La Universitat Jaume I de Castelló ha investit com a doctors honoris causa al filòleg Sebastià Serrano i a l'historiador Fernando Checa, en un acte que ha tingut lloc en el Paranimf de la Universitat Jaume I.
El professor Vicent Salvador, catedràtic de Filologia Catalana de l’UJI, ha sigut l'encarregat de llegir la laudatio de Sebastià Serrano, filòleg conegut per la seua promoció del coneixement lingüístic en diverses línies, des de la lingüística matemàtica fins a la lingüística del discurs literari, la semiòtica o la recerca sobre la comunicació humana. A més dels seus nombrosos mèrits acadèmics, la relació del professor Serrano amb la Universitat Jaume I ve d'antic ja que ha participat com a conferenciant, ponent i professor de cursos d'estiu i ha participat en altres activitats universitàries.
Salvador ha destacat dos trets de l'itinerari intel·lectual del professor Serrano «la dèria d’establir ponts transitables i fecunds entre les cèlebres dues cultures, la de les ciències i la de les humanitats; i la inquietud transversal que l'ha portat a seguir un llarg recorregut per diverses temàtiques i per diverses àrees epistemològiques». El catedràtic de l’UJI ha definit Sebastià Serrano com un «mestre polifacètic i seductor que ha sabut guanyar-se un públic mediàtic per mitjà de llibres, conferències i aparicions mediàtiques». Junt a tot això ha destacat el seu mestratge estrictament acadèmic, plasmat per exemple en la cinquantena de tesis doctorals que ha dirigit, i d'altres que ha sabut inspirar o jutjar des dels tribunals. Per a finalitzar, ha destacat que «la seua empremta roman avui en altres professors i investigadors, entre els quals alguns pertanyen –pertanyem– a l'àmbit de la Universitat que ara l’honora, com per exemple Lluís Meseguer, Josep R. Guzman, Adolf Piquer, Laia Climent o qui ara us parla».
En el seu discurs, l’honoris Sebastià Serrano ha volgut fer un homenatge als escribes que van introduir l’escriptura, «la primera gran innovació extraordinària que va viure la nostra espècie homo sapiens de la qual nosaltres encara en vivim». Així, ha explicat que els primers escribes pretenien que es poguera realitzar activitat lingüística amb els ulls i, per tant, van ser com «neuròlegs davant la lletra» atès que van resoldre el gran problema d’interpretació que suposa implicar i fer una aliança de dos grans sistemes: el visual i l’auditiu.
En aquesta línia, ha apuntat que el sistema visual del cervell havia estat ben desenvolupat al llarg de milions d’anys i, per aquest motiu, estava preparat per fer que una idea com la dels escribes poguera tindre èxit. Així, ha explicat que «l’escriptura és com un conjunt de traces i els cervells estan preparats i cablejats per a veure certes formes que es troben a la natura, per això el que van proposar els avantpassats escribes va ser introduir símbols compatibles amb el funcionament del cervell».
Honoris Fernando Checa
Per la seua banda, el professor Víctor Mínguez, catedràtic d'Història de l'Art, ha fet la laudatio de Fernando Checa, l'historiador de l'art en actiu més important de les universitats espanyoles i el que ostenta major prestigi internacional. Mínguez ha explicat que «les recerques de Fernando Checa han suposat una enorme aportació per a la Història i per a Història de l'Art, trajectòria acreditada per nombrosos reconeixements institucionals, com per exemple el Premi Nacional d'Història que va obtenir en 1993, o la Medalla de les Arts de la República d'Àustria». El professor de l’UJI ha destacat de Checa la seua amplíssima i valuosa productivitat científica i els seus importants treballs al capdavant de la gestió del patrimoni espanyol i europeu (va ser director del Museu Nacional del Prado entre 1996 i 2001). Així mateix, ha agraït al catedràtic la seua col·laboració amb el grup “Iconografia i Història de l'Art” (IHA) de la Jaume I i el seu compromís amb la nova Escola de Doctorat. Per a concloure, Víctor Mínguez ha volgut fer referència a dues qualitats del professor Fernando Checa que transcendeixen el seu bagatge científic, «el seu inesgotable i contagiós entusiasme pel seu treball, i el seu compromís actiu i constant amb la universitat pública espanyola».
En el seu discurs, Fernando Checa ha retratat el gran pintor Tiziano Vecellio per mitjà del relat d’una reunió informal amb alguns amics vinculats al món de la literatura. Checa ha destacat el gust del pintor per aquestes reunions privades i la forma en què molts aspectes dels que s'hi tractaven es reflectien després en la seua pintura, com la riquesa i la sensualitat dels personatges, l’expressivitat dels rostres, la distribució de l’espai o el seu amor pel cromatisme. Per últim, el catedràtic ha felicitat al grup d’Iconografia i Art (IHA) de la universitat pública de Castelló per ser «un dels millors grups d’Europa».
El rector reivindica major inversió en investigació
Per a finalitzar l’acte, el rector de l’UJI ha qualificat a Checa i Serrano com dos grans professors universitaris, exemples ambdós de la fonamental relació entre la recerca i l'ensenyament. «En els seus treballs es dóna la feliç coincidència del seu interès per un tipus d'informació especialment important en els nostres dies, la visual. Vivim en l'era de la imatge, una imatge audiovisual, digital, hologràfica, fins i tot virtual. Aquesta era de la imatge ho és també, per tant, dels signes i símbols i de la comunicació no verbal, tres aspectes dels què tant hem aprés gràcies als treballs del professor Serrano».
Climent ha aprofitat el seu discurs per a reivindicar la importància d’augmentar la inversió en educació i en investigació, «especialment de la que es du a terme a les universitats públiques, ja que a hores d’ara representa més del 60% de la recerca que es desenvolupa a tot el país. La recerca està minvant de manera alarmant en els darrers anys i ho està fent per el suïcidi de l'austeritat que ha reduït de manera dràstica els recursos destinats a I+D al nostre país. Amb una inversió anual de l’1,24% del PIB ens trobem molt lluny del 2.03% de la UE-27, del 2.77% dels Estats Units d’Amèrica o del 3% que demanava l’agenda de Lisboa».
En opinió del rector «és lamentable que les retallades en el finançament estatal de la recerca ens aboquen a un retrocés en investigació equivalent a una dècada en el temps. Davant d'aquest panorama no ens serveixen excuses com la crisi, ja que un altre país que també l'ha patida i tal volta amb més intensitat, com és Portugal, ens dóna lliçons ja que destina a recerca un 1,36% del seu PIB, un 0,12% més que nosaltres». En aquest sentit, Climent també ha posat l’exemple de la Jaume I, que aplica des de fa 5 anys polítiques ben clares de contenció de la despesa, d'eficiència energètica i d'estalvi, «alhora que preserva la inversió en investigació».