La Fundació Isonomia de la Universitat Jaume I ha celebrat la dinovena edició del Seminari Internacional contra la Violència de Gènere, que enguany se centra en la «Violència contra les dones, xarxes socials i intel·ligència artificial».
La vicerectora de Responsabilitat Social, Polítiques Inclusives i Igualtat de l’UJI, Elsa González Esteban, ha participat en la inauguració del seminari en la qual ha posat en relleu «els desafiaments que plantegen les xarxes socials i la intel·ligència artificial, els quals requereixen d’una important reflexió i acció». Així, ha citat com a reptes els biaixos de gènere dels algorismes, els buits legals per a abordar la violència en línia o la falta de consciència de molts usuaris i usuàries de la gravetat d’aquesta violència, entre d’altres. «Abordar aquests reptes requereix un enfocament holístic que combine tecnologia, legislació, educació, conscienciació i col·laboració entre diversos actors. Des de la Universitat no podem romandre aliens a aquesta realitat, per això hem de contribuir a la reflexió, cerca i implementació efectiva de solucions», ha apuntat.
La inauguració també ha comptat amb la presència del director general d’Universitats de la Generalitat Valenciana, José Antonio Pérez Juan, i la vicepresidenta de la Fundació Isonomia i directora del seminari, María José Senent.
En el marc del Seminari, s'ha fet lliurament del XIX Premi Isonomia contra la violència de gènere, atorgat en aquesta edició a Yolanda Domínguez Rodríguez, artista visual, fotògrafa i activista espanyola que desenvolupa temes de consciència feminista i crítica social relacionats amb el gènere, el consum i l’art com a eina social.
Yolanda Domínguez ha assenyalat que «és un honor rebre aquest premi d’una Fundació que porta tants anys treballant per la igualtat» i ha apel·lat a la importància de la «cultura com a eina que podem activar per a tindre una societat més igualitària».
A continuació, Asunción Ventura, consellera emèrita del Consell Jurídic Consultiu de la
Comunitat Valenciana, ha oferit una conferència sobre els conceptes bàsics de la violència contra les dones que hauria d’aprendre la intel·ligència artificial.
Segons ha explicat, la IA és un potent instrument que pot contribuir a l'eliminació dels estereotips de gènere i augmentar els nivells d’igualtat de dones i homes, no obstant, el desenvolupament de la IA ha tingut, fins ara, els efectes contraris. «Es reprodueixen els biaixos de gènere en el conjunt de dades de la IA i es potencien també les imatges hipersexualitzades de dones i xiquetes», ha assenyalat.
Per això, Ventura ha afirmat que «és necessari que les diferents tecnologies de les quals es nodreix la IA siguen programades per persones amb formació en igualtat i violència, a la vegada que cal que s’establisquen mecanismes de vigilància i control en totes les fases de creació i aplicació per a regular les conseqüències jurídiques del seu incompliment».
La primera jornada del seminari ha inclòs també una conferència de Yolanda Domínguez sobre violència cultural; un taller de violències masclistes digitals a càrrec de la hacktivista Tereseta, i una ponència sobre els abusos sexistes a Internet, per part de Nina Jankowicz, experta en desinformació.
El segon dia ha comptat amb l’advocada penalista Laia Serra qui ha abordat les violències sexuals mitjançant la intel·ligència artificial. En la seua intervenció, ha assenyalat que s’ha avançat molt en temes socials relacionats amb les violències sexuals, però que hi ha una manca de cultura i protocol social pel que fa a les violències de gènere digitals. «No estem tenint aquest debat social i no hi ha un consens suficient ni tan sols en conceptes claus com la privacitat. Aquesta manca de conceptes i de debat també fa que la legislació es retarde perquè no estan els valors definits», ha apuntat.
Així mateix, ha posat en relleu que aquest tipus de violències no sols afecten a l’honor, la imatge o la privacitat de forma individual, sinó que són un instrument de control social, que genera divisió, perpetua els rols de gènere i que s’utilitza com a eina d’estructuració social.
Pel que fa a la legislació, ha assenyalat el problema de la fragmentació de la jurisdicció per a enfrontar les violències de gènere digitals, a més de la dificultat que suposa que la tecnologia avance més ràpid que les lleis. A més, ha destacat que «hi ha un dèficit en la incorporació de la perspectiva de gènere en les normes, una qüestió que no és cosa del passat, està passant ara», ha afirmat. Així mateix, ha posat en relleu algunes de les problemàtiques que presenta la nova legislació europea.
Aquesta segona sessió de seminari s’ha completat amb la presentació d’una comunicació sobre estratègies contra el deepfake a càrrec de Cristina Cabedo, experta en relacions de poder des de la perspectiva de gènere, i una conferència sobre discriminació i violència de gènere a l’era de la IA, per part de Lucía Ortiz de Zárate, investigadora en ètica i governança de la IA a la Universitat Autònoma de Madrid.