La Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica (SCHCT), filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), ha celebrat del 26 al 28 d’octubre a la Universitat Jaume I de Castelló la reunió científica general que, cada dos anys, acull els treballs de recerca dels historiadors i historiadores de la ciència i de la tècnica i altres disciplines afins, amb la participació de més d’un centenar d’especialistes, estudiantat de màster, grau i doctorat.

En l’acte d’inauguració, la degana de la Facultat de Ciències Humanes i Socials, Rosa Agost, ha agraït a la Societat l’elecció de la universitat castellonenca durant la celebració del seu també 25 aniversari i ha afirmat que «l’estudi de la història de la ciència i de la tècnica ens permet una percepció d’aquestes disciplines més enllà dels laboratoris i les indústries, com a fenòmens inseparables i determinants de la cultura i de la història de la Humanitat». També ha recordat que l’estudi de les aportacions més significatives de la ciència i de la tecnologia a través de la història «ens proporciona eines i criteris amb els quals considerar el binomi ciència-tecnologia com a element decisiu en la configuració de les societats de les diferents èpoques».

La degana ha estat acompanyada en la inauguració per la presidenta de la Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica, Emma Sallent del Colombo, i el coordinador general de la Trobada, Carmel Ferragut, els quals han agraït l'acollida a la universitat castellonenca i han recordat que la societat reuneix membres de tot el territori nacional vinculats amb els àmbits de la història ciència i la tècnica. 

En un marc fortament pluridisciplinari, al llarg de les tres jornades s'han presentat comunicacions organitzades en sessions temàtiques, en format oral, pòster i vídeo, sobre temàtiques tan variades com ara la ciència i la tècnica; la cultura material, instruments científics i museus de la ciència; medicina i salut; comunicació científica o la llengua de la ciència.

La trobada ha comptat amb tres conferències plenàries: Ignacio Suay-Matallana del Centre Interuniversitari d’Història de les Ciències i de la Tecnologia (CIUHCT-UNL), que ha parlat sobre «Espais, experts i regulació: els laboratoris de duanes i el control de les mercaderies (1880-1930); la professora Naomi Oreskes, de la Universitat Harvard, amb la conferència «The place of history of science in current affairs»; i Carolin Schmitz, de l’Institut de Gestió de la Innovació i del Coneixement (CSIC-UPV), amb «Malalts usuaris del pluralisme mèdic. Què aporta la història del pacient a la història de la medicina de l’Espanya de l’època moderna?».

A més, durant les jornades s'ha realitzat una visita a l’Institut Francesc Ribalta de Castelló, per a conèixer una de les col·leccions espanyoles més importants d’instrumentació científica històrica; s’ha inaugurat a la Biblioteca de la universitat pública de Castelló una exposició itinerant comissionada per l’IHMC López Piñero de València titulada «L’estèvia: la panacea dolça?»; s'han presentat els darrers números de la revista Afers. Fulls de recerca i pensament, relacionats amb la història de la ciència; i s'han concedit els premis Antoni Quintana Marí 2016 per a treballs de recerca de batxillerat i el premi SCHCT per a treballs de màster d’història de la ciència amb una orientació professional.

La trobada ha comptat amb el suport de l’Institut Universitari de Llengües Modernes Aplicades, l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i el Departament de Medicina de l’UJI, l’Editorial Afers, l’Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero (Universitat de València), la Universitat d’Alacant, la Universitat Miguel Hernández, les seccions de Ciències i la Delegació de l’Institut d’Estudis Catalans.

Altres notícies:

La Biblioteca de l’UJI acull una exposició titulada «Estèvia, la panacea dolça?»