Especialistes aposten pel foment des de l’àmbit educatiu d’una emprenedoria amb valors com a motor d’un nou model econòmic

Michavila assegura que la universitat necessita un nou impuls afavorit pel govern
29/04/2016 | SCP

La Universitat Jaume I va reflexionar el 20 i 21 d’abril sobre l’estat actual de l’emprenedoria a les universitats amb la celebració de les jornades «25 anys UJI, 25 anys emprenent. Caminant cap al futur amb la nostra experiència». Autoritats polítiques i especialistes nacionals de primer nivell van participar en la taula redona «Passos cap a una universitat emprenedora: de les muses al teatre» en la qual es va posar en relleu la necessitat de promoure una emprenedoria amb valors des de l’àmbit educatiu que porte a un canvi en el model econòmic actual.

En la taula va participar el conseller d’Economia, Sostenibilitat, Sectors Productius, Comerç i Treball, Rafael Climent; el president del Consell Social de l’UJI, José L. Breva; el president de la Fundació de la Ciutat Politècnica de la Innovació, Juan Julià; el director del Centro Internacional Santander Emprendimiento (CISE), Federico Gutiérrez-Solana, i l’alcaldessa de Castelló de la Plana, Amparo Marco, sota la moderació de José Luis Valencia, director d’El periódico Mediterráneo.

Gutiérrez-Solana va afirmar que «la universitat ha d’actuar de manera integral i planificar les accions d’emprenedoria perquè és un entorn estratègic de primer nivell». Així mateix, va afegir que és necessari sensibilitzar tot l’entorn universitari sobre actituds emprenedores i «irradiar aquesta cultura a tots els sectors educatius previs», per a la qual cosa ha reclamat un major suport econòmic a les administracions públiques.

Climent també va assenyalar que els valors de l’esperit emprenedor s’han de fomentar en totes les edats educatives i va advocar per l’impuls de projectes que tinguen rendibilitat no sols econòmica, sinó també social i mediambiental, perquè «hem de superar la visió financera d’emprendre i fomentar valors com ara la igualtat social, l’impacte mediambiental o els requisits ètics». D’altra banda, va afirmar que en matèria d’emprenedoria es necessita un model col·laboratiu i transversal perquè «tenim un ecosistema emprenedor, però una escassa coordinació que porta a una falta d’optimització».

Per la seua banda, Julià va partir de la premissa que l’emprenedoria forma part de la missió universitària tant com formar i transferir el coneixement. A més, va subratllar, com Climent, la importància de promoure «l’emprenedoria intel·ligent i amb valors» perquè s’ha d’utilitzar «no sols per a generar riquesa o ocupació, sinó també per a aconseguir un canvi de model econòmic». En aquest sentit, va posar en relleu que els estudis mostren que les universitats són el millor ecosistema per a fomentar aquest tipus d’emprenedoria amb més d’un 42% d’iniciatives emprenedores per part de persones amb estudis superiors i uns indicadors de qualitat, innovació o tecnologies avançades més elevats quan l’emprenedoria ve de la universitat davant la mitjana espanyola.

En aquesta línia, Marco va apuntar que ser emprenedor és una actitud proactiva que s’ha de crear dins de l’àmbit universitari, tant en el professorat com l’estudiantat, perquè és el camí per a arribar a una societat d’excel·lència. A més, va assenyalar que aquesta emprenedoria s’ha de permeabilitzar a la societat amb el suport de les administracions públiques i privades i les organitzacions empresarials.

Per la seua part, Breva també va coincidir en la necessitat de conscienciar el professorat sobre el fet que l’emprenedoria és essencial.  A més, va afirmar que «l’emprenedoria requereix el compromís de l’estat i les administracions» i va reclamar l’eliminació dels entrebancs burocràtics i la simplificació dels procediments per a la creació d’empreses.

La taula redona d’experts va tancar així dos dies de reflexions sobre l’emprenedoria que es van iniciar amb la conferència del rector honorari de la Universitat Jaume I i director de la Càtedra Increa, Francesc Michavila.

Francesc Michavila va afirmar que «les universitats europees necessiten un nou impuls» i per això «cal que els governs no frenen el seu afany d’evolució». «Hi ha massa normativa -va comentar-, es compta amb escassos recursos i cal augmentar les explicacions sobre el treball que es realitza».

L’exrector de l’UJI va indicar que cal replantejar l’educació per a afavorir una educació més activa i una revisió de les metodologies, dels programes de les assignatures i dels sistemes d’avaluació, «perquè no ens hem de conformar amb el que tenim, sinó anar cap endavant». Michavila va destacar com a qüestions més importants per dur a terme la internacionalització de la docència, sobretot en màsters; les línies d’investigació pròpies i la superació de les diferències de gènere en l’elecció dels estudis.

Durant la seua intervenció, el catedràtic va indicar que les enquestes mostren que «la universitat forma satisfactòriament per a l’ocupació», però que hi ha aspectes en els quals cal millorar, com ara el context internacional i la formació d’alta qualificació: «Cal formar d’una manera especialitzada, però amb coneixements d’altres disciplines», va apuntar. «Les estratègies que les universitats han de tenir com a prioritàries són -va subratllar- l’ocupabilitat, la implicació de la universitat amb l’entorn, la internacionalització, les metodologies, les àrees científiques amb dèficit de joves en formació i la formació de la ciutadania».

 

Fotografies de la conferència inaugural

Fotografies de la taula redonda

Vídeo de la conferència de Michavila en diferents formats

 

Informació proporcionada per: Servei de Comunicació i Publicacions
Universitat Jaume I CIF: Q-6250003-H Av. de Vicent Sos Baynat, s/n 12071 Castelló de la Plana, Espanya
Tel.: +34 964 72 80 00 Fax: +34 964 72 90 16