La inèrcia diagnòstica fa que els professionals sanitaris no diagnostiquen alteracions dels lípids en un 65,3% dels casos, uns resultats que alerten sobre la necessitat d’adoptar una actitud més proactiva en el diagnòstic complet de la dislipèmia en la pràctica clínica habitual, especialment si es té en compte que es tracta d’una malaltia lligada amb un increment de risc cardiovascular. L’estudi publicat en la revista Plos One s’emmarca dins del programa ESCARVAL (Estudi Cardiometabòlic Valencià), en el qual participen investigadors de la Universitat Jaume I, la Universitat de València i la Universitat Miguel Hernández d’Elx.
El projecte ESCARVAL no sols fa possible la realització d’un mapa epidemiològic complet de la situació de malalties com ara diabetis, hipertensió i dislipèmia, sinó que també fa possible la producció d’unes escales d’estratificació de risc cardiometabòlic pròpies de la Comunitat Valenciana. L’estudi desenvolupat sobre la inèrcia en dislipèmia reflecteix que a la Comunitat Valenciana van acudir 1.395.669 persones al centre de salut en el segon semestre de 2010, de les quals un 48,2% estaven diagnosticades amb dislipèmia, mentre que en la resta de casos, el 51,8%, aquesta patologia no apareixia diagnosticada en el seu historial clínic, és a dir, una part d’aquests pacients podria tenir-la sense diagnosticar. Dels pacients no diagnosticats,un total de 723.604, es van analitzar 11.386, que tenien dues o més proves diagnòstiques per a determinar els lípids en el període de temps analitzat, i només en un 34,7% dels casos les xifres van ser normals, per la qual cosa estava justificada l’absència del diagnòstic de dislipèmia.
En el 65,3% restant dels casos es va detectar que no s’havien diagnosticat problemes de colesterol, malgrat la seua existència. Vicente Pallarés, investigador de la Unitat Predepartamental de Medicina de la Jaume I i membre del Comitè Científic de l’Estudi ESCARVAL, destaca que, molt a sovint, els problemes de colesterol no requereixen tractament farmacològic; és per això que, normalment, la modificació d’estils de vida sol ser la pauta inicial d’intervenció, però sí que és important diagnosticar la població, com més prompte millor, per tal d’afavorir el canvi d’hàbits cap a una vida més saludable i tractar-la farmacològicament si fóra escaient. «Està demostrat que com més prompte es diagnostiquen els problemes de colesterol, és molt millor per a evitar el futur risc cardiovascular; per això és important detectar la inèrcia diagnòstica i posar els mitjans necessaris per a evitar-la», explica.
La investigació conclou i alerta també de la importància de posar especial atenció als pacients amb baixos nivells de c-HDL (conegut com a «colesterol bo»), ja que un 27,3% dels casos no es van diagnosticar quan tocava, atès que implica un increment del risc cardiovascular. D’altra banda, el perfil associat en què apareix amb més freqüència la inèrcia diagnòstica en dislipèmia es correspon amb el de dona de mitjana edat i hipertensa.
Un estudi ambiciós sobre la malaltia cardiometabòlica
ESCARVAL és un programa de docència, investigació i millora assistencial que es va posar en marxa el 2007 amb una àmplia participació multidisciplinària, l’objectiu principal del qual és la millora de l’abordatge del pacient amb malalties cardiometabòliques en l’àmbit de l’atenció primària, i que s’emmarca dins del context del Pla de Prevenció i Control de Malalties Cardiovasculars desenvolupat per la Conselleria de Sanitat.
En el marc del programa es desenvolupa ESCARVAL Transversal, un projecte de recollida de dades de tota la població valenciana de forma semestral des del 2007, que permet fer un mapa epidemiològic cardiovascular de la població i que s’està convertint en referent internacional per als especialistes. Pallarés incideix que les dades es recopilen de forma encriptada i sense estar associades amb les dades del pacient, per a la qual cosa s’ha realitzat un protocol de recollida de dades estricte, supervisat pel Comitè d’Ètica de Salut Pública de la Comunitat Valenciana. «Una vegada desenvolupat, el model de recollida de dades sanitàries es pot extrapolar a altres regions o àmbits sanitaris», afegeix.
Per a formar i sensibilitzar els professionals sanitaris en aquesta matèria, des d’ESCARVAL es realitza un curs bianual en línea que iniciarà aviat la seua tercera edició, i a través del qual s’han format ja més de 2.000 professionals de la medicina i la infermeria. «La realització d’aquest curs ha permès millorar la quantitat i qualitat de les dades de la història clínica electrònica (projecte Abucasis), és a dir, es millora la qualitat de les dades obtingudes, i és motiu actual d’una exhaustiva anàlisi. El curs, a més, capacita els professionals sanitaris per a incorporar-se com a investigadors col·laboradors en l’estudi», afegeix l’investigador.
Un segon projecte és ESCARVAL Risc, que realitza un seguiment a quasi 32.000 pacients hipertensos i/o dislipèmics i/o diabètics durant un període de cinc anys, a fi d’obtenir una escala de risc cardiovascular predictiva amb dades pròpies i amb l’objectiu final de promoure una millor actuació preventiva abans que la malaltia es produïsca. «Actualment, els professionals sanitaris ens hem guiat per escales de risc d’altres països, com ara les de l’estudi Framingham, realitzades a població dels Estats Units que poc té a veure amb la nostra realitat. Encara que en aquest moment ja existeixen taules que s’aproximen més al nostre entorn, com són les europees de Score, el Programa ESCARVAL ens permetrà comptar amb unes escales que tenen dades pròpies, i que de segur seran vàlides no sols per a la població de la Comunitat Valenciana, sinó que per la seua potència s’extrapolaran per tota l’àrea mediterrània i fins i tot, possiblement, europea», explica Pallarés. Es preveu que les dades referents a les Escales ESCARVAL en població de risc es presenten el pròxim mes de maig.
Finalment, un tercer projecte és ESCARVAL Prevenció, en el qual a una població d’uns 50.000 ciutadans adults, seleccionats de forma aleatòria segons la piràmide poblacional de la Comunitat Valenciana, se’ls convida a participar en un seguiment durant 10 anys en el període 2010-2020. Els participants, després de l’acceptació i la signatura del consegüent consentiment informat, es comprometen a fer-se controls segons un protocol establert cada dos anys. Una de les característiques importants d’aquest estudi és que, a més, es pretén prendre mostres analítiques per a generar un biobanc per a conèixer més sobre el risc de la població en el futur. ESCARVAL Prevenció representarà així una de les bases de dades més exhaustives a escala internacional, amb informacions que permetran desenvolupar nombrosos estudis i anàlisis de dades sobre malalties cardiovasculars, sempre amb l’objectiu final de millorar la salut de la població.
ESCARVAL, projecte impulsat per la Conselleria de Sanitat, compta amb la col·laboració de societats científiques d’atenció primària com ara SEMFYC (Societat Espanyola de Medicina de Família i Comunitària) i SEMERGEN (Societat Espanyola de Metges d’Atenció Primària), i l’assessorament de la Universitat de Loyola a Chicago (Illinois, EUA), amb una àmplia experiència en estudis de base poblacional, a més de la participació d’investigadors de la Universitat de València, la Universitat Miguel Hernández i la Universitat Jaume I.
Referencia bibliogràfica: Is the Physician’s Behavior ‘in’ Dyslipidemia Diagnosis ‘in’ Accordance with Guidelines? Cross-Sectional Escarval Study
Altres notícies d'investigació: