Taula rodona de la Jornada sobre Multilingüisme i Internacionalització. | FOTO: Manuel Casañ
La Universitat Jaume I ha celebrat unes Jornades d’Internacionalització en les quals s’han abordat els diferents programes de mobilitat tant per a l'estudiantat com per al Personal Docent i Investigador i el Personal d'Administració i Serveis, a través de la presentació de les convocatòries existents i de les experiències d'estudiantat i personal de l'UJI que ha realitzat aquestes estades. A més, en el marc de les jornades, s’ha realitzat la Jornada sobre Multilingüisme i Internacionalització: «Mirant més enllà dels 25 anys: una universitat sense fronteres culturals i lingüístiques» i el I Fòrum USA Castelló.
En la primera intervenció de les Jornades d’Internacionalització, la directora acadèmica de l’Oficina de Relacions Internacionals, la professora Mercedes Sanz, ha explicat a l’alumnat que cal preparar l’estada «des del primer curs» perquè es demanen uns requisits (com nivell de llengües o la superació d’un nombre determinat de crèdits) que cal planificar i tenir clars abans de presentar-se a la convocatòria.
Sanz ha realitzat un repàs dels avantatges acadèmics, lingüístics, personals, culturals, socials i professionals que suposa la participació en un programa internacional i ha explicat els principals requisits dels programes en els que participa la universitat pública de Castelló, com l’Erasmus +, Amèrica del Nord, Àsia i Amèrica Llatina, pel que fa a estudis o Erasmus + Pràctiques Internacionals i Pràctiques Solidàries pel que fa a pràctiques.
D’altra banda, empresaris, acadèmics, professionals i responsables de l'àmbit universitari han dialogat sobre la necessitat d'avançar cap a una universitat sense fronteres culturals i lingüístiques en la Jornada sobre Multilingüisme i Internacionalització.
El rector de l’UJI, Vicent Climent, ha inaugurat la jornada i ha destacat que al llarg dels seues 25 anys d'història, la Jaume I «ha estat una porta a través de la qual el territori castellonenc s'ha obert al món i el món ha conegut Castelló, les seues singularitats, el potencial dels seus recursos, especialment humans, o els seus espais d'oportunitat, especialment la seua universitat pública. De cara als propers 25 anys tenim la responsabilitat -universitària i social- de donar continuïtat a aquest procés d'internacionalització que tantes expectatives i tanta confiança genera en el nostre entorn i del qual depèn en bona mesura el futur de la Universitat Jaume I». Pel que fa al multilingüisme, que obligatòriament ha d'anar de la mà de la internacionalització, Climent ha destacat «el repte d'harmonitzar la tendència planetària a convertir l'anglès en la llengua franca del món, amb la promoció d'un ús efectiu de la nostra llengua pròpia, el valencià. D'una banda, si hi ha alguna institució que no pot obviar que les llengües, a més de la seua funció comunicativa, tenen un paper fonamental i insubstituïble en la configuració de la realitat, en la construcció de la identitat col·lectiva i en la cohesió social, aquesta institució és la Universitat pública de Castelló», ha destacat.
Per la seua banda, la vicerectora d'Internacionalització, Cooperació i Multilingüisme, Inmaculada Fortanet, ha presentat les polítiques realitzades en aquests àmbits en l’UJI, destacant el primer Pla de Plurilingüisme desenvolupat des de 2011 a 2014 que donarà pas a un segon Pla que està previst que sigui aprovat en els primers mesos de 2016 i els objectius principals dels quals passaran per «aconseguir la implicació de la comunitat universitària en el multilingüisme, crear itineraris i cursos adaptats per l’estudiantat i avançar cap a una tendència en l'equilibri en la docència en castellà, valencià i anglès», així com incentivar l'acreditació en el coneixement d'anglès i valencià tant del personal docent i investigador (PDI) com del personal d'administració i serveis (PAS). Aquests objectius, segons ha explicat Fortanet, es plantegen després dels resultats positius aconseguits en el primer Pla, malgrat haver-se desenvolupat en un context de dificultats econòmiques. Entre els objectius aconseguits en els últims anys la vicerectora ha ressaltat l'increment de cursos de llengües i de proves d'acreditació més adaptats a la demanda real, un augment de la docència en anglès sense que això hagi suposat un menyscapte de la que es realitza en valencià i el major suport a l’estudiantat i personal en l'àmbit del plurilingüisme, entre altres aspectes.
D'altra banda, la vicerectora ha fet també balanç del Pla d'Internacionalització de l’UJI que té com a finalitat millorar la qualitat docent, oferir una visió més global a la comunitat universitària i facilitar l’ocupabilitat dels titulats en l’UJI. Per al període 2015-2018 el Pla d'Internacionalització planteja, entre altres objectius, una major col·laboració amb socis internacionals i la integració del talent internacional; així com una sèrie d'accions que inclouen desenvolupar perfils d'estudis més atractius en l’àmbit internacional, augmentar la docència en anglès i l'impuls d'accions d'ambaixadors i del programa Alumni-SAUJI a l'estranger, entre d'altres.
La jornada s'ha tancat amb una taula rodona moderada pel rector en la qual, sota el títol «Mirant més enllà dels 25 anys: una universitat sense fronteres culturals» experts de diferents àmbits han debatut sobre la manera d'avançar cap al multilingüisme i la internacionalització. Francesc Xavier Grau Vidal, exrector de la Universitat Rovira i Virgili i catedràtic de Mecànica de Fluids ha posat l'accent en que, en matèria de multilingüisme, «no hi ha una solució vàlida per a tothom ja que la realitat lingüística és diferent. S'ha de discutir, definir i assumir i d'aquí es poden derivar diferents tipus de política lingüística». Posant com a exemple el cas de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, ha assenyalat que l'escenari real és que les dues llengües del país com són el català i el castellà «no són iguals i per tant fa falta una política de reforç. Si el català es percep com una llengua que no té el mateix prestigi a nivell social i acadèmic es fa necessària una acció i les universitats hem d'estar al capdavant», ha assenyalat, explicant que en aquest sentit la política de la universitat passa per establir i controlar uns indicadors sobre l'ús del català.
Per la seua banda, Laura Howard, presidenta de l'Associació Europea per a l'Educació Internacional (2014-2016) i professora a la Universitat de Cadis, també ha advertit dels perills de no vetllar per la protecció de les llengües, per exemple, davant l'ús de l'anglès com a idioma científic, recordant que existeixen estudis que mostren com l'ús exclusiu d'aquesta llengua en màster i estudis superiors «crea un empobriment de les llengües del país que comencen a sofrir una mancança de termes per a parlar de certes matèries». Howard ha defensat així el valor del multilingüisme i l'aprenentatge d'idiomes independentment de quins siguin, i ha assenyalat que «haver estudiat en un ambient multilingüe demostra que aquesta persona és capaç d'aprendre i defensar-se en un idioma. I això també es valora fora, no solament l'idioma concret, sinó la capacitat de tenir competències en diferents llengües». De la mateixa manera, Jerónimo Porras, vicepresident de UBE Corporation Europe S.A., ha destacat com molt positiu, enriquidor i valuós l'aprenentatge de llengües, i ha recordat que quan ell cursava els seus estudis de Química Industrial en el Col·legi Universitari de Castelló, la possibilitat d'estudiar idiomes no existia. «Que les universitats ofereixin aquestes possibilitats crec que és un assoliment imprescindible. No es tracta d'obligar però sí de donar opcions necessàries».
Tant el catedràtic de Física i president del Barcelona Institut of Science and Technology i de la European University Association, Rolf Tarrach, com el vicepresident del Consell Social de l’UJI i de la Comissió des Affaires Européennes de la Unión Internacional del Notariado, Ernesto Tarragón, han coincidit a mostrar reticències davant l'obligatorietat de cursar i acreditar el coneixement de llengües en l'àmbit universitari. En aquest sentit, en el cas de l’UJI, Ernesto Tarragón considera que és necessari defensar i impulsar el valencià, tal com estableixen els estatuts de la Universitat, però no com a element d'internacionalització. «L'autèntica riquesa dels idiomes és poder-los compartir sense exigències», ha afirmat, defensant l'aposta per un multilingüisme que afavoreixi compartir llengües a les aules enfront de l'establiment d'itineraris que tanquin els idiomes. Rolf Tarrach ha incidit, per la seua banda, en la necessitat d'aprendre els idiomes «al més aviat possible, en edats primerenques, la universitat no és el lloc adequat». Entre les opcions per fomentar el multilingüisme a les universitats considera que «sempre pot ser una bona opció que almenys un 5% dels crèdits els estudiants els puguin fer en els idiomes de la universitat», instant a oferir continguts d'interès per fomentar l'interès per les llengües.
Finalment, el I Fòrum USA Castelló ha posat en contacte, a través de ponències dinàmiques i trobades personals, a 250 joves castellonencs amb una desena de ponents internacionals: executius, emprenedors i líders socials d'EUA i Espanya, que s’han format en algunes de les millors universitats del món (Harvard, Columbia, Princeton, Massachusetts Institute of Technology, New York University, etc.) mitjançant algun dels diferents programes d'estudis en l'estranger als quals es pot accedir a Espanya (Fulbright, Rafael del Pi, La Caixa, etc.).
Les jornades han estat impulsades pel Vicerectorat d’Internacionalització, Cooperació i Multilingüisme a través de l’Oficina de Relacions Internacionals, amb la col·laboració de l’Oficina de Cooperació al Desenvolupament i Solidaritat, l’Oficina d’Inserció Professional i Estades en Pràctiques, la Unitat Tècnica d’Harmonització i l’Institut Valencià de Competitivitat Empresarial (IVACE).