Un estudi en què participa l’UJI reflecteix que la mínima possibilitat individual de millora porta a pensar que la societat és més justa S'analitzen per primera vegada les reaccions de la gent davant diferents nivells de desigualtat en les oportunitats inicials

05/04/2016 | SCP
Compartir

Compartir

Facebook
X
Linkedin
Whatsapp
Gmail
Imprimir
  •  oportunitats-inicials Gianluca_Grimalda_web_uji

    L'investigador de l’UJI Gianluca Grimalda.

Les societats democràtiques debaten extensivament sobre si la justícia social pot ser millor aconseguida a través de la redistribució de les oportunitats inicials o bé a través de l'anivellació dels guanys finals. Per a contribuir a l'estudi científic d'aquest tema, una recerca en què participa la Universitat Jaume I de Castelló (UJI) analitza per primera vegada les reaccions de les persones davant diferents nivells de redistribució de les oportunitats inicials i revela que la percepció de la més mínima possibilitat d'aconseguir l'èxit té una elevada influència en la valoració individual de la justícia social.

L'estudi ha sigut elaborat per un grup d'investigadors de l’UJI amb Gianluca Grimalda, i dos investigadors de les universitats de Warwick (Regne Unit) i Nova Delhi (Índia), Eugenio Proto i Anirban Kar, respectivament, i ha sigut publicat recentment en la revista científica Experimental Economics.

El treball és el primer a elaborar un mapa de les preferències de la gent davant diferents nivells de desigualtat de les oportunitats inicials i, per a això, els investigadors han utilitzat un joc de redistribució experimental denominat «Ultimatum Game». En aquest joc participen dues persones amb rols diferenciats: «proponent» i «receptor». El proponent posseeix una suma de diners i ha de proposar al receptor com es divideix aqueixa quantitat entre els dos. El receptor pot acceptar la forma de distribució proposada pel proponent i quedar-se amb la part de diners que se li ha proposat, o bé rebutjar l'oferta. En aquest últim cas tots dos jugadors es queden a zero, sense rebre cap part dels diners. És clar que la posició inicial de proponent és la més avantatjosa en l’Ultimatum Game i, de fet, normalment els proponents guanyen més diners que els receptors.

Durant l'estudi experimental els investigadors han manipulat, al llarg de diverses sessions, l'equitat dels procediments que assignen el paper inicial de proponent o receptor, a través d'un sorteig que pot assignar les mateixes probabilitats, o bé probabilitats diferents, d'obtenir la posició inicial de proponent que és, com s'ha assenyalat, la més avantatjosa. L'objectiu va ser analitzar com reaccionen les persones al cas extrem de completa desigualtat, on una persona no té cap oportunitat i l'altra les té totes, davant la situació de donar una oportunitat mínima a la persona en desavantatge. En aquest cas, la persona en desavantatge té un 1% de probabilitat de guanyar i l'altra té el 99%.

Segons detalla l'investigador de l’UJI Gianluca Grimalda, «fins al moment actual, els estudis teòrics i empírics solament havien comparat els dos extrems, és a dir, la situació de perfecta igualtat (tots tenen les mateixes oportunitats) i la de màxima desigualtat (on moltes persones no tenen cap oportunitat). Ací hem estudiat diversos nivells intermedis en la distribució d'oportunitats, com per exemple quan una persona té el 80% de probabilitat de guanyar i una altra en té el 20%».

Tots volem una oportunitat

L'estudi ha revelat que les persones atribueixen moltíssima importància al fet de tenir una probabilitat mínima d'aconseguir la posició inicial avantatjosa, de l’1% en alguns casos, respecte a no tenir-ne cap probabilitat. Per als investigadors, això confirma el paper fonamental de la percepció de ser inclòs en la societat, encara que aquesta inclusió siga purament simbòlica.

Tal com explica Grimalda, «el fet que la gent considere tan important tenir una oportunitat mínima pot ser al mateix temps molt positiu i molt negatiu. D'una banda, vol dir que si la gent percep que té oportunitats de tenir èxit en la seua vida, encara que siguen mínimes, el seu nivell de satisfacció amb la societat millorarà moltíssim. En altres paraules: per al teixit social, és molt important que tots perceben que tenen una possibilitat, encara que siga molt petita, de tenir èxit. D'altra banda, l'aspecte negatiu és que això podria ser utilitzat per un govern oportunista per a justificar la no inversió en la igualtat d'oportunitats, en considerar que és suficient que tots senten que tenen una oportunitat mínima. Aquesta constatació és clarament paradoxal i no és gens desitjable».

Segons l'estudi, els procediments més equitatius porten a una menor probabilitat de rebutjar guanys finals que siguen desiguals, la qual cosa indica que la percepció individual de la justícia social no necessàriament es correspon amb com de justa siga objectivament una societat. Així, la recerca demostra que les persones són més propenses a rebutjar un resultat desigual quan observen una clara injustícia en el sistema. Per contra, un lleu augment de l'equitat en la distribució d'oportunitats inicials sembla tenir un impacte significatiu en la percepció individual de la justícia social. Segons explica l'investigador de l’UJI, «el nostre estudi confirma el paper fonamental de l'existència d'oportunitats en la percepció de ser inclòs en la societat i en la conseqüent valoració d'una societat més justa. Com a exemple, podem esmentar com l'oportunitat simbòlica de tenir veu en un problema de decisió col·lectiva sustenta la propensió dels subjectes per a veure la situació com significativament més justa que quan se li nega aquesta oportunitat».

Segons Grimalda, el fet que la percepció individual de la justícia social diferisca segons com de justa siga objectivament una societat és una de les qüestions principals: «Com ja s'ha demostrat, els éssers humans som molt dolents a l’hora de gestionar el risc i tendim a donar una importància desproporcionada a esdeveniments que tenen una probabilitat molt baixa. En aquest sentit, cal educar la gent perquè siga més racional en gestionar probabilitat i riscos, i cal donar-li informació precisa sobre quines són les probabilitats efectives de tenir èxit social».

La recerca té una gran implicació en la valoració de la justícia distributiva en les nostres societats, ja que la percepció de l'existència d'oportunitats millorarà en gran manera el teixit social. Aquest fet, segons els investigadors, ha de ser tingut en compte pels governs: «Les polítiques destinades a millorar les oportunitats per als grups desfavorits haurien d'incorporar tals percepcions en el seu disseny per a augmentar-ne l’abast i maximitzar-ne l’eficiència», conclou Grimalda.


Referència bibliogràfica:

Gianluca Grimalda, Anirban Kar and Eugenio Proto (2015). Procedural fairness in lotteries assigning initial roles in a dynamic setting. Experimental Economics, first online: 12 November 2015, pp. 1-23.

Informació proporcionada per: Servei de Comunicació i Publicacions