Experts i gestors s’han reunit durant dos dies a la Llotja de Cànem per a debatre sobre transparència i bon govern a les administracions en unes jornades organitzades per la Universitat Jaume I i la Conselleria de Transparència, Responsabilitat Social, Participació i Cooperació de la Generalitat Valenciana.
El diputat en el Parlament Europeu i exministre de Justícia Juan Fernando López Aguilar ha sigut l'encarregat de clausurar les jornades amb una ponència en la qual ha abordat la transparència, el bon govern i la lluita contra la corrupció en el dret europeu. Així, ha afirmat que «la transparència i el bon govern poden ajudar a recuperar el crèdit d'una Unió Europea que ho necessita urgentment perquè està en mal estat, possiblement en la pitjor crisi de la seua història». Sobre aquest tema, ha apuntat que existeixen llums i ombres en la Unió Europea en aquest àmbit perquè enfront del compromís, la bona governança democràtica i els drets fonamentals d'última generació, entre ells l'accés a la informació i el bon govern, existeix en els últims temps una dificultat de transposició d'aquests principis de forma pràctica com a conseqüència d'un clima de desconfiança i falta de voluntat política d'integració per part de bona part dels governs dels estats membres.
Segons ha explicat el catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Las Palmas de Gran Canaria, a partir de l'entrada en vigor del Tractat de Lisboa s'ha vist la necessitat d'actualitzar el cabal comunitari ja vigent en relació al compromís europeu per la transparència i la corrupció atès que les directives vigents estan limitades en el seu àmbit ja que vinculen al Parlament, la Comissió i el Consell però no a altres institucions que el Tractat reconeix, com el Banc Central Europeu, i que haurien d'estar vinculades a les regles de la transparència i accés a la informació.
«Els esforços del Parlament de 'Lisbonitzar' el cabal comunitari del bon govern i la transparència s'han topat amb el Consell, que no ha desbloquejat l'actualització de la directiva, i que està sent la baula malalta del procés de decisions europeu pels governs que adopten, cada vegada més, una retòrica nacionalista incompatible amb la integració europea» ha afirmat. Així, ha explicat que l'objectiu és incorporar a aquestes institucions i articular en el seu detall en què consisteix l'accés a la documentació i la transparència. A més, ha destacat que s'ha exigit a la Comissió la definició d'una estratègia contra la corrupció per l'amenaça que suposa per a la construcció europea, el funcionament de l'estat social i la democràcia a més del gran cost econòmic que suposa, entorn del 12-18% del PIB europeu.
Sobre aquest tema, López Aguilar ha posat l'accent en la importància de la informació i educació contra la corrupció perquè es tinga consciència de l'efecte contaminant i el cost econòmic que té. «Hi ha molta gent a Espanya que creu que la corrupció és consubstancial a la nostra idiosincràsia o que és funcional perquè ajuda a la prosperitat i crea oportunitats de negoci. Hem de lliurar una autèntica batalla contra el cost que representa per a un país la indolència i transigència enfront de pràctiques corruptes» ha assenyalat. En aquest sentit, ha afegit que és fonamental identificar el cercle bijectiu entre corruptes i corruptors perquè hi ha grans complicitats amb els mitjans de comunicació, es protegeix al corrupte i també es contamina el circuit judicial.
El diputat també ha destacat que cal actualitzar la legislació penal de confiscació de béns procedent de negocis il·lícits i de blanqueig de capitals incidint en la recerca del curs que segueixen els diners i qui són els beneficiaris d'aqueixes accions il·lícites. En aquesta línia, ha assenyalat que caldria crear una comunitat d'intel·ligència europea i fer una anàlisi sectorial i segmentada de la corrupció en el conjunt de la Unió Europea atès que l'àmbit de la corrupció és diferent en cadascun dels estats membres.
També ha assenyalat que s'han d'escometre propostes de modificacions normatives, entre les quals es troba la necessitat de protegir processal i penalment als denunciants de la corrupció, atès que normalment és algú implicat en la trama corrupta. A més, ha fet referència a la inclusió en els ordenaments dels delictes ecològics.
Finalment, quant a transparència i accés a la informació, el catedràtic ha assenyalat que actualment s'està debatent la possibilitat de donar accés als diàlegs entre el Parlament i el Consell en presència de la Comissió i també sobre la necessitat de dotar de major transparència al tràmit d'esmena, els processos de negociació dels acords internacionals, els processos d'infracció i la manera d'administració dels fons europeus.