Els professors Clare Woodford i Mark Devenney, de la Universitat de Brighton, han sigut els encarregats d’inaugurar el IX Cicle de Conferències «La democracia avui. Reptes per a la participació», amb la ponència «What is democracy? Property, equality, borders».
En la seua intervenció, han reflexionat al voltant de les diferents paradoxes que caracteritzen el sistema democràtic, amb una especial atenció a les maneres en què se soscava la igualtat de la ciutadania pressuposada per aquests sistemes. «Els teòrics de la democràcia s’enfronten amb la paradoxa que la ciutadania, quan exerceix el poder sobirà, ha de posar límits, la qual cosa viola la igualtat que pressuposa la democràcia», han assenyalat. En aquesta línia, han explicat que aquest tipus de paradoxes es donen perquè els teòrics assumeixen que la democràcia ha de ser un règim, una idea que Woodford i Devenney rebutgen perquè «la democràcia és una anàrquica "exemplificació d’igualtat" que supera tota institucionalització i ordre».
Així, a través d’aquesta concepció anàrquica de la democràcia, han abordat les problemàtiques derivades de l’excessiva institucionalització de la democràcia, així com dels límits que aquest procés suposa per als drets de participació en igualtat de la ciutadania. «Tots els règims determinen qui pertany a "la ciutadania", posen límits i sancionen els comportaments inadequats amb la promesa de garantir una democràcia igualitària per a tots i totes. Pensem que la igualtat no es pot contenir i que la democràcia sempre supera qualsevol intent de legitimitat i obligació», han apuntat.
A més, han explicat que els debats existents sobre aquest tema no aborden com els cànons socials i la propietat són instruments que alimenten les desigualtats. «La democràcia es dóna quan hi ha una promulgació de la igualtat en contra de l’ordre imposat pels cànons», han conclòs.