Acte d'inauguració del curs 2014/2015

29/09/2014 | SCP
Img destacado

Climent reivindica el pagament del deute a les universitats públiques valencianes i la restauració del pla de finançament

El rector de la Universitat Jaume I, Vicent Climent, ha centrat el seu discurs de l’acte d’inauguració del curs 2014/2015 en les incerteses pressupostàries, financeres i de sostenibilitat que estan sofrint les universitats públiques valencianes.

En aquest sentit, el rector de l’UJI ha assenyalat que tot i que es reconeix la proximitat i el diàleg de la Direcció General d’Universitats i els esforços de la Conselleria d’Hisenda, resulten insuficients atesa la situació extrema en què es troben les universitats públiques valencianes. Així, Climent ha demanat un compromís per part de la Generalitat Valenciana perquè s’atenga el deute històric i es restaure un Pla Pluriennal de Finançament. «Necessitem tenir un sistema universitari públic valencià potent si volem que el poble valencià destaque com a societat de progrés, de benestar i amb un futur per a les noves generacions», ha apuntat.

Així mateix, Climent ha aportat algunes dades sobre el cas concret de l’UJI, que ha passat d’una subvenció de 74,6 milions d'euros en 2009 a una de 61,2 milions d'euros en 2014, la qual cosa ha suposat una reducció del 18%. «La reducció en la subvenció, a més d’impedir tenir una Facultat de Ciències de la Salut, està posant en risc la sostenibilitat de l’UJI. Tot i els esforços realitzats en la contenció de la despesa corrent, ens trobem al límit de la sostenibilitat del sistema», ha afirmat el rector.

Taxes universitàries i política de beques

Pel que fa a les taxes universitàries i les polítiques de beques i ajudes, Climent ha assenyalat que «com a universitat pública, cal continuar treballant per a situar les taxes universitàries a uns nivells semblants als que hi havia abans de la crisi, reivindicant una igualtat d’oportunitats per a l’accés a la Universitat».

En aquesta línia, ha demanat a la Generalitat una política de beques i ajudes a l’estudi que no requerisca esforços financers als estudiants i a les seues famílies. «Sol·licitem una major dotació de beques, tot i que aplaudim la sensibilitat de la Conselleria d’Educació per la convocatòria per a estudiants que es troben amb situacions sobrevingudes d’atur o dificultats econòmiques», ha exposat. Així mateix, ha assenyalat que, des de l’UJI, es continuarà destinant 300.000 euros anuals, dels fons propis, a ajuts a l’estudiantat, tant a través de beques per a matrícula com per a manutenció.

Situació del sistema universitari espanyol

D’altra banda, el rector de l’UJI ha abordat la situació del sistema universitari espanyol, que es troba «amb un desacord molt important» entre la CRUE i el Ministeri d’Educació pel que fa a la seua política d’organització dels estudis. «Aquesta política provocarà una gran fragmentació del sistema universitari espanyol per donar llibertat a cada universitat per a triar el model d’estudis de grau de quatre anys i un de màster, o de tres anys de grau i dos de màster», ha assenyalat. En aquesta línia, ha afegit que l’oposició de la CRUE a la voluntat del Ministeri de canviar ara la durada dels estudis de grau és motivada perquè «resulta absurd apostar per un nou model sense que haja finalitzat la implantació dels nous graus d’acord amb el model inicial». A més, ha agraït a la Direcció General d’Universitats que haja anunciat que, en cas d’aprovar-se aquesta reforma a l’Estat, no imposarà cap model i que promourà que totes les universitats valencianes facen el mateix.

Pel que fa a la recerca, Climent ha afirmat que «si no existeix un suport clar de la política ministerial i de la Generalitat Valenciana per a la investigació, els grups de recerca d’excel·lència passaran a ser mediocres, amb tot el que això comporta». Així, ha aportat algunes dades sobre la investigació a la Comunitat Valenciana, on la producció científica universitària representa el 62% de la recerca de tota la Comunitat i el 24% de les patents internacionals.

Finalment, el rector de l’UJI ha fet referència als reptes de la Universitat per a aquest nou curs. Concretament, ha citat la consolidació de la nova Escola de Doctorat; la posada en marxa del laboratori del Grau en Criminologia i Seguretat; la transformació de quatre espais de l’ESTCE en aules noves per a Medicina i Infermeria; la consecució del primer mòdul departamental de la FCS; la remodelació de l’edifici de l’antiga Delegació d’Hisenda de Castelló o els dos nous dobles títols de grau en l'àmbit d’Economia, Direcció d'Empreses i Finances i Comptabilitat amb la Universitat de Mòdena i l'altre, d’Enginyeria Química, amb la Universitat de Limoges.

La cerimònia, presidida pel rector de l’UJI, ha comptat amb l’assistència del director general d’Universitat, Estudis Superiors i Ciència, Felipe Palau; el president del Consell Social de l’UJI, José Luis Breva; el rector honorari de l’UJI, Francesc Michavila; el secretari general de l’UJI, José Luis Blasco; el vicerector d’Investigació i Doctorat, Antonio Barba, i la vicerectora d’Estudis, Isabel García.

Vicente Orts analitza els reptes de la situació econòmica internacional actual en la lliçó inaugural

Vicente Orts

El catedràtic de Fonaments de l'Anàlisi Econòmica Vicente Orts ha abordat en la lliçó inaugural del curs 2014/2015 el fenomen de la globalització, el creixement econòmic i la concentració espacial de l'activitat econòmica.

Segons ha explicat Orts, hi ha un gran nombre de factors que poden condicionar la incorporació d'un país al creixement econòmic: història, geografia, canvi tecnològic o obertura exterior. Així, ha assenyalat que en la dinàmica espacial de l'activitat econòmica ha influït la creixent globalització, a través de la reducció dels costos de transport i comunicació i l'augment de l'obertura exterior, així com l'extensió de l'ús de tecnologies.

En aquest sentit, el catedràtic ha destacat el gran augment del nivell de producció dels països emergents d'Àsia i la forta expansió del comerç mundial amb transformacions importants en els fluxos comercials. «Encara que la major part del comerç segueix tenint lloc entre països relativament pròxims (Amèrica del Nord, Amèrica del Sud i Central, Europa, CEI, Àsia, Àfrica i Orient Mitjà), a finals del segle passat es produeix un canvi en els principals fluxos interregionals de mercaderies, i augmenta clarament el protagonisme d'Àsia. A més, s'observa una sistemàtica pèrdua de pes dels països més desenvolupats en el comerç de manufactures i un creixent protagonisme dels països emergents en aquest mateix camp», ha assenyalat.

Així mateix, Orts ha apuntat que aquests canvis i transformacions han portat a un domini espectacular dels països en desenvolupament en la dinàmica de la inversió mundial, que ha alterat en tan sols 20 anys la geografia de la distribució de l'estoc de capital mundial. «En 1980, l'estoc de capital mundial estava fonamentalment concentrat als Estats Units, Europa i Japó. Trenta anys després, en 2010, la distribució de l'estoc de capital mundial ha canviat radicalment», ha afirmat.

Segons ha explicat el catedràtic, el centre de gravetat econòmic mundial, que en 1980 es trobava fortament ancorat entre Europa i Amèrica del Nord, s'ha anat desplaçant en les últimes dècades amb una ascensió de l'Àrea Sud i Est d'Àsia en tots els paràmetres: magnitud del seu PIB, percentatge de participació en la producció global i renda per càpita. Per la seua banda, la Unió Europea i Nord Amèrica han incrementat també el seu nivell de producció i renda per càpita, però hi ha un descens en la seua participació en la producció mundial. «Tot i ser cridaner aquest desplaçament, després de dècades de relativa estabilitat, no és un fet realment nou, ja que històricament el centre de gravetat s'ha anat desplaçant per la superfície de la Terra, però el que realment és cridaner i no té precedents històrics és la rapidesa amb la qual s'està produint, uns 140 km a l'any», ha apuntat Orts.

Per a concloure, el catedràtic ha posat l'accent en les implicacions i reptes des del punt de vista econòmic i geopolític d'aquests grans canvis en l'escena econòmica internacional. «Aquesta nova realitat emergent exigirà una gran talla dels responsables polítics nacionals i dels organismes internacionals per a adoptar les polítiques econòmiques adequades a la nova situació que, probablement, exigiran també importants modificacions en les institucions i en els mecanismes de gestió de globals», ha conclòs.

En aquest sentit Orts, ha explicat que cada vegada menys els països individualment, i sobretot els petits, podran controlar per si mateixos els paràmetres dels quals depèn el seu desenvolupament i benestar. «La cessió de sobirania a àmbits de decisió supranacionals, al costat de l'oportú control democràtic per part dels ciutadans d'aquests àmbits, és inajornable. Pot ser l'única forma de seguir avançant i d'evitar conflictes», ha afirmat. Així mateix, ha afegit que caldrà apostar per una nova revolució tecnològica i, al mateix temps, acomodar les pautes de producció i consum a la nova realitat.

Finalment, també ha destacat que malgrat els desafiaments que planteja l'onada de països que s'han incorporat al creixement econòmic, cal no oblidar que més de 600 milions de persones han aconseguit sortir de la pobresa extrema, una millora enorme i ràpida en el benestar de la humanitat sense precedents en la història del planeta.

Investidura dels nous doctors i doctores i entrega dels premis extraordinaris de doctorat

Doctors i doctores

En l'acte d'inauguració de curs, el rector ha lliurat les acreditacions als nous doctors i doctores del curs 2013/2014. Els assistents han sigut: Jaime Pérez Martín-Gaitero, María Pérez Catalán, Víctor Costumero Ramos, Yolanda Bautista Rabanal, María Pilar Gómez Tena, Mónica Vicent Cabedo, Tomás Francisco Beltrán Álvarez, Ana Delfina Martín Moreno, Carolina Girón García, Ana Ballester Caudet, José Ignacio Martín Galán, Gladys Liliana Bandenay Egoávil, Alejandro Francisco Saburit Llaudis, Rosa Mateu Pérez, Laura Portolés Falomir, David Cebrián Tarrasón, Muriel Maria Saint-Supery Ceano-Vivas, Vicente Budí Orduña, Diana Virginia Castilla López, Óscar Chiva Bartoll, Eduardo Farran Teixidó, Carmen Gisela Morales Navarro, Cecilio Macián Romero, Adriana Mira Pastor, Àngels Esteller Cano, Víctor Manuel González Chordá, María José Silvestre Traver, Eduardo Beltrán Iturat, José Aguilera Maldonado, Estefanía Ruiz Palomino, Enrique García Sorribes, Juan Ignacio Hernández Francisco, Joaquín Cabrera Bachero, Rubén Javier Malonda Moll, Ricardo Casañ Pitarch, Mercedes Ventura Campos, Pedro Torrente Barberà, Vicente José Nebot Nebot, Teresa Ripollés Sanchis, Luis Farfallini, Inmaculada Bel Oms, María Dolores Parra Robles, Juan Antonio de los Santos Gómez, Concepción Vilanova Gallén y María Cristina Lorente López.

Així mateix, el rector ha fet entrega dels premis extraordinaris de doctorat del curs 2012/2013 a Beatriz Cerezo Merchán, Víctor Fabregat Tena, Zoe Falomir Llansola, Idoya Ferrero Ferrero, Sandra Gómez Martínez, Emma Gracia Lor, Sofia Herrero Rico, Rosa Mondragón Cazorla, María Vicenta Navarro Haro, Alba Puig Denia, Noelia Ventura Campos, Víctor Costumero Ramos, Mónica Vicent Cabedo, Tomás Francisco Beltrán Álvarez, Francisco Trujillo Pons, Yeamduan Narangajavana Kaosiri, Ernestina Etchemendy, Berenice Serrano Zárate, Ana María Viruela Royo, Alex Iván Arévalo Salinas, Antares Ruiz del Árbol Cana, María Victoria Nebot Romero, Arturo Azua Barrios, María Auxiliadora Juan Blasco, María Victoria Pastor Fuentes y María Pilar Vanaclocha Aroca.

Universitat Jaume I CIF: Q-6250003-H Av. de Vicent Sos Baynat, s/n 12071 Castelló de la Plana, Espanya
Tel.: +34 964 72 80 00 Fax: +34 964 72 90 16