrar l’anàlisi de sexe o gènere en les recerques que es realitzen ve motivada per tres importants necessitats: corregir el nombre de dones que participen (equilibri de gènere); corregir les institucions (igualtat real d'oportunitats) i corregir el coneixement (incorporació transversal del sexe o gènere en la recerca bàsica i aplicada). «El principal objectiu –ha indicat la investigadora– és integrar aquesta dimensió en totes les fases del cicle de recerca i innovació, en incloure característiques biològiques, socials i culturals».
En opinió de Puy, «sempre que els resultats o la temàtica puguen afectar els éssers humans, es considera un valor afegit, en termes de creativitat, excel·lència, responsabilitat social i retorn d'inversions, la inclusió de la dimensió de sexe o gènere» i ha posat com a exemples algunes recerques com ara la inclusió de dones i embarassades en la millora dels cinturons de seguretat; els diferents símptomes davant un infart; la inclusió del sexe masculí en els estudis sobre l'osteoporosi; o els efectes diferenciadors de la contaminació química en dones i homes.
Respecte a la normativa, la professora ha realitzat un repàs en l'àmbit europeu i nacional en el qual ha indicat que des de la Unió Europea s'han dut a terme diferents estratègies d'impuls que inclouen aquest tema, com ara el Programa H2020 o a la Declaració de Roma sobre Recerca i Innovació Responsable. Quant a l'àmbit nacional, Puy ha indicat que Espanya és uns dels països, juntament amb els nòrdics, que considera prioritari aquest tema i l'inclou en les seues polítiques i estratègies, tot i que reconeix que encara queda treball per fer.
Per la seua part, Capitolina Díaz, catedràtica de Sociologia i expresidenta de l’Associació de Dones Investigadores i Tecnòlogues (AMIT), ha instat l’estudiantat de doctorat de l’UJI a qüestionar sempre la seua pròpia mirada a l'hora d'investigar i adoptar una visió crítica que incloga la perspectiva de gènere per a evitar els patrons sexistes i aconseguir teories més rigoroses, explicatives i transformadores.
La catedràtica ha explicat que les recerques estan fetes per éssers humans i, per tant, el coneixement que es genera inclou la mirada de la persona que investiga. «No podem desprendre'ns del que som, però això no vol dir que renunciem al rigor sinó que, a més d'aplicar el mètode científic amb el màxim nombre de controls possible, és necessari tenir una visió crítica que qüestione la nostra mirada per a incorporar alguna cosa més que el patró masculí i oferir una visió més àmplia», ha afirmat.
Pel que fa al mètode científic, ha posat de manifest certs factors que condicionen l'objectivitat, com ara les facilitats que s'oferisquen per a realitzar el treball científic; la selecció del personal investigador; l'elecció del tema, que pot estar condicionada pels criteris de les subvencions i el que es considera acceptable per a la comunitat científica; la selecció de la mostra per als estudis, que hauria de ser equilibrada; la selecció dels controls apropiats o la tècnica d'observació, que haurien de ser rigorosos i incorporar la perspectiva de gènere, així com l'anàlisi i interpretació de les dades o la publicació i popularització dels resultats.
Per a passar de la visió androcèntrica a la perspectiva de gènere en la recerca ha fet referència a les fases de la filòsofa i feminista Sandra Harding. Així, ha assenyalat que és necessari incorporar a les dones en la recerca i analitzar els seus punts de vista; revisar l’epistèmia adquirida per a evitar el sexisme i els valors patriarcals del saber tradicional, i incloure les relacions de gènere a l'hora d'explicar la realitat per a així arribar a «teories més rigoroses i de major nivell explicatiu que tinguen, a més, un component transformador».
A continuació, la catedràtica ha posat de manifest alguns dels problemes sexistes de les recerques convencionals, com ara l’androcentrisme, amb una falta de visibilització de la labor de les dones; la sobregeneralització; la insensibilitat de gènere; els dobles estàndards, establint expectatives diferents per a homes i dones; considerar certes coses com pròpies d'un sexe concret; la dicotomia sexual, és a dir, centrar-se excessivament en la cerca de les diferències deixant de considerar les coincidències; i el familisme o utilització de la unitat familiar per a les anàlisis, obviant les múltiples diferències que existeixen en l'interior d'una família i factors condicionants, com ara les relacions de poder.
Imatges de la conferència d'Ana Puy
Imatges de la conferència de Capitolina Díaz
Resolució Dia Internacional de la Dona i la Xiqueta en la Ciència