«Divulgar la ciència és un gran repte, però és important que els investigadors i investigadores incloguen en el seu bagatge una part comunicadora, un perfil que retorne les recerques a la societat» i per a això cal «consumir bona divulgació, per a poder crear el teu propi estil», ha indicat el professor Martí Domínguez de la Universitat de València en la conferència «El repte de divulgar: comunicar la ciència» dins de la Jornada de Divulgació Científica organitzada per l'Escola Superior de Tecnologia i Ciències Experimentals de la Universitat Jaume I de Castelló.

Per a Domínguez existeixen dues cultures enfrontades, la humanística i la científica, que poden apropar-se tendint ponts entre elles a través de la divulgació científica. El director de la revista de difusió de la recerca de la UV Mètode ha enumerat les crítiques que una cultura fa a l'altra (simplificació i desinformació per la part humanista dels periodistes, o tedi i neologismes, per part del personal investigador) per a indicar que els humanistes han de ser precisos en el seu treball i que els investigadors han de prescindir de l'exhaustivitat en el moment de la divulgació.

El professor de Periodisme ha fet un recorregut històric per alguns dels principals divulgadors científics. El seu viatge ha començat amb Galileu Galilei, qui, en la seua opinió «va sembrar el germen de la comunicació científica» amb la seua obra Diàleg amb Galileu Galilei, per a parlar després de Newton, amb qui va aparèixer la figura del divulgador, i l'escriptor i filòsof Voltaire, que va fer més comprensible el treball del científic anglès en el seu llibre Elements de la filosofia de Newton. Després li seguirien filòsofs com Diderot o Rousseau, naturalistes com Darwin, autor de L'origen de les espècies, «l'obra científica més llegida de la seua època i potser de la història», va afirmar, o físics com Einstein, qui també va explicar les seues teories en llibres d'assaig.

Durant la jornada la vicerectora d'Estudiants, Ocupació i Innovació Educativa, Pilar García, i el director de l'Escola Superior de Tecnologia i Ciències Experimentals, Joaquín Gual, acompanyats per l'equip de direcció de l'ESTCE, van inaugurar l’exposició «Deu exemplars de la Corriola, revista de divulgació científica de l’ESTCE», situada al vestíbul d'entrada de l'escola. Finalment, es va fer lliurament del III Premi Literari en valencià de divulgació cientificotecnològica, que ha recaigut en l'obra «Zona reservada per a carmanyoles» de Neus Fabregat Cabello i les Ajudes de l'ESTCE d'Excel·lència de Mobilitat Intergraus i Dobles Graus que han sigut concedides a Cristina Mallén Gil i a Carlos Ortega Prades.

Àudio complet de la conferència: 

http://www.radio.uji.es/play.php?tipo=E&file=10_12_13_conferencies_764.mp3

Altres notícies de l'ESTCE:

Èxit de les XIII Jornades de Videojocs a l'UJI organitzades per Espaitec i l’INIT