Lapeña: «Tenim la capacitat per a produir aliments per a tot el món, el problema és l'especulació»

12/12/2013 | SCP
Compartir

Compartir

Facebook
X
Linkedin
Whatsapp
Gmail
Imprimir
  • Leonor Lapeña pankara foto_06_Seminari_Pankara_DLL020_350

    Leonor Lapeña és professora del Departament de Ciències Agràries i del Medi Natural de l’UJI. | FOTO: DAMIÁN LLORENS

L'Associació Pankara EcoGlobal i el Màster Universitari de Cooperació al Desenvolupament van organitzar el passat 27 de novembre el seminari «Sobirania alimentària i agroecologia emergent: cap a un comerç just i consum responsable», en col·laboració amb la Fundació Caixa Rural Vila-real i l’Ajuntament de Vila-real.

Leonor Lapeña, professora del Departament de Ciències Agràries i del Medi Natural de l’UJI, va iniciar el seminari abordant el concepte de sobirania alimentària, que va definir com el dret dels pobles a aliments nutritius i culturalment adequats, accessibles i produïts de forma sostenible i ecològica, així com el dret a decidir el seu propi sistema alimentari productiu. «Tenim la capacitat i la tecnologia per a produir aliments suficients i sans per a tot el món, no és un problema de capacitat productiva. El problema són els factors d’especulació i l’acaparament d’aliments fomentat per empreses», va afirmar Lapeña.

Segons va explicar la professora, la sobirania alimentària proposa abordar el problema des del desenvolupament del medi rural i amb un enfocament de sostenibilitat a través de quatre eixos fonamentals: el dret a l’alimentació, l’agricultura ecològica, el comerç i els mercats locals i l’accés als recursos productius. No obstant això, Lapeña va posar en relleu una sèrie de perills que afecten la sobirania alimentària.
En primer lloc, va citar les qüestions de gènere, ja que en molts països la càrrega fonamental de proveir d’aliments i produir-los recau en les dones, les quals no tenen les mateixes condicions que els homes. «Per a aconseguir la sobirania alimentària és fonamental treballar l’enfocament de gènere», va apuntar.

En segon lloc, va fer al·lusió al perill associat amb el canvi climàtic, que influencia les produccions agrícoles per canvis de temperatures, pluges o la persistència d’esdeveniments climàtics extrems. Així mateix, Lapeña va assenyalar l’abandonament per part dels joves de les zones rurals i les produccions com un dels principals factors de risc.

Finalment, va citar com a perills el desenvolupament de determinades espècies transgèniques posades en el mercat per multinacionals agressives o la reducció del consum de combustibles fòssils canviant-los per biocombustibles. «No es poden substituir terrenys necessaris per al cultiu de plantes destinades a l’alimentació per cultius que serviran com  a combustibles. És un desequilibri que no podem assumir».

Per a concloure, Lapeña va destacar algunes de les accions que fomenten la sobirania alimentària, com ara el desenvolupament de cooperatives, el suport a l’emprenedoria rural, el consum de proximitat o l’afavoriment de l’agricultura ecològica i familiar. «Aquestes accions no sols necessiten la bona voluntat de la ciutadania, sinó que requereixen també un suport institucional i polític; sense aquest suport és molt difícil que es recupere el món rural», va afirmar.

L’acte d’inauguració va comptar amb l’assistència de Raquel Agost, directora del Màster Universitari de Cooperació al Desenvolupament; Jordi Torner, tècnic d'assumptes estudiantils i suport a les associacions; Alejandro Moreno, regidor de Solidaritat i Cooperació de l’Ajuntament de Vila-real; Enric Portolés, president de la Fundació Caixa Rural de Vila-real; Emilio Obiol, regidor d’Agricultura de l’Ajuntament de Vila-real, i Silvia Crespo, presidenta de l’Associació Pankara EcoGlobal.

Fotografies

Informació proporcionada per: Servei de Comunicació i Publicacions