El professor de la Universitat Jaume I de Castelló Carlos Hernando ha presentat l'estudi CRS («Corre, recupera, repeteix, sempre saludable») durant l'acte «Maratons per la Salut» celebrat el divendres 7 d'abril de 2017 a València amb motiu del Dia Mundial de la Salut. En l'estudi s'han extret 54.000 dades d'anàlisis i analítiques en corredors i corredores a través de 32.000 hores de seguiment i proves per a determinar que «córrer una marató no empitjora la salut amb la preparació adequada».
El projecte promogut per l’UJI, la Fundació Trinidad Alfonso, la Societat Esportiva Correcaminos i la Fundació Hospitales Nisa, compta amb la participació del Laboratori de l'Hospital 9 d'Octubre, la Unitat de Salut Esportiva NISA, estudiantat d'Infermeria i personal voluntari de la Universitat Jaume I, les pistes d'atletisme del Riu Túria i els gimnasos de la Patacona i Alfafar, i té com a prioritat veure com la recuperació després de la marató evoluciona depenent del tipus de treball realitzat en els primers set dies, amb la finalitat de determinar de forma objectiva quin tipus d'exercici físic facilita un restabliment més ràpid.
L'estudi es troba en l'última fase d'anàlisi de dades que es perllongarà fins a setembre d'aquest any. Segons les primeres conclusions, «córrer una marató provoca estrès en l'organisme, però en situacions normals pot gestionar-se i adaptar-se», ha indicat Hernando, qui també ha explicat que completar 42 quilòmetres ni provoca malalties ni estats de manca de salut, només dany muscular que es manifesta 24 hores després i alteracions en el sistema immunitari que només requereix cura una vegada ha finalitzat la prova.
Les dues principals línies de recerca del projecte s'han centrat, en primer lloc, a conèixer els canvis fisiològics que es produeixen en els corredors d'una marató de manera que es puguen valorar les conseqüències que produeix en l'organisme la realització d'una prova d'aquestes característiques. Una segona línia de recerca, de caràcter innovador i poc estudiat, se centra a conèixer els processos que afavoreixen la recuperació d'aquesta afectació al cos, de manera que es puga afirmar científicament el temps necessari perquè una persona puga realitzar un altre esforç de certa intensitat i conèixer, entre els tipus d'exercici físic realitzats en la fase de recuperació, quin és el més idoni per a millorar el temps i els processos de recuperació.
L'acte «Maratons per la Salut» ha reunit les principals maratons d'Espanya a la Ciutat de les Arts i les Ciències de València amb l'objectiu de llançar un missatge de tranquil·litat per a frenar l'alarmisme generat en la societat davant algunes afirmacions que asseveren que córrer no és sa. A l'esdeveniment han assistit organitzadors de tretze maratons del calendari nacional, la Reial Federació Espanyola d'Atletisme, i els representants institucionals de l'àrea de salut de l'Ajuntament de València i la Generalitat Valenciana.
Aquest primer acte de germanor entre maratons vol ser l'inici d'un camí conjunt entre les organitzacions de llarga distància espanyoles, que han mostrat el seu desig de compartir arguments en el futur per a la salut dels corredors i corredores i mantenir reunions periòdiques per a seguir treballant en accions i decisions conjuntes que contribuïsquen a tenir maratonians saludables i carreres més segures.