Puig reivindica un nou Tractat de Maastricht per a avançar cap a la unió fiscal a Europa i la cobertura social als seus ciutadans

08/07/2016 | SCP
Compartir

Compartir

Facebook
X
Linkedin
Whatsapp
Gmail
Imprimir

El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, ha reivindicat un nou Tractat de Maastricht que permeta a la Unió Europea avançar cap a una veritable unió fiscal amb la qual es puguen obtenir els recursos necessaris amb els quals donar cobertura social als ciutadans europeus. Puig, que ha oferit la conferència inaugural del curs d'estiu «Els mals de l'Europa social: buscant solucions», considera que després del referèndum que va aprovar la sortida de Gran Bretanya de la Unió Europea, conegut com Brexit, és necessari apostar per «més Europa i una Europa millor».

En la seua opinió, les institucions europees no poden mantenir una actitud timorata i vacil·lant, com han anat mantenint en els últims anys, sinó que «hauríem de fixar les bases per a aprovar un Maastricht 2 que avance cap a la unió fiscal i poder donar una veritable cobertura social als ciutadans europeus». Sobre aquest punt, ha afirmat que l'Europa social no s'aconsegueix gratis i que és necessari reforçar el pressupost de la UE, que representa l'1,3% del producte interior brut (PIB), mentre que als Estats Units representa el 21% del PIB. La conferència de Puig ha estat introduïda per la professora de la Universitat Jaume I Eva Alcón, qui ha destacat el compromís del president de la Generalitat Valenciana amb el concepte d'Europa des d'una perspectiva solidària.

En la seua intervenció, el president de la Generalitat Valenciana ha fet un repàs a la patologia del que ha descrit com «les grans malalties europees», entre les quals ha citat la pèrdua dels valors europeus; l'aparició de partits xenòfobs i l'absència de lideratges polítics que defensen Europa; la feblesa de l'Europa social, que impedeix que els ciutadans es vegen reflectits en les polítiques europees i, finalment, la desafecció de les institucions europees.

Puig s'ha referit també de manera especial al Brexit, del qual ha assegurat que serà el responsable d'una recessió econòmica a la Gran Bretanya el 2017, com ha anunciat el Fons Monetari Internacional (FMI), i ha volgut tenir unes paraules per als més de 100.000 ciutadans britànics que viuen en l'actualitat a la Comunitat Valenciana: «Vull traslladar-los un missatge de tranquil·litat, perquè ací la Sanitat és pública i universal», ha assenyalat.

Al llarg de la seua conferència inaugural, Puig ha criticat durament la política de la por a la immigració que s'ha estès per Europa últimament. «La desigualtat, la por, la xenofòbia i l' ultranacionalisme han portat a la devaluació dels valors europeus», ha assegurat, i, enfront d'això, ha reivindicat el valor de la solidaritat, que en la seua opinió ha caracteritzat sempre el Vell Continent , així com la resta dels valors de la Il·lustració, els valors republicans de la llibertat, la igualtat i la fraternitat. Per a Puig, la malaltia dels valors és la més greu a la qual ha de fer front Europa per a seguir sent un projecte de futur. «Tractar  Europa com un simple exercici comptable és una mesquinesa i un error. Europa és pau, és convivència, és llibertat, és diàleg, és unió», ha afirmat.

Quant a la cobertura social dels ciutadans europeus, Puig ha comentat que la Unió Europea ha deixat aquestes polítiques en mans dels estats membres i això ha provocat la desafecció de la ciutadania cap al concepte polític europeu. «Davant una taxa d'atur del 10% de mitjana a Europa, i fins i tot del 20% a Espanya, enfront del 5% als EUA, la primera prioritat europea hauria de ser generar ocupació, donar cobertura als aturats i assegurar les pensions», ha afirmat Puig, qui ha destacat que d'aquesta «fractura social s'ha passat a una fractura emocional», per la qual els ciutadans se senten lluny del projecte europeu. Per a Puig, que considera que l'austeritat a ultrança ha fracassat en l'àmbit social, en el polític i també en l'econòmic, és necessari invertir en innovació i ha reclamat que el gran objectiu del Banc Central Europeu ha de ser la generació d'ocupació.

Finalment, Puig ha reivindicat canvis profunds en l'arquitectura de la Unió Europea, i per a això «hem de visualitzar que Europa no és només un espai comú per a empreses i mercaderies, sinó també per als treballadors i els pensionistes», ja que, a parer seu, és l'única garantia de cohesió social en el futur. També ha reclamat avançar en el model polític per a superar l'actual dèficit democràtic en les institucions europees i donar major poder als ciutadans.

Durant la inauguració del curs d'estiu, el seu director, el professor Francesc Michavila, ha plantejat la necessitat que la ciutadania es mobilitze davant la crisi europea i «que no siguem apàtics davant els problemes que té Europa». Per la seua banda, el rector de la Universitat Jaume I, Vicent Climent, ha destacat el paper clau que han tingut les universitats en la construcció europea des de l'edat mitjana, una funció que ha reivindicat com molt necessària.

El programa matinal ha continuat amb la intervenció d'Enrique Baró, expresident del Parlament Europeu, qui ha assegurat que no és cert que estiguem davant la pitjor crisi europea i que, en qualsevol cas, és precisament davant les dificultats quan es produeix o s'ha de produir una reacció de millora i major cohesió europea. En aquest sentit, ha afirmat que «Europa no està pitjor que el Berlín de 1945» i que «com afirmava el fundador de la Unió, Jean Monnet, Europa es farà a través de les crisis».

Finalment, el director de la Càtedra Increa i rector honorari de la Universitat Jaume I, Francesc Michavila, ha fet un repàs de les principals fites històriques del moviment europeu des del segle XVIII fins a situar-nos als tres passos cap enrere que ha fet la Unió Europea i que va concretar en la crisi social, la crisi econòmica i el Brexit. Michavila ha posat de manifest la importància de l'educació i l'expansió de la ciència en la construcció europea, que ha recordat que va nàixer com una resposta a la cerca de la pau al Vell Continent. Enfront d'una Europa excessivament mercantil, Michavila ha reclamat una Europa més centrada en l'educació, que no es recull ni tan sols en el Tractat de Roma, i també en els valors.

La intervenció de Michavila, que ha tancat el programa matinal del curs, ha estat introduïda pel director del diari Mediterráneo, José Luis Valencia, qui ha destacat els trets fundacionals que va imprimir Michavila com a primer rector de l’UJI i entre els quals va citar la qualitat, la implicació social i, sobretot, el seu caràcter europeista.

Imatges del curs

Informació proporcionada per: Servei de Comunicació i Publicacions