Des de temps immemorials, les societats han tingut la necessitat de mesurar el temps per tal de predir els fenòmens del món i planificar les seues activitats. Així, les grans civilitzacions com ara els babilonis, egipcis, grecs o maies han fet servir els rellotges de sol com a instrument científic per a fer una estimació de l’hora del dia basant-se en la posició del sol en el cel i les ombres que projecta.
Tot i que la utilitat pràctica d’aquest mecanisme s’ha perdut en l’era actual de la tecnologia, els rellotges solars conformen encara un rellevant patrimoni etnogràfic, científic i artístic que es pot trobar a esglésies, palaus, parcs o museus. A més, l’estudi de la gnomònica i l’aplicació de nous dissenys i materials també han donat lloc a la construcció de models de rellotges de sol actuals i innovadors que combinen la utilitat de mostrar l’hora amb el vessant commemoratiu, artístic, urbanístic, turístic i didàctic.
En aquest sentit, la Universitat Jaume I s’ha sumat en la commemoració del seu 25 aniversari a la llarga tradició d’universitats i institucions científiques que gaudeixen d’un rellotge solar en les seues instal·lacions, com ara la Universitat de Columbia, la Universitat de Washington o la Universitat de Còrdova (Argentina), en l’àmbit internacional, o la Universitat Politècnica de València, la Universitat d’Alacant o l’Autònoma de Barcelona, en l’entorn més proper, conjuminant així l’antiga ciència de la gnomònica amb les arts plàstiques de forma original i atractiva.
La inauguració del nou rellotge de sol equatorial-polar instal·lat a l’Àgora ha tingut lloc el 22 de setembre a càrrec del rector de la Universitat Jaume I, Vicent Climent, acompanyat pels dissenyadors de l’obra, Joan Olivares i Rafael Amoròs, el catedràtic de Filologia Llatina, Jesús Bermúdez i el president del Consell Social, José Luis Breva.
Durant el torn d'intervencions, Joan Olivares ha explicat que en el disseny del rellotge s'han tingut en compte elements de la història de la ciència anteriors a Copèrnic, com els dos semicercles que fan referència a les esferes celestes; la Terra representada en el ferro oxidat o la informació horària i el calendari, simbolitzats en l'acer inoxidable. Per la seua banda, Rafael Amorós ha comentat que en el disseny s'ha procurat fer un rellotge del segle XXI i ha agraït el suport de la universitat en el projecte. El professor Jesús Bermúdez ha explicat que la cita de Sèneca triada pertany a un llibre en el qual reflexiona sobre la vida és breu o llarga i arriba a la conclusió que «la vida és llarga si s'aprofita i és curta si no s'aprofita» i entre els tres temps (passat, present i futur), l'única cosa certa és el passat i assegura que els savis saben aprofitar la vida perquè «recorden sàviament el passat, aprofiten el present i preparen el futur».
Climent ha recordat que «la mesura del temps va obrir un camp de nous coneixements i desenvolupaments tecnològics i va esdevenir tota una espenta al pensament científic d’aleshores», per això i per altres raons «el rellotge de sol esdevé per a nosaltres un signe del procés de coneixement científic, un procés en què cada coneixement o cada consecució tecnològica que s’assoleixen generen nous coneixements». A més a més, el rector ha assegurat que «recorda la importància de la producció tecnològica i la reflexió filosòfica» i ha animat a tothom, com diu el seu lema, a «entendre la vida des de la generositat de formar-se, aprendre, investigar, per a posar als serveis dels altres els coneixements, el talent, el pensament i la saviesa».
El rellotge-calendari equatorial-polar de l’UJI, ubicat enfront de l’edifici de Rectorat, és un model inèdit dissenyat per Joan Olivares i Rafael Amorós, artistes amb una dilatada trajectòria en aquest tipus de projectes. L’obra combina la funció de rellotge i calendari en una mateixa estructura de color rovell, feta amb acer patinable, la qual es completa amb uns semicercles, línies horàries i indicacions numèriques i zodiacals d’acer inoxidable. Com és habitual en aquest tipus d’obres, una cita en referència al pas del temps, en aquest cas del text De la brevetat de la vida del filòsof Sèneca, remata la peça: «Omnia quae ventura sunt in incerto iacent: protinus vive» (Tot el que està per vindre és incert: viu ja des d’ara).
Funcionament del rellotge-calendari
El rellotge presenta unes línies paral·leles i simètriques corresponents a les hores. Per a llegir l’hora solar local o «temps solar vertader» cal observar la posició de l’extrem de l’ombra que projecten els semicercles equatorials de l’estructura, de matí a la part esquerra i de vesprada a la dreta.
Així mateix, el rellotge també assenyala els equinoccis de primavera i tardor i els solsticis d’estiu i hivern. Per a llegir el calendari s’ha d’observar la part central del rellotge i quins signes zodiacals queden emmarcats entre les ombres dels semicercles. Durant els dos equinoccis quedaran emmarcats els signes d’Àries i Balança. Pel que fa al solstici d’hivern, aquest quedarà indicat quan l’ombra dels semicercles emmarque el signe de Capricorn, mentre que el signe del Cranc assenyalarà el solstici d’estiu.