Tocar un instrument musical millora la connectivitat audiomotora en el cervell segons un estudi de neuroimatge de l’UJI

La pràctica d'instruments musicals que requereixen les dues mans millora l'habilitat i l'autonomia entre aquestes
05/09/2017 | SCP

Tocar un instrument musical al llarg de la vida millora la connexió entre la zona de l'audició i la zona motora segons ha revelat l'estudi publicat en la revista Cerebral Cortex per investigadors del grup Neuropsicologia i Neuroimatge Funcional de la Universitat Jaume I (UJI) de Castelló i la Universitat McGill de Canadà. La recerca, realitzada a través de l'anàlisi del cervell en estat de repòs de músics i no músics mitjançant ressonància magnètica funcional, ha revelat a més que els músics que toquen un instrument que requereix les dues mans presenten una major autonomia entre aquestes.

L'estudi de neurociència cognitiva «Modulation of Functional Connectivity in Auditory-Motor Networks in Musicians Compared with Non-musicians» s'ha centrat en la música per a entendre com la funció i l'estructura del cervell poden modificar-se mitjançant l'aprenentatge. Encara que la majoria de les persones tenen sistemes neurals que permeten escoltar música i ballar o cantar, tocar un instrument musical a escala professional és una tasca complexa, ja que es necessita la coordinació bimanual de les mans i les interaccions entre el sistema auditiu (oïda) i motor (mans), que s'aconsegueixen amb anys de pràctica. La recerca mostra alguns dels efectes que té la formació musical en l'estructura i la funció del cervell.

Investigadors de l’UJI, al costat de Robert J. Zatorre de la Universitat McGill de Canadà i en col·laboració amb l'empresa ERESA de València, van investigar l'impacte de l'entrenament musical en el cervell a través d'imatges tant estructurals com funcionals del cervell en estat de repòs preses a través de ressonància magnètica d'alt camp. «La ressonància magnètica funcional en estat de repòs, és a dir, en absència d'estímuls externs, és una metodologia nova d'exploració cerebral que està revelant interessants dades sobre com funciona el cervell quan es troba actiu i que permet estudiar els efectes de l'aprenentatge sobre el cervell», ressalta César Àvila, catedràtic del Departament de Psicologia Bàsica, Clínica i Psicobiologia de la Jaume I.

Una de les principals troballes de l'estudi ha sigut comprovar que l'entrenament musical produeix un increment en les interacciones audiomotores en l'hemisferi dret en estat de repòs. «Això indica que quan un músic entrena i passa molts anys aprenent a tocar un instrument musical, es produeixen connexions més efectives entre el sistema auditiu i motor, que són les regions principalment involucrades a tocar un instrument», explica María Ángeles Palomar-García, doctora en Psicologia i investigadora de la Jaume I.

Control bimanual

La recerca també va posar de manifest una adaptació en el cervell dels músics en les àrees cerebrals encarregades de controlar els moviments de les mans. Concretament, van veure que els participants amb formació musical presentaven reduïda connectivitat entre les regions motores que controlen ambdues mans. Això, segons explica María Ángeles Palomar-García, «pot reflectir major habilitat amb les dues mans per a aquests músics comparant-los amb els participants que no tenien formació musical a causa de la necessitat d'utilitzar les dues mans de manera independent i coordinada per a poder tocar el seu instrument».

Les proves van mostrar a més que en el cas dels músics que tocaven un instrument que únicament requereix una mà per a poder tocar, com és la trompeta, la seua habilitat amb les dues mans era igual que la del grup que no tenia formació musical. «A més, la independència de les mans en els participants que tocaven instruments musicals que requereixen l'ús de les dues mans es relaciona amb les hores de pràctica al llarg de la vida, és a dir, els participants que han practicat més amb el seu instrument musical tenen una major independència entre ambdues mans», assenyala María Ángeles Palomar-García. Per això, l'estudi conclou que com més es toca un instrument musical que requereix moviments bimanuals, major serà la independència entre l'activitat espontània de cada mà, la qual cosa els permetrà tocar millor el seu instrument musical.

Plasticitat cerebral

L'estudi revela un cert grau de plasticitat cerebral, indicant que el cervell és capaç d'adaptar-s’hi. «Els estudis de plasticitat cerebral associada a l'aprenentatge són fonamentals per a entendre els factors que determinen la flexibilitat del cervell per a adaptar-se a una determinada situació», ressalta César Àvila, afegint que «l'estudi de la connectivitat i la interacció entre les diferents àrees cerebrals en estat de repòs és un component principal per a avançar en el progrés del coneixement del cervell».

Per a la realització d'aquest estudi es va comptar amb la participació de 34 persones, 17 de les quals eren músics i els altres 17 eren participants que solament tenien la formació obligatòria musical. Actualment, el grup de Neuropsicologia i Neuroimatge Funcional de l’UJI està continuant aquesta línia de recerca estudiant processos similars també en xiquets, juntament amb el Departament d'Educació d'aquesta mateixa universitat.

Videonotícia en altres formats

Referència bibliogràfica:

Palomar-García, M.-A., Zatorre, R.J., Ventura-Campos, N., Bueichekú, E., Ávila, C. (2017). «Modulation of Functional Connectivity in Auditory-Motor Networks in Musicians Compared with Non-musicians», in Cerebral Cortex, Volume 27, Issue 5, 1 May 2017, Pages 2768-2778.

Universitat Jaume I CIF: Q-6250003-H Av. de Vicent Sos Baynat, s/n 12071 Castelló de la Plana, Espanya
Tel.: +34 964 72 80 00 Fax: +34 964 72 90 16