Jordi Adell: «L’economia s’està menjant la pedagogia i la tecnologia educativa»

17/02/2014 | SCP
Compartir

Compartir

Facebook
X
Linkedin
Whatsapp
Gmail
Imprimir
  • Jordi Adell cent-adell foto_02_Tecnologia_Educacio_DLL011-350

    Jordi Adell durant el seminari sobre tecnologia i educació. | FOTO: DAMIÁN LLORENS

El Centre d’Educació i Noves Tecnologies (CENT) va organitzat el passat 4 de febrer el seminari «Tecnologia i educació. Futur imperfecte» a càrrec del director del CENT, Jordi Adell, qui va posar de manifest com «l’economia s’està menjant la pedagogia i la tecnologia educativa», és a dir que predominen les raons econòmiques a l’hora d’establir polítiques educatives i l’educació es converteix en una oportunitat de negoci front a la concepció d’educació com a dret. En aquest sentit, va citar la creació d’universitats privades i l’estrangulament de les universitats públiques com a evidència d’aquest fet.

Pel que fa a les tecnologies educatives, el director del CENT va posar dos exemples d’aquestes implicacions econòmiques i polítiques en una tecnologia ja passada com són els Cursos Oberts Massius en Línia (MOOC) i una tecnologia de futur anomenada Learning analytics.

En primer lloc, Adell va fer un repàs del concepte de MOOC i les diferents plataformes existents. Segons va explicar, en el moment de la seua aparició es va crear una gran expectativa i es va especular sobre la repercussió que produirien en la universitat tradicional posant-la, fins i tot, en perill. No obstant, els MOOC no han produït aquest efecte i es troben en fase de declivi front al boom inicial. Segons Adell, els MOOC no han fracassat sinó que s’estan posant en el seu lloc corresponent utilitzant-se com una tecnologia més per a difondre i compartir coneixement. «Tots els MOOC que no tinguen una missió clara possiblement desapareixeran i els altres continuaran però no amb la febre actual i sense la M de massius» va assenyalar.

Pel que fa a learning analytics, el director del CENT va explicar que consisteix en mesurar, recopilar, analitzar i presentar dades sobre els aprenents i sobre els contexts d’aprenentatge amb el propòsit de prendre decisions i actuar en el món educatiu. D’aquesta manera, es poden prendre mesures que poden servir per a adaptar el material de classe en funció de l’ús que es fa d’aquest, canviar l’estructura del curs i, fins i tot, predir un possible abandó dels estudis d’algun alumne. No obstant, Adell també va posar de relleu els perills d’aquesta pràctica atès que pot convertir l’educació en un negoci basat en dades on es prenen decisions fonamentades en mètriques i en la rendició de comptes.

Com a conclusió, el director del CENT va afirmar que s’ha de plantar cara als usos de la tecnologia imposats i els usos que s’adopten de manera acrítica perquè estan de moda. En aquest sentit va assenyalar que cal analitzar molt bé l’ús de cada tecnologia i fer les preguntes bàsiques: a qui beneficia, a qui perjudica i si canvia algun element de poder. «En lloc del debat sobre l’eficiència, la qualitat i l’estandardització de l’educació, hauríem d’obrir el debat  de per a què serveixen les universitats, perquè crec que molts de nosaltres ho hem perdut de vista» va concloure.

Informació proporcionada per: Servei de Comunicació i Publicacions