Un equip d’investigadors de la Universitat Jaume I (UJI) ha descrit la formació, l’evolució i la geometria d’una migració ascendent d’aigua salina d’origen marí -coneguda científicament com upconing- que es considera la més gran mai detectada en un aqüífer costaner de la Mediterrània. Els resultats d’aquest estudi, realitzat conjuntament amb l’Institut Geològic i Miner d’Espanya, s’han publicat en la revista Environmental Earth Sciences.

Aquest upconing s’estén sobre una superfície de vuit quilòmetres quadrats sobre el sector sud d’un dels aqüífers més sobreexplotats del litoral valencià (la Plana de Castelló) i està localitzat entre les poblacions de la Vall d’Uixò, Nules i Moncofa. «Aquest ascens d’una massa d’aigua salada ocupa uns vuit quilòmetres quadrats, per la qual cosa, segons la bibliografia existent fins a l’actualitat, és el de dimensions més àmplies descrit a tota la conca Mediterrània, molt afectada per la intrusió marina arran de la sobreexplotació dels aqüífers», assegura Ignacio Morell, catedràtic d’Hidrogeologia i director de l’Institut Universitari de Plaguicides i Aigües (IUPA).

Aquest treball s’emmarca en una recerca més extensa desenvolupada durant tres anys a fi d’estudiar com recuperar els recursos hídrics costaners salinitzats, i ha tingut el finançament de The Coca-Cola Foundation. «Vam seleccionar aquest aqüífer castellonenc per ser un sector severament afectat per intrusió marina i per disposar d’infraestructures adequades per a fer recàrrega artificial. Amb l’objectiu de fer un seguiment del seu funcionament, durant dos anys s’ha monitorat i controlat l’aqüífer i posteriorment s’ha dut a terme la recàrrega artificial en profunditat amb resultats molt gratificants, perquè el sector estudiat s’ha recuperat temporalment», afirma Arianna Renau-Pruñonosa, investigadora del Grup d’Investigació de Recursos Hídrics del IUPA.

La tècnica analitzada per a recuperar els aqüífers va ser la recàrrega artificial, que durant sis mesos va consistir a injectar agua de bona qualitat (procedent dels excedents del riu Belcaire emmagatzemada en la bassa d’Acuamed) mitjançant pous d’injecció profunda i els resultats es van controlar en pous de control. «Durant dos anys hem fet un seguiment exhaustiu de com es comporta l’aigua subterrània en l’aqüífer. D’una banda, des del punt de vista de la hidrodinàmica, és a dir, del seu moviment, i també de la hidrogeoquímica, és a dir, la seua qualitat, i finament la quantitat», argumenta Morell, qui recorda que en aquesta zona es practica una agricultura intensiva, abastida fonamentalment per aigües subterrànies cada vegada més salinitzades.

RECUPERACIÓ FACTIBLE A LLARG TERMINI

Una de les conclusions principals d’aquesta investigació és que els aqüífers mediterranis es poden recuperar, en paraules del professor, «mitjançant recàrregues més continuades i més intenses i a llarg termini, amb un horitzó de vint anys. El mecanisme seria incrementar l’aportació d’aigua dolça i, alhora, empentar amb aquest volum l’aigua salada cap a la mar per a fer possible el seu retrocés».

El catedràtic de Geodinàmica Externa de l’UJI Ignacio Morell dirigeix l’Institut Universitari de Plaguicides i Aigües (IUPA), així com un dels seus grups d’investigació, el de Recursos Hídrics. També codirigeix la Unitat Associada per a la Investigació d’Aqüífers Costaners (UNIAC) en col·laboració amb l’Institut Geològic i Miner d’Espanya (IGME). Les línies d’investigació principals dels grups liderats per Morell són la gestió de recursos hídrics i la contaminació de les aigües subterrànies. És autor de més de 200 articles científics i set llibres vinculats amb aquestes temàtiques.

Més informació: vídeo Ciència UJI TV ​

García-Menéndez, O.; Morell, I.; Ballesteros, B.J.; Renau-Pruñonosa, A.; Renau-Llorens, A.; Esteller, M.V. (2016). «Spatial characterization of the seawater upconing process in a coastal Mediterranean aquifer (Plana de Castellón, Spain): evolution and controls». Environmental Earth Sciences 75:728. DOI: 10.1007/s12665-016-5531-7