García Tena: «No estem conscienciats que a un xiquet amb TDAH cal ajudar-lo en l'àmbit educatiu, psicològic i farmacològic»

28/10/2013 | SCP
Compartir

Compartir

Facebook
X
Linkedin
Whatsapp
Gmail
Imprimir
  • Jesús García Tena jornada-apadahcas garcia-tena
  • Jornada apadahcas jornada-apadahcas apadhacas

    Dalt el neuropediatra Jesús García Tena durant la seua intervenció. Baix l'acte d'inauguració de les jornades. | FOTO: ÀLEX PÉREZ

El neuropediatra Jesús García Tena ha oferit la conferència inaugural de les II Jornades Formatives sobre el Trastorn per Dèficit d'Atenció amb o sense Hiperactivitat (TDA-H) que s'han celebrat a la Universitat Jaume I. El rector, Vicent Climent, ha inaugurat aquestes jornades organitzades per l'Associació de Pares d'Afectats per Dèficit d'Atenció i Hiperactivitat de la província de Castelló (APADAHCAS) amb la col·laboració de l’UJI. 

Jesús García Tena ha iniciat la seua intervenció lamentant que «avui dia encara hi ha molta gent que pensa que el TDAH no existeix o que és un trastorn sense molta importància» i ha advertit del perill d'aquest tipus de creences perquè si aquests xiquets no tenen una atenció i un suport adequats es pot frustrar el seu desenvolupament potencial i el seu projecte vital. En aquest sentit, ha explicat que fa més d'un segle que alguns científics ja van intuir que hi havia un origen biològic en aquest trastorn, per això ha qualificat de «vergonyós» que avui dia molts professors i fins i tot metges dubten de l'existència d'aquest trastorn i l'atribuïsquen a una mala educació per part dels pares. 

El conferenciant ha desmuntat alguns dels falsos mites més freqüents sobre aquesta malaltia i ha assegurat que el TDAH és un trastorn mèdic real amb una base bioneurològica, que no és el resultat d'una mala educació i que no és una condició que se supere amb el pas del temps (ja que el 70% dels xiquets amb TDAH segueix sent-lo en l'adolescència i el 50% en l'edat adulta). El neuropediatra ha afirmat que «no estem conscienciats que a un xiquet amb TDAH cal ajudar-ho en l'àmbit educatiu, psicològic i farmacològic» i ha destacat que tots els estudis demostren que amb una atenció adequada la majoria millora i que com més prompte reben tractament, major és aquesta millora, d'ací la importància d'un tractament precoç. «Si no reben tractament, són xiquets més vulnerables a problemes com ara el fracàs escolar, inadaptació social, depressió, ansietat, abús de substàncies additives, etc.». També ha destacat que no és un trastorn pur, ja que el normal és que fins a un 75 o 80% dels casos tinguen associats altres trastorns com ara trastorns de conducta, obsessius-compulsius, d'ansietat o depressió, dislèxia o de l'espectre autista (sobretot Asperger). 

García Tena ha centrat la part més científica de la seua intervenció en dues grans línies: argumentar que el TDAH existeix i es pot demostrar des de disciplines com la neurobiologia, la neuropsicologia, la neuroanatomia, la neurogenètica i la neuroquímica, i explicar què és el que ocorre en el cervell dels xiquets que pateixen aquest trastorn. Per a això, ha detallat els diferents símptomes del TDAH, ha explicat que aquest trastorn és a causa d'una fallada en les funcions executives (que són els processos mentals superiors que dirigeixen el pensament, l'acció i les emocions per a la consecució d'un objectiu) i ha indicat que aquest dèficit es deu a un error en la funció de l'escorça prefrontal del cervell (CPF). En aquest punt ha indicat que, gràcies a diferents tècniques de neuroimatge, nombrosos estudis han pogut confirmar que els xiquets amb aquest tipus de trastorn pateixen un retard en la maduració cerebral d'uns tres anys i que els seus cervells són diferents, ja que tenenuna menor grandària de l'encèfal, del còrtex prefrontal, dels ganglis de la base i el cerebel; una menor funció del còrtex prefrontal, i una disfunció de l'estriat dels ganglis de la base, «tot això a causa d'un excés de recaptació de la dopamina». 

Finalment, el neuropediatra ha volgut abordar el caràcter genètic d'aquest trastorn, ja que en el 70-80% dels casos es deu a causes genètiques: «Si un xiquet té TDAH, la probabilitat que el seu pare tinga TDAH és d'un 25%, i que els seus futurs fills ho tinguen és d'un 50%”. García Tena ha explicat que en aquest trastorn també influeix l'epigenètica: l'ambient i les circumstàncies, i ha destacat factors de risc com el consum de tabac i alcohol en l'embaràs o el baix pes en el naixement, però també factors com l'ambient social advers, per la qual cosa ha conclòs afirmant que «el TDAH és un trastorn genètic modulat per factors ambientals». 

Fotografies de l'acte

Informació proporcionada per: Servei de Comunicació i Publicacions