Investigadors de l’UJI revelen que la pèrdua de diners per rebutjar un suborn genera més estrès que acceptar-lo

L'estudi sobre la psicologia de la corrupció mostra com l'amenaça de castic basta perquè la majoria la rebutge
03/03/2015 | SCP

La decisió davant d'una proposta de suborn provoca una excitació fisiològica major en aquells que decideixen actuar en contra del seu propi interés econòmic i rebutjar-la que en aquells que opten per acceptar-la. Així es desprén de l'estudi sobre aspectes fisiològics i conductuals de la corrupció desenvolupat per investigadors de la Universitat Jaume I, que revela a més una tendència majoritària a actuar de forma ètica i mostra l'efectivitat de l'amenaça d'un possible castic a l'hora de frenar les actituds corruptes.

“Al contrari del que s'ha cregut habitualment, no és la violació o el compliment d'una norma ètica donada el que desencadena l'activitat emocional, sinó més bé la decisió real d'actuar contra el propi interés monetari”, explica Tarek Jaber-López, investigador del grup d'Economia Experimental i Computacional de l’UJI. “Este treball ens ha permés acostar-nos al fenomen de la corrupció a partir de la metodologia experimental. Vam dissenyar un experiment que ens va possibilitar analitzar, a través d'un polígraf, el comportament i les reaccions emocionals de les persones enfront d'una situació que pot comportar decisions corruptes”, assenyala. L'estudi, publicat en la revista Frontiers in Behavioral Neuroscience, mostra com alguns subjectes mantenen un comportament “prosocial”, rebutjant la corrupció, inclús quan no hi ha cap mecanisme de castic. Quan sí es planteja la possibilitat d'un castic el rebuig al suborn passa a ser majoritari.

En l'estudi, els subjectes experimentals es van enfrontar a una hipotètica subhasta en què dos empreses competien per la llicència d'unes obres públiques, per a la qual cosa feien les seues licitacions de nivells de qualitat, podent també introduir suborns per al subhastador que havia de triar l'empresa que finalment duria a terme les obres. Els subjectes que decidien com a empresa s'enfrontaven a un dilema social, ja que quant major fora el pagament per al subhastador, major també la probabilitat que este els concedira la llicència per a maximitzar els seus beneficis.  No obstant això, esta opció implicava un cost, perquè la reducció en la qualitat suposava una reducció en el benefici de tots els implicats en la subhasta, la qual cosa s'identificaria amb les conseqüències negatives de la corrupció en la societat. “A pesar que les bases de la teoria econòmica prediuen un comportament purament racional i en busca del benefici econòmic personal, els resultats mostren que les persones pareixen revelar valors intrínsecs que els frenen en contra de les temptacions corruptes. Efectivament, tant empreses com funcionaris públics es desviaven de l'estratègia que maximitza el seu benefici monetari i optaven per una estratègia més pro social”, destaca Aurora García-Gallec, coautora del treball i membre del grup d'investigació.

Durant la presa de decisions, els investigadors van mesurar les reaccions fisiològiques dels subjectes a través de la intensitat de les emocions utilitzant com a eina el polígraf per a detectar les variacions en la sudoració i l'excitació emocional. “Els nostres resultats suggerixen que les emocions més fortes estan associades amb les desviacions de la pura maximització monetària, en compte d'estar associades amb un  comportament no ètic per se. Dit d'una altra manera, les persones que prenen decisions reptant el seu propi interés econòmic patixen una major excitació que aquelles que es preocupen únicament pel seu benefici econòmic personal”, afig l’investigador de l’UJI i coautor de l’article Nikolaos Georgantzís. A més, en l'estudi es van observar els temps de resposta com a mesura de la reflexió dels subjectes mentres prenen les seues decisions, la qual cosa permet associar la resposta emocional amb un conflicte entre les motivacions primàries o instintives i les secundàries o contemplatives i, més específicament, amb desviacions del pur interés monetari dels subjectes. En este sentit, els investigadors destaquen que “aquells que patixen major excitació presenten majors temps de resposta”.

En una segona fase de l'estudi es va introduir la possibilitat del castic. Els subjectes es van enfrontar a la possibilitat que l'empresa que no obtinguera la llicència activara un mecanisme automàtic d'inspecció sobre els altres dos agents. La inspecció comportava una penalització de beneficis zero per als agents implicats si es descobria que s'havia produït suborn. Al contrari, si la llicència pública va ser concedida netament i l'empresa perdedora va decidir inspeccionar, era esta la que es quedava amb beneficis zero. “Vam observar en els nostres resultats que l'amenaça de castic és molt efectiva per a frenar l'oferta i acceptació de suborns, a pesar que la inspecció s'activara en rares ocasions. Este mecanisme dóna esperança a la societat per a frenar la corrupció ja que l'amenaça d'un castic mostra ser prou efectiva com per a permetre que els costos de portar als corruptes a la presó no superen els costos del guany. En definitiva, el suborn es pot reduir per la mera amenaça de ser castigat, més que per la freqüència de castic efectuat realment”, expliquen els autors de l'estudi.

De cara a investigacions futures, el grup d'Economia Experimental i Computacional treballarà en l'obtenció de més dades sobre la correlació entre els temps de resposta i manifestacions fisiològiques de les emocions ja que “el fet que el primer puga ser utilitzat com un substitut del segon, és de gran rellevància per als economistes del comportament”. A més, afigen, “es necessiten més proves per a establir la quota de temor de ser castigat en les emocions negatives associades amb la violació d'una norma prosocial”.

Videonotícia

Referencias bibliográficas:

Jaber-López, T., García-Gallego, A., Perakakis, P., Georgantzis, N., “Physiological and behavioral patterns of corruption”. Frontiers in Behavioral Neuroscience, Volume 8, Issue DEC, 22 December 2014, Article number 434, 8p.

 

Informació proporcionada per: Servei de Comunicació i Publicacions
Universitat Jaume I CIF: Q-6250003-H Av. de Vicent Sos Baynat, s/n 12071 Castelló de la Plana, Espanya
Tel.: +34 964 72 80 00 Fax: +34 964 72 90 16