La narrativa sobre la conquesta d’Amèrica des d’una perspectiva indígena ha sigut el fil conductor de la segona jornada del curs sobre literatura de la Universitat d’Estiu de l’UJI. Una cita que ha iniciat l’escriptor peruà Rafael Dumett amb una xarrada sobre la seua obra El Espía del Inca, considerada com la millor novel·la peruana de l’actual segle, i en la qual es parla «del procés de la conquesta des d’una perspectiva diferent, des de dins, i en el qual hi va haver més d’un opressor i més d’un oprimit», assegura l’autor.
El llibre fa una revisió de la història de la conquesta d’Amèrica a partir d’uns fets ocorreguts durant vuit mesos, entre novembre de 1532 i juliol de 1533, a través «d’un univers de referències, evitant la temptació pedagògica, i que narren la història fundacional dels pobles de Llatinoamèrica», assenyala. Dumett entén que «era necessari oferir la història des de l’altre costat i tots els personatges protagonistes són indígenes amb diferents opinions, fet que suposa un exercici de perspectives, necessari per a contar la història».
L’escriptor peruà ha manifestat que el llibre «no pretén romantitzar l’Imperi Inca, que és impressionant, sinó que també examina de manera crítica aquesta civilització andina». El Espía del Inca està concebut com un «quipu narratiu gegant», explica Dumett, l’instrument cultural més important de la cultura andina, elaborat a base de cordes de llana o cotó, utilitzat com a sistema de comptabilitat i també de relats i narratives.
En la mateixa línia, Carmen Sánchez-Risco ha abordat l'univers mestís d'Amèrica i Espanya a través de la figura de Francisca Pizarro Yupanqui, la primera mestissa noble del Perú. La historiadora ha centrat la seua intervenció en la cultura andina, d’on provenia Francisca Pizarro, neta de l’emperador inca Huayna Lápac i neboda d’Atahualpa, i en el paper important que van tenir les dones en el desenvolupament de la societat andina.
Sánchez-Risco ha manifestat que la història de Francisca Pizarro «ens permet submergir-nos en un univers de singladura oceànica d’anada i tornada que va permetre donar vida a eixe món mestís, que el dia d’avui continua avançant i del qual formem part». L’obra explica que Francisca Pizarro va ser obligada a traslladar-se a Castella als 16 anys, després de l’assassinat de son pare i la pèrdua del seu germà, quan tenia 12 anys.
L’escriptora i historiadora ha explicat que el llibre «és una novel·la de dones fortes», entre les quals està Francisca Pizarro, «a qui li va tocar viure un xoc entre dos mons, l’incaic i l’hispànic, encara que les que vivien a Amèrica eren més lliures, i ni ella ni les que la van acompanyar durant la seua vida es mereixen ser oblidades».
D’altra banda, l’expedició que va fer la primera volta al món, en la qual va participar Juan Sebastián Elcano, ha sigut la temàtica de la ponència de José Calvo Poyato, basada en la seua novel·la La ruta infinita. L’escriptor andalús ha explicat que la seua intenció amb l’elaboració d’aquest llibre ha sigut «contar un gran esdeveniment, però al mateix temps fer justícia i reivindicar un personatge com Juan Sebastián Elcano, que va desaparèixer de la història, a pesar d’haver sigut protagonista de la primera volta al món», a causa de la mort de Magallanes abans d’haver completat la ruta.
Demà tindrà lloc la darrera jornada de la Universitat d’Estiu. Durant aquesta jornada, els participants coneixeran millor la figura de Cabeza de Vaca, el primer caminant d'Amèrica, a través d’Antonio Pérez Henares, mentre que Alicia Giménez Barlett dissertarà sobre com li ha influït en la seua trajectòria l'estil de la novel·la negra nord-americana. La cita finalitzarà amb el taller literari que coordina Rosario Raro «Escriure la vida, viure l'escriptura».
«La Universitat d’Estiu de l’UJI aprofundeix en la relació entre la literatura americana i el cinema»
«Pérez Henares afirma que «el descobriment d’Amèrica és la primera globalització» en la darrera jornada de la Universitat d’Estiu de l’UJI»