Estàvem en segon de Publicitat i Relacions Públiques quan vam conèixer per primera vegada Gonzalo Montiel. Ens anava a impartir l'assignatura d'Estructura Social Contemporània (Sociologia), una cosa que en aquell moment no sonava massa estimulant en els nostres creatius i dispersos caps d'aspirants a publicitaris/as.

Amb Gonzalo no vam aprendre a escriure el millor eslògan, ni a triar el millor públic objectiu. No. Vam aprendre coses segurament molt més útils. Vam aprendre sobre la vida, sobre el món, la societat, la política... Defensor dels drets humans i incansable guerrer de la igualtat, Gonzalo Montiel es va convertir des del primer minut en un exemple a seguir per a molts de nosaltres.

Aquella assignatura la impartia amb passió i junts i juntes vam començar a entendre els entramats d'una societat que per aquell temps es presumia canviant per l'emergència del moviment 15M. En nosaltres va generar la necessitat de pensar la societat i repensar en quin món volíem viure. Es fa impossible assistir a tots els canvis polítics i socials que estan succeint sense recórrer a tot el que ens va ensenyar, sempre des d'una notable perspectiva crítica.

A través d'autors, textos i teories, ell ens va ensenyar que el món podia ser un lloc més just, però no ens va advertir de com d'injusta podria ser la vida que l'ha deixat marxar tan aviat.

Gràcies Gonzalo perquè en tan poc temps ens has ensenyat tant.

«La història no és ni fa res. Qui és i fa és l'home». Marx

Estudiantat del Grau en Publicitat i Relacions Públiques de la Universitat Jaume I. Promoció 2010-2014