El rector de la Universitat Jaume I, Vicent Climent, ha abordat aquesta vesprada el paper de les universitats en la construcció europea i ha realçat la mobilitat acadèmica i el treball en xarxa com a pilars fonamentals del procés històric que es va iniciar a l'Europa medieval i que ha arribat fins als nostres dies a través del programa Erasmus. Climent ha presidit la taula redona «La universitat, fonament de la construcció europea» dins del curs d'estiu «Els mals de l'Europa social: cercant solucions», que se celebra a Benicàssim del 6 al 8 de juliol.
Per a Climent, la mobilitat acadèmica està en l'origen mateix de la universitat i «ha jugat un paper fonamental en l'intercanvi de coneixements quan no disposàvem dels mitjans de distribució de la informació que avui tenim al nostre abast». En la seua opinió, aquesta mobilitat és avui més necessària que mai, ja que enriqueix els individus no solament amb l'accés a altres fonts de coneixement, sinó sobretot en la percepció d'altres visions del món i d'altres formes d'entendre la realitat.
Climent ha significat que el programa Erasmus ha suposat l'element més important en la construcció d'una identitat europea entre els joves estudiants, que han accedit a universitats fora del seu propi país, però que, sobretot, han tingut l'oportunitat de viure una experiència personal en altres territoris de la Unió Europea.
Juntament amb la mobilitat, Climent ha destacat la importància del treball cooperatiu o en xarxa de les universitats europees. «Necessitem treballar en grup i sobretot en múltiples grups relacionats per a poder garantir un avanç real en la investigació», ha assegurat.
Finalment, el rector de la Universitat Jaume I ha fet una crida a promoure la cooperació interuniversitària a través de les xarxes universitàries que superen el marc territorial dels països. En aquest sentit, ha destacat el treball tant de la Xarxa Vives com de la xarxa del Grup Compostel·la, que en la seua opinió «són un exemple de per on hem de dedicar els nostres esforços en el futur».
Al costat de Climent, han participat en la taula redona Manuel António Assunçao, rector de la Universitat d'Aveiro; Xavier Grau, director de la Càtedra URV Universitat i Regió del Coneixement; Guillermo Cisneros, rector de la Universitat Politècnica de Madrid; i Francesc Michavila, director de la Càtedra Increa i rector honorari de la Universitat Jaume I. Assunçao, en la seua intervenció, s'ha centrat en el paper de la Universitat europea en la formació del capital humà. En la seua exposició, ha assenyalat que, davant les restes formatives de la denominada «quarta revolució industrial», o revolució del coneixement, la universitat ha de respondre amb plantejaments multidisciplinaris i, sobretot, basats en aspectes ètics.
Per la seua banda, Grau ha abordat el paper de les universitats en la cohesió social de les regions i Cisneros ha analitzat la competència i col·laboració entre universitats europees.
Finalment, Michavila ha significat tot allò que ha aportat el programa Erasmus al moviment europeista i ha destacat el seu èxit, malgrat que només el 5% dels graduats en l'Espai Europeu d'Educació Superior han passat un període de formació fora del seu país, quan la Comissió Europea esperava que per a 2020 aqueixa xifra fora del 20%. Per això, ha plantejat la necessitat de cercar vies eficients i sòlides per a «fomentar entre els joves el coneixement i la cohesió de la Unió Europea».