Els experts que han participat en el Club de Debat «Periodisme, quart poder o contrapoder?», que es va celebrar dilluns 4 de novembre a la Llotja del Cànem, han coincidit en la necessitat de desenvolupar un periodisme allunyat del poder, per a exercir així amb llibertat la seua funció crítica, i al mateix temps apropar-lo a la ciutadania, tant per a atendre les seues veritables necessitats com per a involucrar-la en els processos de control i denúncia.

En aquest sentit, el vicedegà del Grau en Periodisme de la Universitat Jaume I, Andreu Casero, va reivindicar que el periodisme «ha de tornar al carrer i sortir del llit de la política», en una clara referència a la connivència que ha caracteritzat l'activitat periodística en els últims anys i que ha provocat gran part de la seua pèrdua de credibilitat. Per a Casero, els mitjans de comunicació tenen al davant grans possibilitats, especialment per les oportunitats que brinden les noves tecnologies per a fer un periodisme més àgil i amb menys mitjans, però al mateix temps han de fer front a les grans dificultats del sector, derivades sobretot de la confluència de la crisi econòmica mundial amb l'específica dels mitjans per la irrupció de les tecnologies, el model econòmic gratuït en Internet i la competència del propi públic, que es converteix també en emissor. Per a fer front a aquesta situació, Casero proposa integrar les audiències en els processos periodístics, facilitant-los que actuen com a canal de denúncia o informadors, com realitzen amb èxit els mitjans anglosaxons, i realitzar un periodisme més proper a les necessitats informatives de la ciutadania. 

Per la seua banda, el president de l'Associació de la Premsa de Castelló, Basilio Trilles, va reivindicar el paper cabdal del periodisme com a contrapoder o denúncia dels abusos del poder i va assegurar que «sense periodisme no hi ha democràcia i sense periodistes no hi ha periodisme». Trilles es va mostrar molt crític amb el paper de les empreses periodístiques, que en ocasions limiten l'exercici professional dels propis periodistes per interessos econòmics i va destacar les dificultats especialment intenses en les poblacions petites, on la influència del poder sobre els mitjans és major. 

L'editor en cap de la Mesa d'Orient Mitjà de l'Agència EFE, Alfonso Bauluz, va destacar les traves que el poder polític i, sobretot, l'econòmic intenta imposar a l'exercici del periodisme, i va destacar que davant d'això el periodista i el públic han de ser sempre crítics. En aquest sentit, va reivindicar les possibilitats que brinden les tecnologies per exercir el periodisme fora de les grans estructures empresarials, on existeix més llibertat i menys pressions dels grans poders. 

Per la seua banda, el redactor en cap de diari Mediterráneo, Javier Abad, va assegurar que el principal poder dels mitjans de comunicació, especialment els d'índole local o provincial, consisteix a ser altaveus de les reivindicacions socials i pressionar d'aquesta manera al poder polític per a escoltar les peticions de la població. Així mateix, va reivindicar el paper de les marques informatives com a llocs de referència als quals els lectors acudeixen a l'hora de trobar informació fiable i d'interès en el gran oceà de dades que és Internet, una situació que va confirmar el professor Casero. 

El debat, que s'emmarca dins dels actes commemoratius del 75 aniversari del diari Mediterráneo, va estar moderat pel cap del Servei de Comunicació i Publicacions de l’UJI, Francisco Fernández Beltrán, i durant l'esdeveniment el nombrós públic assistent va plantejar qüestions relatives al futur de la professió periodística, la seua relació amb les empreses editores o al tractament informatiu dels mitjans locals dels incidents que van tenir lloc durant la Setmana de Benvinguda, entre altres qüestions.

Fotografies