El codirector de l'Institut d'Estudis sobre Conflictes i Acció Humanitària (IECAH), Jesús Nuñez, ha analitzat la situació del conflicte armat a Síria en el marc de la jornada «Els reptes de l'acció humanitària en el segle XXI. L'experiència de les organitzacions en el conflicte de Síria», organitzada per ACNUR i Creu Roja amb la col·laboració de la Càtedra UNESCO de Filosofia per a la Pau de la Universitat Jaume I i Unicef.
Nuñez ha afirmat que «la Guerra de Síria està desgraciadament guanyada en la mesura en què el temps corre de forma irreversible en favor del règim de Bashar al-Asad, un règim genocida, repressiu i dictatorial, però inacabada en el sentit que queden molts rebels d'un tipus i d'un altre i, per tant, queda molta violència i tragèdia per davant i hi haurà encara més perdedors en aquesta violència».
Així, ha explicat com s'ha arribat a aquesta situació a Síria, que es va originar per causes estructurals com l'autoritarisme, la falta d'atenció a les necessitats bàsiques o la violació dels drets humans, unes causes que alimentaven la inestabilitat i que es controlaven de forma repressiva. «Quan la ciutadania es manifesta pacíficament i cerca el suport occidental no ho troben perquè occident es dedica a mirar per a un altre costat perquè aposta per l'estabilitat i és quan apareixen els grups rebels», ha assenyalat.
En aquest sentit, Núñez ha explicat com els diferents països han pres una posició estratègica enfront del conflicte en funció dels seus propis interessos sense tenir en compte als 23 milions de persones de la població siriana, la qual cosa ha portat al fet que es convertisca en «un conflicte de tres nivells: intraestatal, entre el règim i els grups rebels; regional, perquè està en joc el lideratge de la regió per a països com Aràbia Saudita i Iran, i internacional pels interessos dels Estats Units i Rússia».
Sobre aquest tema, ha destacat com aquests països «han jugat amb foc» per a aconseguir els seus objectius donant suport a diferents grups rebels, dotant-los d'armament o alliberant jihadistes de les presons. «Són xicotets monstres que creiem que podem controlar però que acaben mossegant la mà que li dóna a menjar. Prenen consciència del seu propi poder i es regiren», ha apuntat Nuñez.
Així, segons ha explicat, després de set anys de conflicte no s'ha aconseguit una plataforma unitària d'oposició al règim, un interlocutor vàlid per a la comunitat internacional, i quan ha sorgit algun «feia més por que l'anterior, per la qual cosa Bashar al-Ásad passa a convertir-se en un mal menor i tornem a mirar cap a l'indesitjable com una cosa més atractiva».
D'aquesta forma, ha apuntat que, encara que el règim haja recuperat el control amb l'ajuda de l'aposta militar russa i altres suports i s'haja desmantellat en un 95% el Daesh, Al-Qaeda segueix allà i també altres grups opositors i rebels que no admeten el règim i seguiran combatent. A més, ha afegit que també s'han creat més problemes com el dels kurds, que s'han utilitzat per part dels Estats Units dotant-los d'armament però que ara estan reforçats per a defensar els seus propis interessos per a aspirar a un estat propi.
En definitiva, Nuñez ha conclòs que «la balança ja s'ha inclinat a favor del règim, però per a què ha servit tot això? El desmantellament del pseudocalifat està portant a destruir més del militarment necessari i dins d'un o dos anys ens assabentarem del nivell d'aberracions contra els drets humans que s'han realitzat per a aquest alliberament, i tot perquè la població no tinga res millor que en 2011».