Eric Maskin, professor a Harvard i Premi Nobel d'Economia 2007 al costat de Leonid Hurwicz i Roger B. Myerson, ha participat en un col·loqui amb professors i investigadors de l'àmbit econòmic i empresarial de la Universitat Jaume I, organitzat per la Facultat de Ciències Jurídiques i Econòmiques amb la Fundació Premis Rei Jaume I.
Durant el col·loqui Maskin ha reflexionat sobre algunes qüestions relacionades amb la política als Estats Units com ara el sistema electoral, la decisió de Trump de no donar suport a l’Acord de París per fer front al canvi climàtic o com afectarà la seua política a les universitats i la investigació.
En primer lloc ha comentat que ha dedicat part del seu treball tècnic a estudiar sistemes electorals que realment representen els interessos de la població. En aquest sentit, ha explicat que «el resultat de les eleccions presidencials dels Estats Units hauria sigut molt diferent si l’elecció primària que es fa dels candidats republicans fora d’una altra forma perquè realment Trump no tenia la majoria, sols un 30% o 40%, però el vot dels altres candidats estava dividit. «En la meua opinió el resultat no té sentit democràtic perquè si el votant haguera pogut comparar els candidats front a front individualment el vot seria diferent. Un sistema millor seria permetre als votants fer un rànquing dels candidats», ha assenyalat.
Maskin també ha fet una reflexió sobre la qualitat de la democràcia en la qual ha afirmat que «el secret per a dissenyar un sistema democràtic amb èxit és trobar l’equilibri entre l’elecció dels experts que ens representen i la seua destitució quan no compleixen amb les seues responsabilitats».
Pel que fa a l’Acord de París, Maskin ha apuntat que és decebedor i que suposarà fer encara més difícil la lluita contra el canvi climàtic. No obstant, ha apuntat que a pesar que el govern federal no farà massa en aquest sentit, les ciutats i els estats han donat suport a aquestes iniciatives. «Els Estats Units estan descentralitzats en molts aspectes i gran part de les decisions es prenen en l’àmbit local o estatal i això és encoratjador. A més, les decisions de Trump són reversibles i espere un canvi de president en quatre anys o, amb sort, abans», ha afirmat.
De la mateixa manera, ha assenyalat que Trump no és «perillós» per a les universitats gràcies a aquesta descentralització. Així mateix, ha explicat que la majoria de les universitats són privades encara que tinguen una part de fons públics. «Trump pot fer un poc de mal si redueix els fons de la National Science Foundation, que és exactament el que pretén fer, però per a prendre aquesta decisió s’ha d’aprovar al congrés i històricament sempre han donat un bon suport a la investigació», ha assenyalat l’economista.
Durant el col·loqui també s’ha debatut sobre com l’economia pot millorar els reptes globals actuals. En aquest sentit, Maskin ha explicat que l’economia funciona millor si se centra en els fonaments, més que en les eventualitats del moment, perquè normalment allò que passa ara té molt a veure amb allò que ha tingut lloc molt abans. Com a exemple ha posat la crisi financera de 2008, en la qual els economistes van ser criticats per no predir-la. «L’errada més gran no és no haver anticipat la recessió sinó que els economistes no posaren de manifest tota la teoria que existeix des de fa dècades sobre els sistemes financers no regulats apropiadament i la seua imminent caiguda o inestabilitat», ha afirmat.
Finalment, s’ha tractat el tema de les desigualtats. Sobre aquesta qüestió el professor ha assenyalat que no és una tendència actual, que ja ha passat abans en els darrers 150 anys d’història, amb una millora en els anys 60 i 70 gràcies a l’accés a l’educació, els sindicats de treballadors i l’alliberament del mercat. «Trump ha atret a la gent que no obté millores salarials, però no ofereix solucions reals i és important que les trobem», ha apuntat. «Una de les possibles solucions és la millora de la redistribució econòmica a través de la reforma del sistema de impostos perquè els que estan per davall obtinguen més, justament el contrari del que està fent Trump», ha apuntat.