El rector honorari de la Universitat Jaume I i catedràtic de la Universitat Politècnica de Madrid Francesc Michavila ha destacat la importància de treballar per a afavorir l’ocupabilitat des de les universitats en la conferència inaugural de les 34 Jornades de Gerència Universitària que se celebren del 26 al 28 d'octubre en el Paranimf de l’UJI, coincidint amb el 25 aniversari de la Universitat. Per a Michavila «l’ocupabilitat és, sens dubte, un dels principals objectius als quals s'enfronten les universitats a Europa, i amb especial urgència a Espanya», ressaltant en aquest sentit les dades que demostren com la desocupació és sensiblement menor en la població amb educació superior. 

Les jornades han sigut inaugurades pel rector de l’UJI, Vicent Climent, qui ha fet referència a la gran evolució de la gerència universitària des que la Universitat Jaume I va acollir l’onzena edició d'aquestes jornades l'any 1992, un any després de la creació de l’UJI. «La gerència universitària ha anat des d'un perfil molt tècnic en els àmbits jurídic i financer i orientat a prestar serveis molt concrets a l'estructura jurídic-econòmica de la institució universitària, fins a arribar a un perfil molt més estratègic i orientat a una participació molt més activa en el govern i direcció de la universitat en la gestió a mitjà i llarg termini, en el disseny de plans i polítiques per a la consecució d'objectius i en la resposta a les noves demandes socials, amb processos de direcció i gestió com la transparència i rendició de comptes, la responsabilitat social o les tecnologies de la informació i la comunicació», ha assenyalat el rector. 

Creativitat 

Després de la inauguració oficial, Francesc Michavila ha oferit la conferència inaugural sota el títol «La formació i l'ocupació dels universitaris. Estimular la seua creativitat» en la qual ha destacat la importància de la creativitat «per als universitaris, però també creativitat per a les universitats a l'hora de plantejar com respondre a les demandes de la societat». Durant la seua intervenció ha posat de manifest com, segons dades de l'Observatori d’Ocupabilitat i Ocupació Universitaris, el 94% dels egressats universitaris tornaria a fer estudis universitaris, i més de la meitat, el 54%, repetirien l'elecció de carrera i universitat. «No obstant açò, els egressats també ens diuen que no tot ha sigut igualment satisfactori del seu pas per la universitat. Mentre que el professorat i els continguts reben la major nota de satisfacció mitjana, les metodologies educatives i els serveis de suport als estudiants reben les notes més baixes», ha ressaltat. Així mateix, l'estudi assenyala un important desajustament entre ocupació i formació, un aspecte que el rector honorari de l’UJI considera «de vital importància, més àdhuc a Espanya. Segons Hays Global Skills Index 2015, el desajustament del talent a Espanya supera al dels seus principals socis europeus França, Itàlia i Alemanya».

Michavila ha posat l'accent en la importància de la formació en les universitats en competències i habilitats per a la cerca d'ocupació. «Però no solament l’ocupabilitat forma part de l'agenda actual de les universitats. Aquestes han d'actuar, també, i de forma creativa, en assumptes com la internacionalització, les aliances, el compromís social amb l'entorn, la interdisciplinaritat, el desenvolupament de models educatius propis, la modernització de les estructures i l'atenció als alumni, entre altres temes».

Malgrat els reptes pendents, per a l'ex rector de l’UJI, la comparació entre el sistema universitari espanyol amb els altres països de la Unió Europea «llança tant aspectes positius com a negatius». Entre els aspectes positius ha enumerat l'accés als estudis superiors, la producció científica i la mobilitat dels estudiants. Per contra, entre els aspectes en els quals Espanya presenta desavantatges respecte als sistemes europeus es trobarien la internacionalització, en referència a la baixa capacitat per a atraure estudiants internacionals, a més d'uns altres com «el baix esforç econòmic que es realitza en ajudes a l'estudi, en despesa en educació i en despesa de R+D, principalment».