La importància d'un diagnostique precoç i de l'aplicació d'un tractament individualitzat i multimodal en el trastorn del TDAH són algunes de les conclusions que va exposar Vanesa Richarte, psiquiatra de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, en les IV Jornades sobre el Trastorn per Dèficit d'Atenció amb o sense Hiperactivitat, organitzades pel Programa d'Atenció a la Diversitat de la Universitat Jaume I amb l'associació APADAHCAS.

Richarte va ser l'encarregada d'obrir les jornades amb una conferència en la qual va abordar el fracàs escolar en relació al TDAH. La psiquiatra va exposar un projecte realitzat per l'Hospital Universitari Vall d’Hebron en centres educatius de primària i secundària de Catalunya per a detectar factors de risc de fracàs escolar i poder relacionar-los amb trastorns psiquiàtrics.

Segons va explicar, en l'estudi es va detectar que hi havia una combinació significativa de trastorns psicopatològics i d'aprenentatge, amb una especial prevalença de TDAH, i que això suposava un potent factor de risc per a no aconseguir les competències corresponents. En aquest sentit, la psiquiatra va destacar la necessitat de realitzar una detecció i diagnòstic en les escoles, ja que tan sols el 10% dels alumnes afectats havia sigut prèviament diagnosticat, així com de treballar conjuntament totes les parts implicades: família, escola i professionals. «La detecció, el diagnòstic i el tractament precoç han de ser l'objectiu de qualsevol política d'intervenció» va afirmar.

Richarte va recordar que el TDAH es caracteritza per un patró persistent de símptomes de inatenció i hiperactivitat i impulsividad que ha de començar en la infància i que suposa un deteriorament significatiu en més d'una àrea de la vida del xiquet. Així, va explicar que els factors per tal que es produïsca aquest trastorn són genètics i ambientals. «El TDAH té una càrrega genètica no menyspreable però aquesta no explica per si sola el trastorn, intervenen diferents factors ambientals com l'exposició de tòxics en l'embaràs, prematuritat, meningitis, traumatisme cerebral, etc.», va explicar. A més, la psiquiatra va destacar que és un trastorn evolutiu i persisteix en l'edat adulta en el 50-70% dels casos.

Respecte al diagnòstic, va assenyalar que és necessari realitzar entrevistes amb els pares i amb el xiquet, obtenir informació dels professors, realitzar qüestionaris específics o avaluar el coeficient intel·lectual, entre altres proves. El resultat serà positiu si es detecta la presència de sis o més símptomes de falta d'atenció o hiperactivitat-impulsivitat abans dels 12 anys, o cinc símptomes en el cas dels adults, i sempre que es manifesten en dos o més àmbits de la vida amb una interferència en el funcionament en aquests àmbits.

En aquest sentit, Richarte va destacar la importància de realitzar un diagnòstic diferencial i que el tractament siga multimodal i multidisciplinari, utilitzant la psicoeducació i, en casos molt complicats, el tractament farmacològic. A més, va assenyalar que els pares també necessiten un suport pedagògic i psicoeducatiu.

L'acte d'inauguració de les jornades va comptar amb la participació de la vicerectora d'Estudis, Isabel García Izquierdo; la presidenta d'APADAHCAS, Teresa Saura; el regidor d'Educació de l'Ajuntament de Castelló, Enric Porcar, i la responsable del Programa d'Atenció a la Diversitat de l'UJI, Olga Carbó.