L’Institut Universitari de Desenvolupament Social i Pau, la Xarxa d’Investigació en Comunicació Comunitària, Alternativa i Participativa (RICCAP), la Facultat d'Arquitectura, Arts i Comunicació de la Universitat Estatal Paulista de Brasil (UNESP) i la Càtedra UNESCO de Filosofia de la Pau de l’UJI han celebrat el congrés internacional «Comunicació, conflictes i canvi social» en el qual s’ha analitzat el paper de la comunicació en la transformació dels conflictes i les seues possibilitats per a fomentar la comprensió dels problemes socials i afavorir la implicació ciutadana en els processos de canvi social.
En el marc del congrés, José Candón i David Sánchez, de la Universitat de Sevilla, i Alessandra Farné, de la Universitat Jaume I, han analitzat en una taula redona el paper de les TIC en el canvi social.
Candón ha apuntat algunes de les oportunitats i riscos de les tecnologies de la informació en relació als moviments socials. Com a oportunitats ha destacat la contravigilància que es pot fer del poder de la mà de la societat; l'alternativa que suposa pel que fa a la comunicació per a col·lectius amb menys recursos pel seu cost reduït, o la possibilitat d’establir una comunicació horitzontal i participativa. Així mateix, ha desmentit alguns falsos riscos com la bretxa digital, que segons Candón no existeix realment en els països occidentals, o l’aïllament social, que en la seua opinió no suposa perdre el contacte físic sinó que afavoreix tenir més connexions i més relacions.
En aquesta línia, també ha citat la crítica a l’activisme de sofà. Així, ha assenyalat que manifestar-se és comunicar i no ha de ser més real perquè siga en persona sinó que per Internet és una acció política igual de vàlida. A més, ha fet referència a la manipulació de la informació a Internet sobre la qual ha afirmat que ja es troba als mitjans de comunicació tradicionals, mentre que a Internet és menys perillós.
A continuació, David Sánchez ha iniciat la seua intervenció amb una reflexió sobre les mesures de la Comissió Federal de Comunicació als Estats Units que afecten el principi de neutralitat d‘Internet i que poden condemnar a la marginalitat a certs col·lectius atès que els proveïdors poden discriminar el tràfic de dades.
Pel que fa a les xarxes, ha apuntat que sí que serveixen per a canviar el terreny de joc i contribuir al canvi social però ha ressaltat la necessitat de ser crític. Així, ha explicat que la tecnologia amplifica l’eco que s’aconsegueix a partir de determinades iniciatives però que les xarxes xoquen amb els patrons de canvi social que remeten al sentit col·lectiu que tradicionalment han tingut els exercicis polítics de canvi perquè en les xarxes el sentit col·lectiu ve després d’un reconeixement individual.
Finalment, Alessandra ha abordat l’oportunitat que suposen les TIC per a realitzar accions de comunicació al voltant de les violències i resistències de gènere i per als processos de resignificació de les víctimes. Pel que fa a les accions de ciberfeminisme ha citat les influencers feministes, com Emma Watson o Leticia Dolera, la sororitat en línia amb l’exemple recent del hashtag #yotecreo, o els testimonis col·lectius. No obstant això, també ha assenyalat que cal reconèixer les limitacions i les oportunitats perquè no és un terreny neutral, atès que es produeixen lluites entre el discurs hegemònic i contrahegemònic.
Per a concloure ha afirmat que les TIC tenen potencial per a generar noves representacions i rols que servisquen d’espills feministes i també per a transformar el relat individual en col·lectiu, així com per a articular lluites polítiques i resignificar-se de víctimes a agents de canvi social.