La Unitat Mixta en Epidemiologia i Salut Ambiental de la Fundació per al Foment de la Recerca Sanitària i Biomèdica de la Comunitat Valenciana (FISABIO), en la qual participen investigadors de la Universitat Jaume I (UJI) i la Universitat de València (UV), ha estudiat l'impacte de la contaminació atmosfèrica en el creixement fetal durant l'embaràs. Els resultats demostren que l'exposició materna a diòxid de nitrogen (NO₂), que està directament relacionada amb la contaminació produïda pel tràfic, s'associa amb un menor creixement del fetus. Aquesta exposició és més perjudicial en les primeres fases de l'embaràs.

L'estudi, realitzat en el marc del projecte INMA (Infància i Medi ambient), s'ha desenvolupat a València, Sabadell, Astúries i Guipúscoa. En l'estudi es van realitzar ecografies a 2.478 fetus a les 12, 20 i 34 setmanes de gestació, en les quals es van mesurar el diàmetre biparietal (la distància que existeix entre els dos ossos parietals del crani), la longitud del fèmur, la circumferència abdominal i el pes fetal estimat. Aquestes mesures es van completar amb una antropometria del bebè en nàixer. Per a estimar l'exposició a NO₂ de les mares durant l'embaràs, es va realitzar una campanya de mesurament de l'àrea d'estudi. En concret, a València es van situar 93 captadors al costat dels domicilis de les mares per a obtenir la mesura d'exposició.

Els resultats d'aquesta recerca indiquen que l'exposició a més de 34 μg/m³ de NO₂ (amb relació als bebès que estan exposats a dosis menors) s'associa amb una reducció de la grandària fetal d'un 7% quant al diàmetre biparietal; d'un 6% en el pes; i un de 4% en el perímetre abdominal. L'efecte més consistent s'observa en el diàmetre biparietal entre les setmanes 20 i 34 d'embaràs. L'efecte més feble es produeix respecte a les mesurades longitud de fèmur, i només ocorre al principi de la gestació.

«Fins al moment el creixement fetal s'ha estudiat sobretot sobre la base del pes en nàixer, i per tant, no és possible saber quan, dins de l'etapa fetal, ha començat l'efecte. No obstant açò, nosaltres a través de les ecografies hem pogut examinar en quin moment els efectes comencen a ser visibles», destaca la Dra. Carmen Iñiguez, investigadora de la Unitat Mixta en Epidemiologia i Salut Ambiental de FISABIO, l’UJI i la UV. «En treballar amb mesures repetides del mateix xiquet, podem saber quan ha començat a produir-se un retard en el creixement i veure si aquest efecte és permanent o pot ser compensat. A més comparem amb l'estatus de grandària del propi xiquet en moments anteriors i no amb dades poblacionals, la qual cosa permet una millor avaluació del creixement», senyala Iñiguez.

«Saber quan ocorre l'impacte –puntualitza la investigadora- és important des del punt de vista clínic per a conèixer els mecanismes fisiopatològics que dirigeixen l'associació». Així mateix, l'associació negativa d'aquesta exposició amb el diàmetre biparietal i el pes fetal ha sigut significativament major en mares fumadores en comparació de les no fumadores.

Per a aquest estudi s'ha seguit una rigorosa metodologia de treball que va començar amb el mesurament de la contaminació atmosfèrica i la realització de mapes d'exposició, la recollida d'informació directa durant l'embaràs, atenent a totes les variables que podien influir (com els hàbits dietètics de la mare, la antropometria dels pares, els hàbits respecte al consum de tabac i alcohol, la situació laboral, etc.), la recollida d'informació de les ecografies i la realització de models de creixement personalitzats per a cada xiquet tenint en compte el potencial constitucional de creixement de cadascun d'ells.

Els resultats d'aquest estudi, arreplegats en l'article «L'exposició prenatal a la contaminació de l'aire s'associa al creixement fetal», s'han publicat en la revista Environmental Health Perspectives. «Som un grup molt ampli d'investigadors que treballem en aquest projecte. Aquest article respon al treball en equip de moltes persones implicades tant de FISABIO com d'uns altres que també formen part del Projecte INMA. Sense ells, i especialment sense la col·laboració dels pares i les famílies implicades, haguera sigut impossible desenvolupar aquest estudi», puntualitza Carmen Iñiguez. El Projecte INMA compta amb la participació dels investigadors de la Unitat Predepartamental de Medicina de l’UJI Marisa Rebagliato i Juan Bellido. 

En l'article també han col·laborat investigadors del Consorci de Recerca Biomèdica d'Epidemiologia i Salut Pública (CIBERESP), el Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL), l'Institut Hospital del Mar d’Invetigacions Mèdiques, la Universitat Pompeu Fabra, l'Àrea de Salut Pública del Govern Basc, Biodonostia Instituto de Investigación Sanitaria, la Universitat d'Oviedo i la Universitat del País Basc.

El projecte INMA–Infància i Medi ambient compta amb una xarxa de recerca de grups espanyols que té com a objectiu l'estudi del paper dels contaminants ambientals més importants en l'aire, en l'aigua i en la dieta durant l'embaràs i inici de la vida, i els seus efectes en el creixement i desenvolupament infantil.

Referència bibliogràfica:

Iñiguez, C. et al. "Prenatal Exposure to NO2 and Ultrasound Measures of Fetal Growth in the Spanish INMA Cohort". Environ Health Perspect. 2015 Jun 26.