Un estudi sobre el cervell humà en estat de silenci mental en meditació avala els beneficis d’aquesta disciplina en el control de l’atenció i les emocions. La recerca realitzada per la Universitat de la Laguna (ULL), en col·laboració amb la Universitat Jaume I de Castelló (UJI), el Max Planck Institute for Human Cognitive and Brain Sciences de Leipzig i l’Institute of Psychiatry, Psychology and Neuroscience del King’s College London, ha sigut publicada recentment en la revista Neuroscience. Els investigadors d’aquests centres, liderats pel professor Sergio Elías Hernández de la ULL, fa vuit anys que investiguen sobre aquest estat de silenci mental des de la perspectiva de la neurociència i la salut.
Es diu que la meditació és, entre altres coses, un estat fisiològic de reduïda activitat metabòlica, diferent del somni, que provoca la relaxació física i mental i millora l’equilibri psicològic i l’estabilitat emocional. En la psicologia occidental, es descriuen tres estats de consciència: somni, ensomni i vigília. En la filosofia oriental i en diverses tradicions occidentals religioses i místiques, s’ha descrit un estat de consciència addicional i suposadament «superior», l’anomenat «quart estat de consciència», també denominat «estat de silenci mental» o «consciència sense pensaments» o «nirvichara samadhi» en sànscrit.
A més de l’interès que sempre ha suscitat la meditació com a pràctica de creixement personal, els resultats positius de la meditació en el tractament de desordres mentals com l’estrès, la depressió o l’ansietat, entre altres, han impulsat enormement l’estudi científic de la meditació en les seues diferents facetes i versions.
L’estudi publicat en la revista Neuroscience va ser realitzat en l’escàner de ressonància magnètica de la Universitat de la Laguna, on els investigadors van registrar l’anatomia cerebral i la connectivitat funcional en estat de silenci mental durant la meditació (la connectivitat funcional és una tècnica de neuroimatge que mostra com diferents àrees cerebrals cooperen per a realitzar funcions). Per a l’esmentat estudi van comptar amb la participació de 23 voluntaris meditadors experts en la meditació de Sahaja Ioga i també amb un grup de 23 voluntaris no-meditadors amb els quals es va comparar l’anatomia cerebral. Tots dos grups eren molt similars o equivalents en edat, nivell d’estudis, ètnia, etc.
L’estudi de l’anatomia cerebral dels meditadors va mostrar que una regió denominada escorça cingulada anterior rostral (rACC per les sigles en anglès), estava directament relacionada amb la capacitat d’estar en silenci mental. En aquesta zona rACC, el grup meditador tenia de mitjana un 7,5% més de matèria grisa que el grup no meditador (la matèria grisa és la part del teixit cerebral que inclou els nuclis de les neurones i les dendrites receptores de les influències d’altres neurones). A més, aquelles persones meditadores que van tenir un silenci mental més profund en la seua meditació en l’escàner posseïen també més matèria grisa en aquesta àrea que els que van tenir un silenci mental menys durador (Imatge).
És important remarcar ací que segons recents publicacions científiques, persones que pateixen ansietat, depressió, hiperactivitat i dèficit d’atenció, malalties psíquiques caracteritzades per la dificultat de parar els torrents de pensaments, igual que altres afeccions mentals més greus com l’esquizofrènia o l’autisme, tenen menys matèria grisa en aquesta zona rACC, d’igual forma persones que gaudeixen de major felicitat i major autocontrol de les seues emocions posseeixen més matèria grisa en aquesta àrea. Aquestes troballes, juntament amb aquest estudi, mostren la importància d’aquest centre rACC com una important àrea de control de les emocions i l’atenció.
Una altra troballa important d’aquest estudi va ser que el silenci mental estava associat amb una major connectivitat funcional entre l’esmentat cingulat anterior rostral (rACC) amb l’ínsula anterior i el putamen en tots dos hemisferis, àrees encarregades de l’atenció interioritzada (l’ínsula anterior) i el simple estat de goig (el putamen).
D’altra banda, l’estat de silenci mental produïa una desconnexió del rACC amb el tàlem. El tàlem és un àrea coneguda com el lloc on hi ha interconnexió neuronal (sinapsi) de les neurones sensores dels diferents sentits. Aquest fet va ser interpretat com una menor atenció al món exterior en favor d’una major atenció interioritzada durant la meditació, la qual cosa facilita la concentració en la meditació i evita que els meditadors es distraguen amb sorolls o alteracions de l’exterior, fet important si s’ha de meditar dins d’un escàner de ressonància que té un alt nivell de soroll sonor associat amb el seu normal funcionament.
En conclusió, les troballes de l’estudi mostren que el silenci mental experimentat a través de la meditació de Sahaja Ioga està associada amb el desenvolupament de les xarxes i àrees neuronals que són crucials per al control de l’atenció i les emocions, la qual cosa pot tenir una repercussió positiva en la salut mental directament i en la salut física indirectament.
Informació proporcionada pel Gabinet de Comunicació de la Universitat de la Laguna
Imatge: Àrea de matèria grisa rACC correlacionada positivament amb la percepció del silenci mental.
Referència article: Gray Matter and Functional Connectivity in Anterior Cingulate Cortex are Associated with the State of Mental Silence During Sahaja Yoga Meditation. Sergio Elías Hernández (a), Alfonso Barros-Loscertales (b), Yaqiong Xiao (c), José Luis González-Mora (d), Katya Rubia (e).
a: Departament d’Enginyeria Industrial, Universitat de la Laguna, Tenerife, Espanya.
b: Departament de Psicologia, Universitat Jaume I, Castelló, Espanya.
c: Max Planck Institute for Human Cognitive and Brain Sciences, Leipzig, Alemanya.
d: Departament de Fisiologia, Universitat de la Laguna, Tenerife, Espanya.
e: Institute of Psychiatry, Psychology and Neuroscience, King’s College London, Londres, Anglaterra.