Adela Cortina: «L'arma de la vergonya social és molt eficaç però pot ser molt perillosa perquè reforça la polarització» Prop de 200 investigadors aborden a l'UJI els reptes ètics i democràtics de la intel·ligència artificial en la XXI Setmana de l'Associació Espanyola d'Ètica i Filosofia Política

02/02/2023 | SCP
Compartir

Compartir

Facebook
X
Linkedin
Whatsapp
Gmail
Imprimir

La Universitat Jaume I acull aquesta setmana la XXI trobada de l'Associació Espanyola d'Ètica i Filosofia Política que, sota el lema «Ètica, Democràcia i Intel·ligència Artificial», analitzarà l'impacte de les tecnologies més disruptives en diferents esferes de la societat. La trobada, en el qual participen prop de 200 investigadors i investigadores, ha sigut inaugurada per la rectora de l'UJI, Eva Alcón; la presidenta de la Societat Espanyola d'Ètica i Filosofia Política, Concha Roldán, i el catedràtic de Filosofia Moral, Domingo García-Marzá.

La rectora ha destacat en la seua intervenció la importància d'aquesta trobada atès que «la intel·ligència artificial està revolucionant el món i pot tenir un gran impacte en la societat i en la democràcia, per això hem d'assegurar-nos que es dissenye, desenvolupe i utilitze de manera responsable i ètica».

A continuació, la filòsofa i doctora honoris causa Adela Cortina ha oferit la conferència inaugural titulada «Democràcia i postveritat» en la qual ha reflexionat sobre la teoria de l'«espiral del silenci», de la politòloga alemanya Elisabeth Noelle-Neumann. Així, Cortina ha explicat que el mecanisme més subtil per a silenciar propostes és a través del repudi des de l'opinió pública perquè «es tem més a l'aïllament que a l'error», tal com afirmava el pensador Tocqueville. «En les societats funciona l'autocensura d'aquelles opinions que no seran ben acollides, i això suposa una mordassa a la llibertat d'expressió i un obstacle per a la democràcia», ha afirmat.

En aquest sentit, la filòsofa ha abordat el concepte d'«agressió moralista», una moral que cohesiona els grups, però que aconsegueix aqueixa cohesió provocant la vergonya social en aquells que infringeixen les normes. «L'arma de la vergonya social és molt eficaç però pot ser molt perillosa perquè reforça la polarització. La moralització de les posicions polaritzades impossibilita la deliberació i la negociació, imprescindibles en qualsevol societat democràtica, en la qual han d'entrar en diàleg la diversitat d'opinions», ha apuntat.

Finalment, Adela Cortina ha explicat que la solució no passa per desmoralitzar la societat perquè puga ser democràtica, perquè la «responsabilitat» no és de la moral, sinó dels qui la manipulen per a reforçar la seua identitat, per a guanyar estatus i reputació, per l'afany de reforçar la polarització. «No s'aconsegueix absolutitzar una opinió moralitzant-la, sinó dogmatitzant-la, és a dir, sostraient-la a la crítica racional. Els continguts de les propostes no són absoluts, els absolutitza la manera de defensar-los. Precisament això és el que fan els nous moviments del políticament correcte, que absolutitzen punts de vista, però quan s'absolutitzen perden legitimitat i serveixen per a exercir l'agressió moralista», ha afirmat. Així, ha conclòs que és justament en aquest ús absolutista de la moral és el que fa patent que és una manipulació perquè una norma és moral perquè està disposada a donar raons de la seua validesa.

La trobada, que es desenvoluparà fins al pròxim 4 de febrer, està organitzada pel Grup d'investigació interuniversitari Ètica Aplicada i Democràcia de la Universitat de València i la Universitat Jaume I, i compta amb la col·laboració de la Fundació ÉTNOR per a l'Ètica dels Negocis i les Organitzacions, la Fundació de la Comunitat Valenciana per al Foment d'Estudis Superiors (ValGRAI), la Fundació ELLIS per a la Investigació d'Intel·ligència Artificial Centrada en la Humanitat, la Càtedra de Privacitat i Transformació Digital Microsoft de la Universitat de València, la Càtedra de Govern Obert, Participació Ciutadana i Dades Obertes de la Universitat de València i la Càtedra Cuatroochenta d'Intel·ligència Artificial, Salut i Benestar de la Universitat Jaume I. Així mateix, col·laboren amb aquesta cita acadèmica multitud de grups d'investigació i instituts universitaris de la Comunitat Valenciana.

Fotografies

Informació proporcionada per: Servei de Comunicació i Publicacions