Pablo Artal: «Només unes poques coses són impossibles, la resta sols són difícils» 200 estudiants s'han incorporat aquest curs a l'Escola de Doctorat de l’UJI

25/11/2015 | SCP
Compartir

Compartir

Facebook
X
Linkedin
Whatsapp
Gmail
Imprimir
  •  escola-doctorat Escola_Doctorat_15DLL49_in

    Pablo Artal, catedràtic d'Òptica de la Universitat de Múrcia. | FOTO: Damián Llorens

L'Escola de Doctorat de la Universitat Jaume I ha inaugurat el curs 2015/16 amb un acte de benvinguda als 200 estudiants que s'han incorporat aquest curs acadèmic a algun dels 19 programes de doctorat que ofereix l’UJI, i que s'han sumat als prop de 300 alumnes que ja estan cursant aquests estudis. La inauguració ha comptat amb l'assistència del rector de l’UJI, Vicent Climent; el director de l'Escola de Doctorat, Jesús Lancis, i el vicerector d’Investigació i Doctorat, Antonio Barba.

Climent ha destacat la importància de donar al doctorat el valor i la rellevància que té per a la societat. «L'Escola de Doctorat aglutina a persones que pel seu talent són capaços d'aconseguir anar més enllà en el coneixement i de generar noves idees que ens fan avançar en la societat. És important que els doctors no es queden tots en la universitat sinó que s'incorporen a institucions i empreses, la ciència ha de ser permeable i la societat ha de ser conscient del valor d'un doctor» ha apuntat.

A continuació, Pablo Artal, catedràtic d'Òptica de la Universitat de Múrcia i Premi Rei Jaume I de Noves Tecnologies 2015, ha oferit una conferència centrada en la superació de reptes que semblen impossibles gràcies a l'avanç en recerca. «Només unes poques coses són impossibles, la resta només són difícils» ha afirmat. 

En aquest sentit, el catedràtic ha presentat alguns exemples del camp de l'òptica que semblaven impossibles i que finalment han sigut resolts, com l'observació en viu dels fotoreceptors de la retina, que no era possible en els anys 90 i es va solucionar en 2005 amb l'aplicació de l'òptica adaptativa com la que s'utilitzava en telescopis.

Així mateix, ha citat el cas de les cataractes, que en l'antiguitat era motiu de ceguesa i que en el segle XIX i part del XX es va resoldre eliminant el cristal·lí i amb la utilització d'ulleres i es va millorar en els anys 80 amb la implantació d'una lent artificial mitjançant la cirurgia. En aquesta línia de treball, ha explicat que, encara que la cirurgia de cataractes és molt comuna avui dia, encara hi ha llocs en el món on segueix sent motiu de ceguesa per la falta d'accés a aquesta intervenció. Per a resoldre aquest problema, ha explicat que estan investigant en la possibilitat de veure a través de les cataractes mitjançant unes ulleres optoelectròniques. «Quan investigueu és important que conegueu bé al vostre enemic, els problemes als quals us enfronteu, i que llegiu molt sobre el que s'ha fet en aqueix camp» ha apuntat.

Finalment, ha donat alguns consells als nous doctorands a l'hora d'afrontar la tesi com aprendre bé les bases de l'ofici, fixar-se en altres investigadors més veterans, sentir que mai s'ha treballat prou, preguntar-se a un mateix si està fent el que li agrada, construir una relació pròxima amb el director i altres membres del grup, participar en congressos o fer estades fora d'Espanya, entre d'altres. «És fonamental que penseu i actueu com si no tinguéreu límits en el que podeu aconseguir» ha conclòs el catedràtic.

Fotografies

Vídeo de la conferència en diferents formats

Informació proporcionada per: Servei de Comunicació i Publicacions