Investigadors i investigadores de diferents centres de recerca europeus d’Itàlia, Portugal, Suïssa, Alemanya i Espanya es reuneixen durant aquesta setmana en la Universitat Jaume I de Castelló per debatre sobre la generació de combustibles a partir de l’hidrogen generat amb llum solar i amb materials plàstics de baix cost.
El projecte europeu PHOCS (Photogenerated Hydrogen by Organic Catalytic Systems) en el qual participa el grup de Dispositius Fotovoltaics i Optoelectrònics (DFO) que dirigeix el catedràtic Juan Bisquert busca optimitzar l’ús de materials plàstics, més barats i sostenibles per a l’obtenció d’hidrogen.
Un dels principals reptes d’aquesta recerca és la utilització de materials polimèrics (plàstics), que són abundants, de baix cost i que presenten una gran versatilitat, per obtenir els denominats «combustibles solars» a partir de la generació d’hidrogen. Sixto Giménez, investigador responsable del projecte en l’UJI explica que «l’hidrogen es pot utilitzar igual que la gasolina a causa del seu gran potencial energètic, energia que es pot transformar en electricitat, en energia mecànica, etcètera».
L’ús d’aquests combustibles solars «permetrà que en el futur vages a una estació de servei i en comptes d’omplir el dipòsit amb gasolina, un derivat del petroli, pugues utilitzar hidrogen per transformar-lo en electricitat mitjançant una cèl·lula de combustible, i després en energia mecànica, i l’aigua en seria l’únic producte de deixalla. O també es pot combinar l’hidrogen amb CO2, un altre gas amb efecte hivernacle, per generar combustibles com ara hidrocarburs lleugers».
El projecte PHOCS està orientat al desenvolupament de diferents materials polimèrics (plàstics) per a la seua aplicació en dispositius de conversió d’energia que utilitzen la llum solar per a la generació d’hidrogen (combustibles solars), materials que permetran reduir els costos econòmics de la fabricació d’aquest tipus de dispositius.
Sixto Giménez explica que el seu treball «consisteix a mesurar amb tècniques pròpies desenvolupades en el nostre laboratori els mecanismes de funcionaments dels materials que altres socis del projecte generen per millorar-ne l’eficiència».
D’aquesta manera, la recerca en la qual participa l’UJI contribuirà a la transició del model energètic actual, basat en combustibles fòssils, a un model sostenible i respectuós amb el medi ambient centrat en l’energia solar. Aquesta transició serà possible gràcies al desenvolupament de nous materials orgànics semiconductors que duran a terme la fotodescomposició de l’aigua i permetran així la generació d’hidrogen d’una forma eficient. Els models energètics basats en l’hidrogen (economia de l’hidrogen) constitueixen una prioritat en els programes de desenvolupament tecnològic de les primeres economies mundials (EUA, Unió Europea i el Japó).
Aquest projecte europeu del VII Programa Marc és un dels sis en els quals participa el grup de Dispositius Fotovoltaics i Optoelectrònics coordinat pel professor Bisquert. La participació d’aquest grup en diferents programes finançats per fons de la Unió Europea suposa l’obtenció de més de dos milions d’euros per a la Universitat Jaume I.
El grup DFO va iniciar la línia de combustibles solars fa un poc més d’un any, i ja ha aconseguit resultats rellevants amb una gran repercussió mediàtica com ara la «fulla artificial», un dispositiu fabricat amb materials semiconductors nanoestructurats capaços de produir hidrogen al medi aquós únicament amb llum solar.
Més informació: http://www.elp.uji.es/