Determinar la viabilitat tècnica i econòmica de l’ús dels residus de la construcció i demolició en el disseny, explotació i clausura dels abocadors i aconseguir una gestió responsable dels ja existents és una de les principals utilitats de l’eina de càlcul creada per Joan Esteban Altabella, alumne del Màster en Eficiència Energètica i Sostenibilitat en Instal·lacions Industrials i Edificació de la Universitat Jaume I, en el projecte final de màster tutoritzat pel professor Francisco J. Colomer.
La nova eina de càlcul, anomenada «Labwaste.12», recull més de 200 paràmetres i variables que cal tenir en compte a l’hora de planificar un abocador i pot ser aplicada tant en l’àmbit didàctic (en assignatures relacionades amb aquesta matèria) com en l’àmbit professional per al disseny, explotació o clausura d’aquestes instal·lacions. El programa ja està preparat per a ser utilitzat i no existeix al mercat cap mètode que proporcione tantes dades d’eixida.
La idea d’aquest treball va sorgir de la necessitat d’investigar noves aplicacions per a uns residus que fins ara s’havien aprofitat per fabricar formigó estructural, però que es van quedar estancats amb la crisi del sector de la construcció, i emprar-los en els abocadors, on existeix una demanda major, continuada i independent de la situació econòmica, amb un ús indefinit. L’últim pla integral de residus (PIR) de la Comunitat Valenciana observava un dèficit en les plantes de tractament d’aquests residus i plantejava la necessitat d’augmentar-ne nombre en un futur.
Amb aquesta eina es redueix l’impacte ambiental generat per l’explotació de les canteres, en valoritzar residus sòlids inerts amb poca eixida comercial i que s’acumulen en els abocadors. A més, es redueixen els costos econòmics, ja que la investigació realitzada per Joan Esteban Altabella mostra que actualment existeixen abocadors en fase d’explotació o clausura que podrien obtenir un estalvi considerable si empraren àrids de construcció i demolició i no de cantera.
El programa de càlcul estima la demanda d’àrids per fases o períodes de temps, aconseguint una millor organització i una reducció de costos que pot ser prou considerable. Es tracta d’una eina de dependència multifactorial que identifica les variables que influeixen en una major o menor demanda d’àrids i les relaciona matemàticament, de forma que modifica el resultat si alguna d’aquestes varia. Labwaste.12 ofereix la possibilitat d’usar dades concretes d’un abocador o, per defecte, usar les dades mitjana ja incloses en el programa. També proporciona dades sobre altres materials necessaris en aquest tipus d’instal·lació, com ara geomembranes, canonades, geotèxtils, etc. Per últim, el programa facilita un informe final per comprovar les dades introduïdes i genera automàticament un pressupost amb els costos dels àrids demandats.
Durant el mes de juliol, Francisco J. Colomer ha presentat una comunicació sobre aquest treball titulada «Labwaste.12: Herramienta de cálculo para el diseño de vertederos de residuos sólidos con valorización de residuos inertes» en el 17th International Congress on Project Management and Engineering celebrat a Logronyo, que ha sigut guardonada amb el premi a la millor comunicació del congrés. A l’octubre, es presentarà la comunicació «Aprovechamiento de residuos inertes para la construcción, explotación y clausura de rellenos sanitarios» en el V Simposi Iberoamericà d’Enginyeria de Residus que es realitza a Argentina, i es publicarà el llibre Herramienta de cálculo para el diseño de vertederos de residuos con valorización de residuos inertes en la col·lecció «Sapientia» de Publicacions de la Universitat Jaume que inclourà un CD amb el programa i un manual d’usuari.
La investigació realitzada per Joan Esteban Altabella i Francisco J. Colomer s’emmarca dins del projecte «Evaluación de la viabilidad teórica, ambiental y socioeconómica de la transformación de un tiradero en un centro de manejo integral de residuos» subvencionat pel Ministeri de Ciència i Innovació el 2009 dins del subprograma de Foment a la Cooperació Científica Internacional del Programa Nacional d’Internacionalització de la R+D al Grup d’Investigació d’Enginyeria de Residus de la Universitat Jaume I de Castelló.