Experts en economia i desenvolupament local de la Universitat Jaume I i la Universitat de València han analitzat la geografia de les sucursals bancàries espanyoles just abans de la crisi, entre els anys 2004 i 2008 (un període d'intensa expansió territorial d'oficines), per a saber si sobren o no sucursals a Espanya.

L'estudi, en el qual han participat els investigadors de l’UJI Luisa Alamá i Emilio Tortosa-Ausina, indica que l'excés o escassetat d'oficines depèn del tipus i la regió geogràfica que s'analitze. Per exemple, en la Comunitat de Madrid hi ha menys de les que li correspondria per població, mentre que a Castella i Lleó són més de les esperades, encara que si continua la reducció podria agreujar-se l'exclusió financera de certs grups socials, tal com assenyala l'agència de notícies científiques SINC.

L'estudi ha sigut publicat en el Journal of Applied Statistics i tal com explica a l'agència SINC Anabel Forte, autora principal del treball: «Els resultats indiquen que la percepció general que el sistema bancari espanyol tenia un excés d'oficines cal matisar-ho, doncs ni es pot estendre aquesta consideració a tots els territoris, ni tampoc a tots els tipus d'entitats bancàries».

La investigadora explica que han aplicat una anàlisi estadística denominada regressió de Poisson al nombre d'oficines bancàries que hi ha en cadascun dels més de 8.000 municipis d'Espanya. Primer ho van fer amb la quantitat d'oficines en general, i després, per separat, amb els tres tipus d'entitats financeres que van analitzar: els bancs comercials, les caixes d'estalvi i les cooperatives de crèdit.

D'aquesta forma van valorar com afecten determinades variables a la quantitat d'oficines bancàries en el nostre país, considerant el grau d'implantació de les sucursals en cada província o comunitat autònoma. Per a açò, van introduir els paràmetres de over-branching (implantació per excés) i under-branching (implantació per defecte) d'oficines bancàries.

Forte explica aquests conceptes: «Suposem que en un municipi, donada la població que té i les seues condicions específiques (com la densitat de població, la desocupació o la població estrangera, per exemple) esperes que hi haja 10 oficines, però resulta que tens solament vuit. En aquest cas, estaríem parlant de under-branching, tenir menys oficines de les esperades. Per contra, si es preveuen 10 i tenim 15 seria over-branching, és a dir, més oficines de les esperades per població».

Diferències per zona geogràfica

Després d'analitzar aquests paràmetres, l'estudi apunta que, depenent del tipus de banca, el patró resultant és molt diferent. És a dir, segons es considere per a cada província totes les entitats financeres, o únicament els bancs, les caixes d'estalvis o les cooperatives de crèdit, la situació d'implantació per excés o per defecte d'oficines varia. «Així i tot, caldria destacar que apareixen algunes comunitats, com la de Madrid, que es troba en situació de under-branching, i unes altres com les zones de Castella-la Manxa i Castella i Lleó en situació de over-branching», apunta Forte.

Segons els investigadors, açò es pot deure a la distància entre municipis en aquestes comunitats: «En la Comunitat de Madrid, per exemple, s'esperaria un nombre gran de sucursals per la seua gran quantitat de població, però la menor distància entre els seus municipis no fa necessari que existisquen tantes, i per tant, quasi sempre apareixen menys sucursals de les esperades».

«Encara que si considerem municipis on no esperaríem cap sucursal, però en els quals convé posar-la perquè no hi ha un altre municipi a prop, estarem tenint un nombre de sucursals superior a l'esperat. Este és el cas de Castella-la Manxa i Castella i Lleó», aclareix la investigadora.

Forte conclou que els resultats «impliquen que els fenòmens d'accés limitat a serveis bancaris i exclusió financera podrien estar presents en el sistema bancari espanyol, i que no totes les entitats bancàries contribueixen amb la mateixa intensitat a la seua possible eradicació».

L'estudi adverteix que, donada la contribució de les caixes d'estalvi per a limitar l'exclusió financera, el tancament de les seues oficines (un fet cada vegada més freqüent en el món rural) «podria agreujar les conseqüències de la crisi per a alguns grups socials desfavorits».

Font: Agència SINC
----------------------------------
Referència bibliogràfica:
L. Alamá, D. Conesa, A. Forte i I. Tortosa-Ausina. «The geography of Spanish bank branches”. Journal of Applied Statistics 42 Issue 4, 2015.