Els participants en el III Fòrum Dret-Economia-Empresa: «Delinqüència econòmica i corrupció», organitzat per la Facultat de Ciències Jurídiques i Econòmiques de l’UJI el passat 10 de desembre, van coincidir en la necessitat d’incrementar la transparència informativa per a combatre la delinqüència econòmica i la corrupció.

En la taula redona van participar Óscar Roca, cap de l’àrea d’Assumptes Jurídics de l’Oficina Antifrau de Catalunya; Ángeles Jareño, professora titular de Dret Penal de la Universitat de València, i Diego Gómez, professor titular de Dret Penal i degà de la Facultat de Dret d'Albacete. José Luis González Cussac, catedràtic de Dret Penal de la Universitat de València i director del Diploma sobre Recerca i Prova dels Delictes Econòmics i Relacionats amb la Corrupció, va ser l’encarregat de moderar el debat.

Durant la seua intervenció, Óscar Roca va presentar l’Oficina Antifrau de Catalunya explicant els seus orígens, funcionament i actuacions, tant des del punt de vista de la prevenció com del control reactiu. Roca va afirmar que «la integritat de les institucions ha de ser gestionada i no la podem deixar a l’atzar. A més, la resposta reactiva, pròpia de l’acció de la justícia, no ha de ser l’única, ja que deixa al marge moltes conductes i en la pràctica s’ha mostrat insuficient per al problema de la corrupció». Per aquest motiu, va finalitzar destacant que cal prioritzar l’acció social, la responsabilització de tots els actors socials, és a dir, fomentar una major participació ciutadana i major transparència de les institucions.

El professor Diego Gómez, per la seua part, es va centrar en la corrupció urbanística i el blanqueig de capitals, delictes que cada volta estan més interrelacionats i que s’incrementen a partir dels anys 80 allunyant l’ideal democràtic. Com a conseqüència, sorgeix la desafecció de la ciutadania per la política i l’àmbit públic i es reacciona amb absoluta indiferència davant aquest tipus de delicte. «No és suficient que hi haja voluntat política de reformes penals, increment de penes, o mesures com ara la llei de transparència, sinó que falta voluntat ètica no sols dels governants sinó també de tots els actors econòmics i en general a tota la societat», va assenyalar. Diego Gómez va concloure que es tracta d’un greu problema que produeix enormes costos econòmics, polítics i socials. «Per aquest motiu, hauríem d’exigir major diligència per part dels òrgans encarregats del control i al mateix temps per part de la societat per a crear voluntat ètica», va apuntar.

Per últim, Ángeles Jareño es va centrar en la corrupció en la contractació pública i va analitzar les principals causes que expliquen el baix nombre de sentències en aquest àmbit, com ara el fet que moltes de les denúncies obeeixen a motius polítics, les dificultats probatòries insalvables que els jutges es troben en les investigacions sobre possible prevaricació en l’adjudicació de contractes, la «fugida» al dret administratiu en la major part dels casos, o que les conductes de corrupció no assoleixen transparència penal. Tot això ha provocat una expansió en els últims anys de delictes relacionats amb la contractació pública, sobretot en l’àmbit de l’administració local. Segons  Jareño, «hi ha moltes deficiències tècniques i no existeixen mecanismes de control». Involucrar més determinats funcionaris tècnics dels ajuntaments, exigir major responsabilitat política i controlar la consistència moral dels representants polítics van ser algunes de les seues propostes.

Fotografies

Altres notícies de la FCJE:

El grup INTECO determina que les reformes laborals, la centralització de la negociació salarial i una elevada afiliació sindical redueixen els salaris europeus

Experts juristes analitzen les conseqüències de les reformes legislatives