Felipe B. Pedraza, catedràtic de Literatura Espanyola de la Universitat de Castella-La Manxa. | FOTO: Damián Llorens
La creació d'una obra tan rupturista com El Quixot va ser possible gràcies al fet que Miguel de Cervantes fóra una persona amb una amplíssima cultura però allunyada de la formació reglada universitària. Així ho ha defensat el catedràtic de Literatura Espanyola de la Universitat de Castella-La Manxa, Felipe B. Pedraza, en la primera de les conferències en homenatge a Miguel de Cervantes organitzades pel Seminari Permanent de Filologia Espanyola de la Universitat Jaume I amb motiu de la commemoració el 2016 del quart centenari de la mort de l'escriptor.
«El Quixot va representar un univers nou i complex on es donaven la mà molts ingredients. De fet, cada any sorgeixen centenars d'articles i desenes de llibres amb noves perspectives sobre l'obra de Cervantes», ha ressaltat Pedraza, qui destaca entre les diferents mirades a El Quixot «dos aspectes que poden semblar contradictoris». D'una banda, el fet que es tracta d'una novel·la realista que per primera vegada reflecteix els detalls de la vida quotidiana. «Els lectors de l'època d'El Quixot podien reconèixer en l'obra el seu món exterior. Però al mateix temps que es dóna aquest realisme, és la novel·la més experimental de la història». Així, d'altra banda, és una creació literària que estableix un joc amb la mateixa literatura, amb la fantasia i la ficció, creant «un joc d'espills hiperavantguardista».
Al llarg de la seua conferència, el catedràtic i director de l'Institut Almagro de Teatre Clàssic ha repassat algunes de les circumstàncies que van possibilitar la creació d'El Quixot, tant des del context històric, amb l'aparició d'un nou públic lector de masses allunyat de les elits intel·lectuals i el desenvolupament de la impressió massiva, com des de les circumstàncies personals de Cervantes. Per a Pedraza, les penúries econòmiques, la presó i la falta d'uns estudis universitaris, units a un ampli interès per la cultura i la literatura, entre altres aspectes, van possibilitar que Cervantes creara una obra «que solament podia escriure algú sense estudis reglats ni necessitat de seguir els clàssics».
La movida madrileña de 1580
Pedraza ha abordat, així mateix, la relació de Cervantes amb altres autors de l'època que van marcar igualment el naixement d'El Quixot. En aquest sentit, el catedràtic ha recordat que quan Cervantes va tornar a Espanya després de cinc anys de segrest per part de pirates algerians, es va trobar amb la «movida madrileña de 1580», com han qualificat alguns autors una època que va estar també marcada per un moviment juvenil caracteritzat per l'entusiasme i una nova concepció de l'art, amb joves poetes com Lope de Vega i Góngora, que a més «eren famosos perquè els cecs cantaven els seus poemes en les cantonades i els venien en plecs solts».
Cervantes, major que aquell grup de joves, va fracassar llavors en els seus intents d'escriure poesia i teatre, i no va ser fins dues dècades després quan va prendre l'únic camí que li quedava, el de novel·lista. En aquest sentit, Pedraza ha destacat la importància que en l'escriptura d'El Quixot va tenir Guzmán de Alfarache, escrita per Mateo Alemán també des de la presó, com a precedent i exemple del bon acolliment d'una novel·la extensa per part d'un públic ampli.
Amb les seues reflexions sobre El Quixot, Pedraza ha obert a l’UJI el cicle homenatge a Miguel de Cervantes que continuarà el pròxim 25 abril de 2016 amb una conferència sobre «El Quixot en la publicitat» a càrrec de Carlos Alvar, director del Centre d'Estudis Cervantins i catedràtic de Filologia Romànica de la Universitat d'Alcalá d'Henares i de la Universitat de Ginebra.
Altres notícies de la FCHS:
La Universitat Jaume I celebra una trobada de grups de recerca en comunicació digital