Experts en terrorisme destaquen la importància de prevenir els processos de radicalització entre els més joves per a evitar un major auge del jihadisme a Espanya Les principals “borses de radicalització” d'Espanya es troben en la província de Barcelona i les ciutats de Ceuta, Madrid i Melilla

09/11/2017 | SCP
Compartir

Compartir

Facebook
X
Linkedin
Whatsapp
Gmail
Imprimir
  •  congres-terrorisme Dret_Penal_Terrorisme_17DLL65_in

    FOTO: Damián LLorens

Carola García-Calvo Rosell, doctora i investigadora del Programa de Terrorisme Global del Real Institut Elcano, ha analitzat els processos de radicalització en l'àmbit terrorista en el marc del congrés «El dret penal enfront del nou terrorisme», que ha organitzat el Centre de Recerca en Dret Penal, Criminologia i Intel·ligència de la Universitat Jaume I.

García-Calvo ha exposat les principals conclusions de l'estudi que està realitzant el Real Institut Elcano sobre l'evolució del terrorisme jihadista a Espanya des de 2007, una investigació empírica en la qual s'ha analitzat el perfil de tots els condemnats per aquest tipus de terrorisme des de 1996, i més concretament dels 178 detinguts que hi ha hagut en el període 2013-2016, després de l'aparició de l'Estat Islàmic. 

La investigadora ha explicat que el terrorisme jihadista és un fenomen molt complex, que no es pot simplificar perquè alberga una gran varietat de perfils, però si que ha detallat algunes de les conclusions generals que llança aquest estudi sobre el perfil sociodemogràfic dels jihadistes a Espanya: homes joves (amb una mitjana d'edat de 30 anys), casats, de nacionalitat marroquina i espanyola, immigrants de segona generació, amb formació secundària i ocupacions laborals diverses. Carola García-Calvo ha volgut posar l'accent que la majoria d'aquests joves no es radicalitzen perquè no estan integrats socialment sinó perquè els falta assimilació cultural, no se senten identificats ni amb el país d'origen dels seus pares ni amb el país en el qual han nascut i/o viscut, i els jihadistes aprofiten aquesta situació per a donar-lis una identitat definida i un objectiu vital. 

Quant als processos de radicalització, la professora ha indicat que no es tracta d'un fenomen homogeni, sinó que es produeix per zones. Així, actualment, la principal “borsa de radicalització” d'Espanya és la província de Barcelona (el 27% dels detinguts per activitats jihadistes procedia d'allí), seguida de les ciutats de Ceuta, Madrid i Melilla. García-Calvo també ha abordat com es realitza aquesta radicalització, ja que és més freqüent a través de contactes presencials, reunions cara a cara, en domicilis, centres religiosos, etcètera, però també es produeix en l'entorn virtual; i ha incidit que en aquest procés tenen un paper fonamental els agents de radicalització, individus amb coneixement i carisma que capten a aquests joves i els guien en aquest procés. 

Després d'analitzar tots els perfils dels detinguts, també s'ha pogut comprovar la importància de l'entorn de confiança, ja que el 70% dels detinguts tenia vincles socials, amics, veïns o familiars, implicats en activitats jihadistes, i en 4 de cada 10 casos s'ha detectat la presència de germans en la mateixa cèl·lula terrorista. 

La investigadora ha finalitzat la seua intervenció fent una crida perquè l'administració centre els seus esforços a prevenir aquests processos de radicalització, i s'apliquen els plans existents d'una forma més diligent i amb major celeritat. 

Processos de radicalització en el cas d'ETA
 

D'altra banda, Florencio Domínguez Irribarren, director de la Fundació Centre per a la Memòria de les Víctimes del Terrorisme i expert en informació sobre terrorisme a Espanya, ha abordat els processos de radicalització terrorista en el cas del grup terrorista ETA, i, més concretament en els anys 80, quan la banda va tenir una major activitat criminal amb quasi 100 assassinats en un sol any. 

Domínguez Irribarren ha explicat que en aquella època ETA va arribar al seu màxim potencial per la facilitat amb què reclutava terroristes, «de fet va haver-hi un moment en què cada 11 dies es creava un nou comando terrorista format entre tres i cinc membres». El periodista ha indicat que cal entendre dos fenòmens per a trobar una explicació a aquesta situació: en primer lloc l'anomenat “santuari francès”, la zona del País Basc-Francès situada a 20 minuts de Sant Sebastià on durant anys els terroristes podien viure amb total tranquil·litat i actuar a plena llum, la qual cosa facilitava els processos de reclutament. I en segon lloc, l'existència d'un sector social basc que secundava a cegues a ETA i que va crear una societat paral·lela amb la seua pròpia agenda, els seus mitjans de comunicació, la seua cultura, la seua estètica… «Aquest sector de la societat no solament impulsava que els joves entraren a formar part de la banda, donant cert status als etarres, sinó que frenaven les possibles dissidències». 

El director de la Fundació Centre per a la Memòria de les Víctimes del Terrorisme ha finalitzat la seua intervenció recalcant les similituds que existeixen entre com reclutava i radicalitzava ETA als seus membres, i com ho fa ara l'Estat Islàmic, ja que «en aquella època la major part dels joves que ingressaven en la banda també ho feien a través del seu cercle de confiança, de la mà d'amics, veïns, germans o parelles». 

El congrés «El dret penal enfront del nou terrorisme», dirigit pels professors María Luisa Cuerda Arnau, Cristina Guisasola Lerma i Antonio Fernández Hernández, es desenvoluparà durant dos dies en l’UJI i abordarà altres temes d'actualitat com la detecció de la radicalització en Internet o les mesures i conseqüències sancionadores, amb una especial èmfasi en el cas juvenil.

Imatges

Informació proporcionada per: Servei de Comunicació i Publicacions