Un estudi de l’UJI reivindica el periodisme de pau com alternativa al predomini de notícies negatives i violentes Assenyala la necessitat d'un nou marc regulatori i una major implicació dels Consells Audiovisuals

25/04/2015 | SCP
Compartir

Compartir

Facebook
X
Linkedin
Whatsapp
Gmail
Imprimir
  • Alex Iván Arévalo Salinas.  periodisme-pau Alex_Arevalo_web

    Alex Iván Arévalo Salinas, personal investigador contractat doctor del Departament de Ciències de la Comunicació. | FOTO: Damián Llorens

La presència continuada d'informacions negatives i violentes pot condicionar la relació de les persones amb el seu entorn, la seua visió del món, les seues relacions socials i la seua actitud cap a la possibilitat de canviar les coses. Com a alternativa al model informatiu tradicional, el periodisme de pau reivindica un equilibri entre notícies negatives i positives i un tipus d'informació social de qualitat, responsable, contextualitzada i clarament posicionada a favor dels drets humans. Però el desenvolupament d'aquest tipus de periodisme requereix, segons l'estudi d'Alex Iván Arévalo Salinas, Personal investigador contractat doctor del Departament de Ciències de la Comunicació de la Universitat Jaume I de Castelló, d'un nou marc regulatori i d'una major autonomia i capacitat d'acció dels Consells Audiovisuals.

La recerca denominada Periodismo y comunicación para la paz. Indicadores y marco regulatorio considera que “és possible reformular els esquemes discursius que han portat al fet que, segons dades dels últims estudis, tan sols un 1,6% de la informació que publiquen els mitjans es corresponga amb històries positives relatives a avanços en la transformació del conflicte”. “Un tractament informatiu que es basa principalment en successos tràgics i negatius o en fets delictius pot condicionar les percepcions sobre l'entorn i les relacions amb els altres. Fins i tot algunes persones poden desenvolupar estats psicològics marcats per la por i la desconfiança que poden limitar les seues llibertats, relacions socials i possibilitats d'actuació en l'espai col·lectiu”, assenyala Arévalo Salinas.

El periodisme denominat de pau o social defensa, segons explica, “la necessitat de desvincular-se de la regla de l'objectivitat que s'ensenya en les escoles de periodisme i que es promou en l'exercici laboral, especialment quan es retraten injustícies i temes socials en els quals no és ètic no mostrar un compromís i un suport clar”. L'investigador destaca que, enfront del periodisme tradicional, “en el periodisme de pau prima l'impacte social i la qualitat dels continguts per damunt els interessos econòmics. Igualment, l'anàlisi superficial i descontextualitzada que realitzen alguns mitjans convencionals, en línia amb els objectius de control social, es reemplaça per una preocupació per explicar i mostrar els factors que originen els esdeveniments”. Des del periodisme de la pau també es reivindica una major presència de notícies positives; fonts informatives que vagen més enllà d'aquelles lligades al poder i a les elits; i la creació de mecanismes de participació de la ciutadania en les decisions editorials, així com la promoció de dispositius de supervisió de l'ètica periodística.

L'estudi desenvolupat per Arévalo Salinas estableix un sistema d'indicadors per a avaluar la proximitat d'un mitjà a aquest tipus de periodisme de pau sobre la base de quatre característiques com són la denúncia activa de les injustícies i el seu efecte en la transformació de la violència; la presència de notícies positives i punts comuns; l'enfocament incloent i divers en la selecció dels temes i les fonts periodístiques i la contextualització de les notícies.

Experiències positives a les xarxes

Si bé el denominat periodisme de violència encara és la tendència majoritària, segons assenyala Arévalo Salinas, “les tecnologies de la informació han permès reivindicar i fomentar un periodisme més responsable i independent dels poders econòmics, com la revista La Marea o el portal Periodismo Humano, amb models de finançament diferents, basats en donacions o en publicitat que no comprometa la seua línia editorial”. Però perquè el periodisme de la pau no es quede en experiències aïllades, l'investigador considera necessari “un marc regulatori efectiu i independent que incentive la responsabilitat social dels mitjans de comunicació”.

A l'hora de fixar un marc regulatori, explica que la possibilitat de sancionar continguts és un tema polèmic “ja que per a un sector important d'editors i periodistes suposaria un atac als drets d'informació i de llibertat d'expressió. No obstant això, els grups que defensen la seua necessitat destaquen els beneficis de limitar els abusos discursius, advertint que en ocasions els mitjans utilitzen la llibertat d'expressió com a resguard per a no assumir les seues responsabilitats quan determinats discursos que vulneren la llibertat de les persones”. En aquest sentit, Arévalo Salinas es posiciona a favor que “els professionals assumisquen les seues responsabilitats quan els seus discursos vulneren els drets de les persones per un tractament informatiu parcial, tendenciós i marcat pels prejudicis i els estereotips”. “Quan parlem de sancions no han de ser necessàriament econòmiques, per exemple, a Bolívia la Llei contra el Racisme condemna als mitjans que difonen discursos racistes a emetre campanyes de sensibilització”. Més enllà del marc regulatori, l'autor de l'estudi destaca la importància dels codis ètics i manuals d'estil, així com el paper dels Consells Audiovisuals que han de ser independents i estar dotats del suficient finançament.

Arévalo Salinas ressalta també la importància d'iniciatives com ara els premis Enfocados y Desenfocados al Periodismo a Espanya, que cerquen que la ciutadania avalue quins mitjans, periodistes i programes desenvolupen una cobertura informativa adequada o inadequada en relació amb els drets humans, el benestar de les poblacions, la cura del medi ambient o la lluita contra la desigualtat en tots els ordres (gènere, ètnia, classe social, etc.). “Aquesta proposta és interessant perquè és l'única a Espanya on la ciutadania té el paper central en l'avaluació de la qualitat periodística ja que la major part dels premis de periodisme es realitza per especialistes i comitès d'experts sense consulta externa”, ressalta.

La recerca presentada és part de les línies de treball dels projectes de recerca CSO2012-34066 “Evaluación e indicadores de sensibilidad moral en la comunicación actual de los movimientos sociales” del Ministeri d'Economia i Competitivitat (MINECO) i P1 1A2012-05 “De víctimas a indignados” del Pla de Promoció de la Recerca de la Universitat Jaume I.

 

Referència bibliogràfica:

Arévalo Salinas, Alex Iván (2014). “Periodismo y comunicación para la paz. Indicadores y marco regulatorio”, en Commons. Revista de Comunicación y Ciudadanía digital, vol.3, núm. 1, 129-159  

Informació proporcionada per: Servei de Comunicació i Publicacions