El doctor Francisco Ramos subratlla la importància de l'observació de la retina per al diagnòstic de patologies cerebrals

13/03/2014 | SCP
Compartir

Compartir

Facebook
X
Linkedin
Whatsapp
Gmail
Imprimir
  • Francisco Ramos conferencia-cervell foto_05_Setmana_cervell_DLL018-350

    Dalt l'entrega dels premis del concurs de cartells. Baix el doctor Francisco Ramos durant la seua conferència. | FOTO: DAMIÁN LLORENS

  • Premiats Setmana del Cervell conferencia-cervell foto_01_Setmana_cervell_DLL002-350

La Facultat de Ciències de la Salut de la Universitat Jaume I es va unir a la iniciativa de la Societat Espanyola de Neurologia i de la Fundació del Cervell amb la celebració del 10 al 14 de març de la III Setmana del Cervell. Les jornades es van iniciar amb l'acte de lliurament dels premis al millor cartell, dotats per la Fundació HEFAME, de la mà de la professora María Trinidad Herrero i el vicepresident de la Fundació HEFAME, Vicente Nebot. Els estudiants premiats van ser Víctor Meliá Miravet i Iratxe Pascual Fernández i l’accèssit va recaure en Xavier Peris Fuertes.

A continuació, el doctor Francisco Ramos Martí de la Clínica Baviera va oferir la conferència «La retina, una finestra per al cervell». El doctor Ramos va explicar l'estreta relació que existeix entre el cervell i la retina, així com l'estructura i el funcionament d’aquesta. «La retina no és que estiga en comunicació amb el cervell, és que és part del cervell», va explicar.

Així mateix, el doctor Ramos va assenyalar que observant la retina es poden detectar diferents problemes i patologies, com ara hipertensió endocranial, risc de patir ictus, malalties hereditàries relacionades amb els enzims, agressions en menors, traumatismes o hematomes cerebrals, entre altres. En aquest sentit, va destacar el gran horitzó per al diagnòstic que ha obert el tomògraf de coherència òptica, un dispositiu que presenta una imatge de la retina en tres dimensions amb una resolució de 20 micres.

El tomògraf, a més de servir per a les patologies oculars, també és de gran utilitat per a les patologies cerebrals. Per exemple, en el cas de l'esclerosi múltiple es pot mesurar l'evolució de les fibres nervioses per a observar la velocitat del procés de deterioració i prescriure una medicació adequada o predir si es produiran un major o menor nombre de brots.

En el cas de l’Alzheimer, el doctor Ramos va destacar la necessitat de tenir un mètode de diagnòstic precoç, ja que quan apareix la pèrdua de memòria i es pot fer el diagnòstic, el 40 o 50% de les neurones ja estan afectades. «Amb una punció medul•lar podem identificar-lo, però no podem anar punxant a tot el món, no serveix com a mètode de cribatge; necessitem un mètode de diagnòstic precoç menys cruent», va assenyalar. En aquesta línia, va explicar que s'ha descobert que els pacients amb Alzheimer tenen uns defectes i característiques concretes que es poden observar en la retina. «Podem arribar a diagnosticar-lo 15 anys abans de l'aparició de la malaltia», va destacar. No obstant això, segons va explicar el doctor, aquestes dades estan encara pendents d'estandarditzar, per la qual cosa encara no es realitzen aquestes proves a nivell general.

Altres notícies de la FCS:

Ballester: «Hi ha mil maneres de viure la sexualitat i l'ideal seria que ningú haguera de sentir-se forçat a posar-se etiquetes»

L’UJI i la Societat Valenciana de Pediatria de la Comunitat Valenciana col·laboraran en l'àmbit de la formació i la investigació

Informació proporcionada per: Servei de Comunicació i Publicacions