Els professionals i acadèmics que ha participat en la I Jornada de Professorat Clínic en les Facultats de Medicina organitzada per la Càtedra Medtronic de Formació i Investigació Quirúrgica de la Universitat Jaume I han coincidit a assenyalar les dificultats que existeixen per a compaginar l'exercici professional i el docent en el cas del professorat clínic i han proposat figures intermèdies en les universitats i un major reconeixement del treball per part de les agències d'avaluació.

La jornada celebrada a principis d'aquesta setmana ha comptat amb diversos professionals del sector que han participat de forma presencial i via streaming. La trobada ha servit per a analitzar la difícil situació que ha d'afrontar el professorat clínic en aquests moments per a acreditar-se en alguna de les figures del professorat universitari.

«Estem davant un procés complex de conseqüències inimaginables», ha afirmat Juan Vicente Sánchez, director de la Unitat Predepartamental de Medicina de l’UJI, en exposar la difícil situació per la qual han de passar els professionals per a arribar a ser aptes per a la docència en l'actual marc jurídic, per la qual cosa es demana a les universitats la capacitat de digerir de manera simbiòtica una professió tan complexa com la mèdica.

En aquesta mateixa línia, Pablo Lara, vicepresident de la Junta Directiva de la Conferència Nacional de Degans de Facultats de Medicina d'Espanya i degà de la Facultat de Medicina de la Universitat de Màlaga, ha assegurat que ha existit una important disminució del professorat permanent en les àrees de coneixement clíniques, i ha afirmat que aquest fet s'agreujarà de manera insostenible en la pròxima dècada.

A causa de problemes com l'envelliment de la plantilla actual, dificultat dels criteris d'avaluació, insuficient o deficient informació sobre els requisits, l'acreditació dels professors titulars resulta summament complicada. Per això, es reclama una modificació en el marc jurídic per a donar una solució a un problema «tan apressant com és el fet de no comptar amb professorat titular en les facultats de Medicina».

Vicente Bertomeu González, professor associat de la Universitat Miguel Hernández, ha explicat que «ens passem tota la vida estudiant, i si vols ser metge i docent és encara més difícil: fins a quin punt interessa tenir homes orquestra?». A més, ha mostrat el seu desacord amb els difícils requisits exigits i deixar patent la falta de temps per a aconseguir-los.

A tall de solució, s'exigeix un major reconeixement de la tasca per part de les entitats avaluadores (valorar la qualitat del treball i no la quantitat) així com una obertura per part del sistema de les universitats, ja siga facilitant les figures intermèdies, és a dir que el pas de professor extern a titular no siga tan complicat, o oferint més places.