Cristóbal Molina: «El dret de la immigració sempre ha estat viciat»

24/10/2014 | SCP
Compartir

Compartir

Facebook
X
Linkedin
Whatsapp
Gmail
Imprimir
  • Cristóbal Molina jornada-immigracio Cristobal-Molina

    Cristóbal Molina, catedràtic de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la Universitat de Jaén. | FOTO: DIEGO CLIMENT

La Universitat Jaume I ha abordat el marc normatiu comunitari, nacional i autonòmic de la immigració en la jornada «Creixement, ocupació i polítiques migratòries a Espanya: Dos models de gestió de la diversitat soci-cultural a comparació», organitzada per la professora Margarita Miñarro de l'Àrea de Dret del Treball de la Universitat Jaume I amb el suport de l'Oficina de Cooperació al Desenvolupe i Solidaritat (OCDS).

Cristóbal Molina, catedràtic de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la Universitat de Jaén, ha sigut l'encarregat d'obrir la jornada amb la ponència titulada «Les dues (mil) cares (imatges) de la immigració a Espanya i Europa: Dret de frontera o frontera del Dret?».

Molina ha afirmat que el dret de la immigració sempre ha estat viciat. Sobre aquest tema ha assenyalat que «la normativa és fonamentalment administrativista feta a través de circulars i normes interpretatives» i que «és un dret contaminat perquè hi ha una certa temptació d'aquest ordenament a passar la frontera d’allò que és un ordenament jurídic reconegut».

Així, ha destacat que en les migracions hi ha una tensió política per tres elements fonamentals: el control de les fronteres, la protecció de drets i la protecció d'interessos econòmics. Sobre la regulació existent per a coordinar aquests elements, el catedràtic ha afirmat que és una legislació inestable perquè canvia contínuament i açò genera inseguretat jurídica. A més, ha assenyalat que és una legislació complexa a causa de les situacions radicalment desiguals i un dret ple de llacunes i contradiccions. Com a exemples dels vicis d'aquest dret ha apuntat els no soci-laborals com ara les devolucions en calent o els centres d'internament i els soci-laborals com el no reconeixement de l'assistència sanitària.

D'altra banda, Molina ha posat de manifest que la immigració té dues cares fonamentals: la rebutjada i la promoguda. «D'una banda cerquem aquella immigració que contribuïsca a una major productivitat, que siga un recurs i talent i que faça que la població es rejovenisca però al mateix temps existeix el concepte d'immigració que s'identifica amb la delinqüència, la que competeix pels recursos i l'ocupació i que ens lleva els beneficis socials» ha explicat.

En la immigració rebutjada, Molina ha abordat la problemàtica de les tanques afirmant que «quan a través de les polítiques s'augmenten les exigències dels immigrants per a creuar la frontera s'està elevant el llistó de la il•legalitat però al mateix temps s'està posant en joc la vida i la integritat física i açò és un dret fonamental indisponible per al legislador ja que entren en joc els drets humans». En aquest sentit ha afirmat que el control no redueix la pressió migratòria sinó que la converteix en més arriscada per a qui decideix promoure el viatge.

Així mateix, ha assenyalat que el problema de la immigració no és exclusiu d'Espanya sinó que també afecta als líders mundials de l'estat del benestar com Regne Unit en el qual els espanyols entrem en la categoria d'immigrants, a Dinamarca que restringeix els drets dels immigrants i a Alemanya que s'està preparant una llei per a frenar el «turisme social» que afecta fins i tot als comunitaris.

Sobre la immigració promoguda, el catedràtic ha abordat els programes per a la caça de talents i de treballadors qualificats. Així, ha posat com a exemple programes d'Alemanya, Canadà, Estats Units o la targeta blava europea. «El que ocorre és que si sou treballadors qualificats i un recurs productiu que es pot explotar podeu anar on vulgueu, si no podeu quedar-vos a casa» ha apuntat. En definitiva, ha assenyalat que hi ha una doble via d'accés, una restrictiva a través de la Llei Orgànica d'estrangeria i una altra privilegiada amb la Llei d'emprenedors.

Com a conclusió Molina ha afirmat que «una persona sense papers no és una persona sense drets i, encara menys, el no tenir drets suposa ser un delinqüent potencial».

Informació proporcionada per: Servei de Comunicació i Publicacions