Dos professors i un doctor de l’UJI guanyen el segon premi del concurs «Big Data Challenge 2017» de la UE amb una xarxa neuronal artificial que pronostica la irradiància solar

25/10/2017 | SCP
Compartir

Compartir

Facebook
X
Linkedin
Whatsapp
Gmail
Imprimir

Els professors Emilio Pérez Soler i Hèctor Beltran San Segundo del Departament d’Enginyeria de Sistemes Industrials i Disseny i el doctor per la Universitat Jaume I Javier Pérez Soler han sigut guardonats amb el segon premi del concurs «Big Data Challenge 2017» organitzat per la Comissió Europea dins del programa Copernicus Masters, el qual premia aquelles idees, desenvolupaments i solucions innovadores per a empreses i per a la societat que facen ús de dades d’observació de la Terra obtingudes a partir dels sistemes de satèl·lit Galileu i Copernicus.

El treball guardonat consisteix en el desenvolupament d’una xarxa neuronal artificial d’última generació que, a partir de les imatges de núvols i de la radiació enregistrada en el passat, és capaç de realitzar pronòstics a futur de la irradiància solar esperable en una ubicació concreta amb alta precisió i fiabilitat. L’equip, que ha comptat amb el suport del Parc Científic, Tecnològic i Empresarial (Espaitec) participarà en novembre a Tallinn (Estònia) en l’Accelerator Bootcamp del Copernicus Masters, on recollirà el guardó.

L'energia fotovoltaica s'ha convertit en la principal tecnologia de producció d’energia elèctrica a escala de noves instal·lacions a escala mundial. Així, el creixent percentatge de penetració de la fotovoltaica en els sistemes elèctrics implica un repte associat a l'estabilitat d'aquests sistemes, ja que, cal recordar, la fotovoltaica és una tecnologia la producció de la qual és inherentment intermitent. Així, l’estocàstica evolució dels núvols al llarg del dia implica que les plantes fotovoltaiques no puguen garantir a futur una producció exacta.

D'altra banda, la irrupció en el mercat elèctric amb uns preus cada cop més competitius de diverses tecnologies d'emmagatzematge d’energia, principalment bateries de ions de liti i de sulfur de sodi, ha obert la porta a l’aparició de projectes fotovoltaics híbrids que incorporen bateries. D’aquesta manera, les bateries permeten suplir les limitacions de la fotovoltaica a nivell de predictibilitat tot i que aquestes segueixen sent un element car que augmenta el cost de la instal·lació de forma significativa, reduint la seua rendibilitat.

La possibilitat de predir amb certa antelació la irradiància disponible en una ubicació concreta es converteix en aquest sentit un factor fonamental ja no solament per a millorar la possible venda d'electricitat amb major fiabilitat per part de les plantes fotovoltaiques al mercat elèctric, sinó també per a poder optimitzar el funcionament de la planta incloent com a paràmetre d'operació la minimització de l'envelliment de les bateries.

Més informació: http://www.copernicus-masters.com/ i http://www.eusw2017.eu/

Informació proporcionada per: Servei de Comunicació i Publicacions