Si bé el feminisme ha sigut i és una revolució necessària, per a la psicòloga M. Dolores Gil la vertadera revolució de la dona passa també per «alliberar-nos de com ens preocupa la nostra imatge». La professora del Departament de Psicologia Evolutiva i de l'Educació de la Universitat de València ha alertat en el curs d'estiu «Humanització en l'assistència a la dona i la primera infància» de la Universitat Jaume I de la importància del problema que suposa la pressió sobre la imatge corporal, especialment en les dones.
«No tenim percepció de la gravetat del tema», ha assegurat, assenyalant que moltes vegades «no es considera un problema, es veu normal que una xiqueta de 9 anys estiga preocupada per la seua imatge quan en realitat té un Índex de Massa Corporal saludable i està en un procés de creixement». L'ideal de bellesa, el context de cada persona i els agents de socialització són els tres aspectes que influeixen en la percepció que cada persona té del seu cos, ha explicat Gil, assenyalant que l'ideal de bellesa occidental que actualment imposa la societat a les dones, basat en una imatge prima i fràgil, suposa «un descontent normatiu de les dones en el seu cos ja que imposa un patró cultural que va en contra de la seua fisiologia», ha lamentat. En el cas dels homes, el patró de cos fort i musculós pot resultar més d'acord amb la seua fisiologia encara que genera també importants problemes. En aquest sentit, ha assenyalat que de moment la incidència de problemes derivats d'una imatge corporal negativa és molt menor entre homes que entre les dones.
El context social tampoc ajuda a reduir la pressió que pateixen les dones. El ritme de vida, els hàbits d'alimentació o l'oci passiu no contribueixen a aconseguir aquest model suposadament ideal, ha assenyalat Gil. Respecte als agents de socialització ha destacat la importància de la família en la infància a l'hora de transmetre aspectes com el patró de bellesa, l'acceptació de la imatge corporal o els hàbits d'alimentació i de vida saludables. La psicòloga ha fet referència a una recerca en la qual van treballar amb xiquetes entre 9 i 12 anys i les seues mares en la qual es va posar de manifest que «un 44% de les xiquetes es percebien amb més pes del normal malgrat tenir un Índex de Massa Corporal normal, la qual cosa suposa una xifra molt preocupant». L'estudi va revelar així mateix com les percepcions negatives de les mares es transmetien a les filles. Dins dels agents de socialització ha ressaltat així mateix la importància dels amics en l'adolescència, però prèviament cal tenir clar que «cap als 9 anys l'ideal de bellesa ja està format i ja existeix la percepció de distància entre el que sóc i el que m'agradaria ser».
La imatge corporal «és un constructe que fem de com ens percebem, quins pensaments genera aquesta representació que fem de nosaltres mateixos i com ens comportem a partir d'aquesta representació», ha explicat la psicòloga. «Una imatge corporal negativa és aquella en la qual es valora de forma inadequada el cos, es pensa que el físic és el més valuós i s'intenta canviar de manera que condiciona la nostra vida», ha assenyalat, indicant que una imatge corporal negativa pot derivar en una predisposició a trastorns alimentaris i en trastorn dismòrfics que generen baixa autoestima, ansietat social i problemes de relació sexual i de comportament.
Davant aquesta situació, Dolores Gil ha defensat la necessitat de contribuir a avançar cap a un món «en el qual les dones pogueren tenir una percepció realista del seu cos, comprenent que no existeix el cos ideal i alliberant-se de la imposició de les modes; acceptaren que la imatge corporal no té res a veure amb el que sóc i amb la vàlua de les persones; i dedicaren temps i esforç a millorar les qualitats importants de la persona i no la seua aparença. «Pensem en tot el temps que seríem capaços de guanyar si deixàrem de donar-li tanta importància de la imatge física. Al cap i a la fi, és la imatge que donem en un primer moment, fins que comencem a parlar, a partir d'aqueix moment el que va a servir és el que hi ha dins». Per a Dolores Gil avançar cap a aquest món «seria contribuir al vertader alliberament de la dona».