Un grup de científics del Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa - Fisiopatologia de l'Obesitat i la Nutrició (Ciberobn), dependent de l'Institut de Salut Carlos III, liderats per la doctora Dolores Corella,  i amb la col·laboració del professor Óscar Coltell, del Departament de Llenguatges i Sistemes Informàtics de la Universitat Jaume I,  ha coordinat un estudi internacional en el qual s'ha demostrat que la ingesta de llet i els seus derivats no s'associa amb un increment del risc cardiovascular en poblacions mediterrànies i americanes. Als Estats Units l’estudi ha comptat amb la participació del Human Nutrition Research Center on Aging de Boston.

Fins al moment, en diferents estudis s'havien obtingut resultats contradictoris respecte de la possible associació de la llet i els seus derivats amb el risc cardiovascular. Per això, es feia urgent introduir en les recerques dades més fiables sobre el consum real de llet, ja que la majoria dels treballs fiaven aquesta dada de consum a qüestionaris o entrevistes personals amb els pacients, on el biaix del record pot comportar errors en les mesures de consum.

La principal novetat de l'estudi que acaba de publicar la revista Scientific Reports, del grup Nature, radica en la utilització, a més dels qüestionaris, d'un biomarcador del consum de llet, la qual cosa proporciona una dada més objectiva per a mesurar-ne la ingesta. «L'ús en els estudis epidemiològics dels biomarcadors nutricionals pot proporcionar una eina d'estimació objectiva del consum alimentari i actualment s'està intensificant la recerca per a trobar nous biomarcadors d'ingesta de diferents aliments», explica la doctora Dolores Corella. Els biomarcadors genètics de la ingesta d'aliments que s'estan analitzant són polimorfismes de nucleòtid únic (SNP) que, a través de diferents mecanismes, determinen la ingesta d'aliments i s'empren com a indicadors de l'aliment consumit. Els estudis que empren aquests biomarcadors s'estan incorporant a la recerca nutricional per a disminuir biaixos, segons explica la investigadora.

En aquest treball, el professor Óscar Coltell ha sigut el responsable de la gestió, emmagatzematge i procés de la variada i ingent quantitat de dades que ha generat l'estudi. Entre altres coses, ha realitzat les metaanàlisis amb les dades agregades de les cohorts incloses, ha dissenyat els mètodes computacionals per a l'adquisició ràpida de les dades de les anàlisis (antropomètriques, bioquímiques, genètiques i estadístiques), ha col·laborat en les anàlisis estadístiques i ha desenvolupat tècniques bioinformàtiques per a la cerca dels nous marcadors identificats en els resultats de les anàlisis genòmiques d'ampli espectre realitzades sobre mostres de sang dels participants de les cohorts.

Biomarcador per a poblacions mediterrànies i americanes

Altres estudis recents en la mateixa línia, com ara el realitzat en població danesa, han utilitzat com a biomarcador del consum de llet el polimorfisme MCM6-rs4988235. No obstant això, encara que aquest biomarcador s'associa molt bé amb el de llet en poblacions del nord d'Europa, no funciona bé per a poblacions d'altres orígens i era necessari aprofundir en la cerca de millors biomarcadors per a la població mediterrània i altres poblacions com les participants en aquest estudi.

En aquesta nova recerca, els científics han descrit per primera vegada que un polimorfisme en el gen MCM6 (MCM6-rs3754686 SNP), que ja havia sigut identificat com un marcador de la tolerància a la lactosa, s'associa fortament amb el consum de llet en població europea mediterrània i en població tant blanca com  afroamericana i hispana dels EUA. «Hem demostrat per primera vegada una associació entre el MCM6-rs3754686 SNP i la ingesta dels làctics, específicament llet, en totes les poblacions analitzades. A més, en l'estudi Predimed realitzat en més de 7.000 persones de les quals es disposa de dades de consum d'aliments cada any, aquest nou biomarcador s'associava significativament amb el consum de làctics cada any investigat, durant un període de 5 anys», explica la investigadora.

A més, els resultats van suggerir algunes diferències entre sexes, sent encara major l'efecte de l'associació entre aquest marcador genètic i la ingesta de llet en dones. En aquest sentit, la presència de l'al·lel T d'aquest es va relacionar amb un consum encara major de làctics en dones, quedant per determinar si això respon a un mecanisme biològic o reflecteix una millor resposta en els qüestionaris.

Mostra de 20.000 pacients

En el marc d'aquest treball s'han analitzat les dades de més de 20.000 pacients de diverses cohorts europees i dels Estats Units: Boston Puerto Rican Health Study (BPRHS), Genetics of Lipid Lowering Drugs and Diet Network (GOLDN), Prevención con Dieta Mediterránea (Predimed) i Women Health Initiative Study (WHI).

En analitzar l'associació de la presència d'aquest marcador genètic com a mesura més objectiva i, per tant, d'un major consum de làctics, amb la incidència dels factors de risc cardiovascular, no es va trobar cap relació significativa. És a dir, el consum de llet mesurat a través d'aquest biomarcador no està associat amb un increment dels nivells de colesterol, triglicèrids i glucosa per als quals estudis previs havien donat resultats contradictoris. En analitzar el consum de llet directament tampoc es va trobar cap associació.

Però a més, es va realitzar una anàlisi de subgrups, i en dones, la presència de l'al·lel T, que comportava un consum encara major de llet i làctics, es va relacionar amb unes xifres més baixes de glucosa en dejú en l'anàlisi combinada de totes les poblacions. Aquesta dada, en línia amb les conclusions d'estudis anteriors, recolza la hipòtesi que una major ingesta de llet o productes làctics podria estar associada amb un menor risc de patir diabetis tipus 2.

D'altra banda, i en línia amb els resultats generals de l'estudi per als factors de risc cardiovascular, en les anàlisis dutes a terme en població espanyola mediterrània en el marc de l'assaig Predimed, analitzant més de 7.000 participants, i registrant la incidència de malaltia cardiovascular i defuncions, s'ha conclòs també que en analitzar la població en el seu conjunt no hi ha associació ni del consum de llet ni del biomarcador genètic amb la incidència de malaltia cardiovascular ni amb la mortalitat per totes les causes.

Referència bibliogràfica: http://www.nature.com/articles/srep33188