Els beneficis per a la salut de la dieta mediterrània són coneguts. A més de ser més sana, un recent article conclou que el menú que tradicionalment es consumeix a Espanya deixa una petjada de carboni menor que les d'EUA o Regne Unit.

Les conseqüències del canvi climàtic s'estenen des de l'extinció d'espècies fins a l'augment del nivell del mar o la disseminació de malalties. Per això, des de fa anys els investigadors lluiten per pal·liar les seues seqüeles, fins i tot limitant la contaminació provocada pel consum d'aliments.

Un nou estudi en el qual participen el Complex Hospitalari Universitari de Huelva, la Universitat Jaume I de Castelló i la Universitat de Huelva analitza la petjada de carboni dels menús que se serveixen diàriament a Espanya, basats en una dieta bàsicament mediterrània, i els compara amb els ingerits en països anglosaxons, com Regne Unit o EUA.

“Combatre el canvi climàtic és una prioritat internacional que ha d'executar-se en tots els àmbits, com en l'entorn familiar, tenint en compte la nostra alimentació diària”, explica a Sinc Rosario Vidal, primera autora de l'estudi i investigadora del Departament d'Enginyeria Mecànica i Construcció de la institució castellonenca.

Les dades es van recollir a l'Hospital Juan Ramón Jiménez de Huelva, en el qual es van analitzar un total de 448 menjars i 448 sopars repartits durant totes les estacions de l'any per satisfer unes necessitats calòriques mitjanes de 2.000 kcal.

Les diferències entre la dieta mediterrània i la dels països anglosaxons es deuen al fet que a Espanya es consumeix molta menys carn de boví i més verdures i fruites. No obstant això, per a l'equip d'investigadors les xifres són àmpliament extrapolables. “Aquests menús podrien haver-se servit igualment en qualsevol col·legi, restaurant o casa espanyola. Les receptes analitzades inclouen alguns plats tan típics com a gaspatxo andalús, pisto manxec, paella o olla”, afegeix Vidal.

Durant la recerca es va confeccionar una base de dades amb la petjada de carboni d'aliments conreats, peixos o produïts –fonamentalment a Espanya–, i es va calcular la petjada de carboni de cada plat i menú simplement multiplicant per la quantitat requerida en brut per a la seua preparació.

La petjada de carboni mitjana diària obtinguda va ser de 5,08 kg de CO2 equivalent (CO2i), molt inferior a la mitjana a EUA, estimada entre 8,5 i 8,8 kg de CO2i, o la de Regne Unit, estimada en 7.4 kg de CO2i; totes elles per a la mateixa ingesta calòrica. A més, es va obtenir la petjada de carboni per altres 17 dietes terapèutiques com a dieta tova, líquida, hipoproteica o hiperproteica.

“Les diferències entre el valor mitjà de la dieta mediterrània i la dels països anglosaxons es deuen al fet que a Espanya es consumeix molta menys carn de boví –un dels aliments amb major petjada de carboni– i es prenen més verdures i fruites, amb baixa petjada de carboni”, afirma l'experta. “Per això, no només és més sana, sinó que la nostra dieta és també més ecològica”.

Què és la petjada de carboni

La petjada de carboni expressa la quantitat de diòxid de carboni equivalent causant de l'escalfament global (es mesura en kg de CO2 equivalent). A més del diòxid de carboni, diferents gasos contaminants contribueixen al canvi climàtic, com el metà.

Cadascun d'ells té un potencial d'escalfament global –proporcionat pel Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC)– relatiu al causat per una unitat de diòxid de carboni. En el cas del metà, est posseeix un potencial d'escalfament de 25, la qual cosa significa que es comptabilitza com 25 kg de diòxid de carboni equivalents.

Referència bibliogràfica:
Rosario Vidal, Enrique Moliner, Andrej Pikula, Ángel Mena-Nieto i Agustín Ortega. ‘Comparison of the carbon footprint of different patient diets in a Spanish hospital’. Journal of Health Services Research & Policy 2015, Vol. 20(1) 39–44.

Informació proporcionada per l'Agència SINC (Javier Llastra)