La Universitat Jaume I llança un projecte de micromecenatge per a finançar una recerca innovadora que frene l'Alzheimer amb biotecnologia

05/04/2017 | SCP

Investigadores de la Universitat Jaume I de Castelló (UJI) han llançat un projecte de micromecenatge per a finançar una recerca innovadora l’objectiu principal de la qual és frenar la malaltia d'Alzheimer utilitzant tècniques de biotecnologia i enginyeria de nanopartícules. Aquesta iniciativa s'ha realitzat a través de Precipita, la plataforma especialitzada a promoure el finançament col·lectiu de la ciència creada per la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT) del Ministeri d'Economia, Indústria i Competitivitat. L'adreça és: https://www.precipita.es/proyecto/biotecnologia-para-combatir-el-alzheimer.html

La directora del Grup de Neurobiotecnologia, la professora d'anatomia Ana María Sánchez, explica que el seu projecte inicia una línia de recerca nova des del punt de vista tècnic i conceptual, ja que planteja «la fabricació de partícules víriques no nocives mitjançant tècniques biotecnològiques per a estudiar la mort neuronal en els estadis inicials de la malaltia de l'Alzheimer i restaurar les proteïnes danyades per a frenar el seu curs».

«Volem avançar en la teràpia gènica que limite el procés degeneratiu de les neurones. Per a això, en col·laboració amb la Universitat Politècnica de València, construïm vectors biològics, derivats de virus, i els combinarem amb biomaterials naturals, per a millorar l'accés al cervell de les molècules que poden frenar la deterioració cerebral», argumenta la investigadora.

El projecte «Biotecnologia per a combatre l'Alzheimer» estarà en actiu durant els pròxims tres mesos en la plataforma Precipita i pretén aconseguir una meta òptima de 25.000 euros. Aquest treball forma part d'una de les línies de recerca que desenvolupa el Grup de Neurobiotecnologia de l’UJI, la missió del qual és contribuir al coneixement del funcionament òptim cerebral i les conseqüències que es deriven de processos crònics inflamatoris. De fet, els seus objectius són transversals i, en conseqüència, aplicables a altres malalties i alteracions neurològiques i psiquiàtriques de caràcter inflamatori.

L'augment de l'esperança de vida ha incrementat la incidència de malalties neurodegeneratives. El factor de risc més elevat per a l'Alzheimer és l'edat avançada: a partir dels 60 anys, la taxa augmenta un 10% cada dècada. En l'actualitat, més de 46 milions de persones pateixen demència a tot el món i si la tendència continua, s'estima que en 2050 hi haurà 131,5 milions de persones afectades. Per aquest motiu, Ana Sánchez afirma que el seu projecte vol «contribuir a desenvolupar una teràpia nova que promoga la regeneració neuronal i inhibisca la mort cel·lular, i en el futur intentarem traslladar aquests resultats per a facilitar la recuperació de pacients amb Alzheimer i estendre-ho a altres malalties neurodegeneratives».

El Grup de Neurobiotecnologia de la Universitat Jaume I desenvolupa diverses línies bàsiques de recerca. La primera se centra en l'estudi de la senyalització intracel·lular en el cervell induïda per pèptids de la família insulina-relaxina i els seus efectes en el comportament (comportament social i memòria). D'altra banda, estudien com aquesta senyalització pot estar alterada en situacions patològiques en malalties del desenvolupament, com ara l'autisme i malalties neurodegeneratives (Alzheimer). Aquestes qüestions s'aborden utilitzant tècniques biotecnològiques i la construcció de partícules víriques i nanopartícules per a la modulació in vivo de l'expressió gènica.

Universitat Jaume I CIF: Q-6250003-H Av. de Vicent Sos Baynat, s/n 12071 Castelló de la Plana, Espanya
Tel.: +34 964 72 80 00 Fax: +34 964 72 90 16